Reunió Cercle d’Economia 2022 – Sessions de dimecres, 4 de maig

Dimecres, 4 de maig

    0

SESSIÓ INAUGURAL

“La guerra ha tornat a Europa amb la invasió il·legal russa a Ucraïna”. Així va iniciar el seu parlament en la XXXVII Reunió el president del Cercle d’Economia, Javier Faus, després de donar la benvinguda al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i abans de saludar públicament el cònsol general d’Ucraïna a Barcelona, Artem Vorobyov, present a la sala.

En un context de conflicte bèl·lic que “serà un revés important per a la recuperació econòmica, amb menys creixement i més inflació” i que “posa a prova el projecte europeu”, Faus va expressar que “les crisis no venen mai soles” i va apuntar a les crisis “energètica, econòmica i social” i a les “amenaces” que sobrevolen les democràcies liberals.

Va reclamar “unitat” al president de la Generalitat per superar els reptes plantejats, també “pragmatisme” i “una bona dosi de realpolitik”. “Creiem que la manca d’autoexigència és el primer pas cap a l’estancament”, va alertar, en un posicionament fet “des de la humilitat, amb esperit constructiu i sense cap ànim partidista ni polític”.

Javier Faus

Autoexigència compatible amb la denúncia de “dèficits i incompliments”

Javier Faus va fer notar que l’autoexigència “no és en cap cas incompatible amb la denúncia de dèficits, mancances o incompliments d’altres”, en al·lusió a l’infrafinançament i la distribució ineficient del poder a l’Estat espanyol. Alhora, va reivindicar una Catalunya “ambiciosa, que competeixi, que lideri i que innovi”, que aposti pel creixement sostenible i ho faci “fugint d’apologies del decreixement que només ens portarien més desigualtat”.

En forma de balanç retrospectiu, va voler fixar-se en l’evolució de Catalunya durant les dues primeres dècades del segle XXI. Al fil d’aquesta progressió i “si bé no podem parlar de decadència”, va lamentar que “Catalunya no acaba de liderar el canvi de model productiu ni de maximitzar el seu creixement potencial, i ha deixat de convergir amb les regions d’Europa més punteres”, mentre que “altres comunitats de l’Estat han crescut més, sobretot en PIB per càpita”. “L’ambició de país ha de ser recuperar el lideratge econòmic”, va reblar. La mateixa diagnosi de manca de convergència la va aplicar a Espanya, que va atribuir a la “manca de reformes i baixa productivitat”.

La recepta de prosperitat del Cercle d’Economia, va concloure Faus, es basa en un país “més industrial, més innovador, més obert, amb més col·laboració público-privada i una administració més oberta a la iniciativa privada”. Amb “estabilitat política, cooperació entre tots els nivells de govern, seguretat jurídica, millor finançament i infraestructures i una fiscalitat més competitiva”.

Quant a la capital catalana, va lloar que “Barcelona se situï com una de les primeres ciutats europees en emprenedoria i captació de talent”. I va remarcar que l’aeroport del Prat “és la nostra principal infraestructura per estar connectats al món”. “Entenem i respectem les complexitats –reguladores, ambientals i polítiques– vinculades a la seva ampliació, però el país necessita aquesta infraestructura”. Des d’aquest imperatiu, Faus va demanar que “la Generalitat torni a la taula de negociació per arribar a un consens que faci possible aquest objectiu”.

Javier Faus va voler agrair, en tancar la seva intervenció, la “deferència, amabilitat i respecte” en el tracte rebut per part de Pere Aragonès durant els tres anys de mandat al capdavant del Cercle d’Economia.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, abans de referir-se a la situació econòmica i al paper a jugar per Catalunya davant els reptes estratègics d’Europa, es va centrar en l’actualitat política del moment. Aragonès va posar èmfasi en la seva “aposta inequívoca per obrir un procés de diàleg i negociació entre Catalunya i l’Estat per resoldre el conflicte polític”, si bé va afegir –“amb un punt de decepció important i de preocupació”– que “avui, aquest compromís que hem manifestat malauradament no és correspost pel Govern de l’Estat”. “La gestió del cas d’espionatge Pegasus a les institucions catalanes que està fent el president Pedro Sánchez està dinamitant la via del diàleg i la negociació”. “Cal un punt d’inflexió imprescindible per reconstruir la confiança mínima”, va sentenciar.

“El context ha canviat”: de les vacunes Covid al conflicte a Ucraïna

Des d’una perspectiva més global, el president de la Generalitat va reflexionar que “hem superat els pitjors efectes de la pandèmia, però la guerra a Ucraïna ja té un impacte molt important en les empreses, els treballadors i treballadores i les llars que està modificant el procés de recuperació econòmica”: “Es evident que la recuperació s’ha alentit”, va admetre. Però “no hem de caure en el desànim ni en la fatalitat, ha de servir com a estímul per seguir impulsant canvis per seguir avançant i per seguir generant prosperitat compartida i benestar per a tothom”, va afegir.

El president de la Generalitat va advocar per “deixar enrere discursos derrotistes” i “creure en tot el potencial que té l’economia catalana”. Es va referir a una “voluntat de progrés en la seva màxima expressió” que s’aconsegueix en alinear “la força emprenedora de les empreses, l’excel·lència i el compromís dels treballadors i treballadores i la voluntat transformadora de les institucions”.

Pere Aragonès

Creixement vs. inflació

Aragonès va recordar –i posar en valor–  que l’any 2021 l’economia catalana va créixer un 5,8%, més que les mitjanes estatal i europea. Una “bona dinàmica”, tanmateix “limitada pels efectes econòmics de la guerra d’Ucraïna” que “obligaran a administracions i empreses a adaptar les previsions per a aquest any”. En aquest context, va situar en el 4,9% l’expectativa de creixement de Catalunya per al 2022.

Quant a la inflació, “un dels elements de més preocupació econòmica a nivell general”, va recordar l’IPC de Catalunya al mes de març, d’un 9,5% interanual, “extremadament alt”. “Són xifres que no podem sostenir al llarg dels propers mesos: cal aturar l’espiral inflacionista per evitar una pèrdua encara major de poder adquisitiu per a la majoria de la població del país”.

“No hi ha receptes màgiques”: cal enfortir l’economia productiva

Pere Aragonès va defensar que les administracions han de “tenir la capacitat de donar suport” als sectors econòmics a fi i efecte d’enfortir l’economia productiva, acompanyar la creació de noves empreses i consolidar les ja existents. En aquest context, va reclamar una “flexibilització dels objectius de dèficit” assignat per part del Govern espanyol i un “gran pacte de rendes” des del “diàleg social i la concertació” entre sindicats, patronals i les institucions de govern, alhora que destacava la mobilització de recursos realitzada per la Generalitat en els moments més adversos de la pandèmia.

Més indústria vol dir més capacitat de resiliència i més capacitat d’exportació. Catalunya ha de tornar a ser una de les economies més industrialitzades d’Europa

Pere Aragonès

Entre els principals reptes a assolir per Catalunya, es va referir a l’aprofitament dels fons Next Generation –“les empreses catalanes haurien de captar el 20% dels recursos que arribin a Espanya”–, a una resiliència i capacitat d’exportació vinculades a la industrialització –amb un ull posat en la “reindustrialització verda i digital”–, a l’impuls de les principals infraestructures –ports de Barcelona i Tarragona i aeroport del Prat– i a la “inajornable” transició energètica per guanyar “competitivitat i compromís” amb les generacions futures: “en els darrers deu anys no s’han fet els avenços que calia”, va fer autocrítica el president de la Generalitat, en clau de progrés vers la “sobirania energètica”. També va citar el bon nivell de digitalització empresarial que “en els propers anys farà un salt endavant amb els programes de suport públic”.

Pere Aragonès va reconèixer “mancances que hem de superar” en termes d’accés al finançament per part de les empreses, la baixa inversió en R+D+i respecte de la mitjana europea i l’escassetat de sòl industrial i logístic “sobretot pel que fa als grans projectes”, entre altres qüestions. Va tancar la seva intervenció en la sessió inaugural de la Reunió del Cercle d’Economia amb un lament: “el sostre autonòmic és del tot insuficient per l’ambició i el potencial” disponible.

(Vídeo de la sessió)

-BENVINGUDA BARCELONA RCE 2022

El president del Cercle d’Economia, Javier Faus, en la seva benvinguda a l’alcaldessa, va atribuir bona part de l’èxit de les Jornades del Cercle d’Economia a la “ciutat meravellosa” que és Barcelona i va dirigir-se a Ada Colau reconeguent que “hi ha qüestions sobre les que estem d’acord, com és el cas de la Copa Amèrica, i n’hi ha d’altres sobre les que discrepem, l’aeroport del Prat en seria un bon exemple”. Sense deixar de banda aquesta infraestructura, Faus va advocar per “seguir amb el diàleg” en relació amb la seva ampliació, un diàleg que va fer extensiu als accessos al port de Barcelona i als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va agrair al Cercle d’Economia la repetició de les jornades a la capital catalana i va voler destacar dos punts clau en la política local i nacional actuals observables durant aquestes jornades. Primer de tot, l’europeisme generalitzat en el fons d’aquests diàlegs, remarcant que “Barcelona és una ciutat de profunda vocació europeista”. En segon lloc, el feminisme, palpable en l’entrega a tres dones del Premi José Manuel Lara a l’ambició i el propòsit empresarial de la Fundació Cercle d’Economia. La batllessa va posar èmfasi en com ambdós components convergien en l’entrega del II Premi a la Construcció Europa, concedit a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Colau va destacar alguns dels reptes, locals i globals, de la societat actual i es va referir la desigualtat, el canvi climàtic, l’envelliment de la població, el canvi tecnològic, la inflació i la pujada de preus de l’energia, entre altres. En paraules seves, “davant d’aquest context, tots i totes estarem d’acord en què, més que mai, fa falta diàleg, consensos i unitat”. Alhora, va considerar “la fi del bipartidisme” com una oportunitat per assolir enteses entre formacions i àmbits polítics diferents: “hem de parlar de diàleg permanent, de pactes i de governs de coalició”.

“No” a la gran coalició PSOE – PP

Això no obstant, l’alcaldessa va advertir sobre els cants de sirena amb origen en l’espai polític i mediàtic espanyol per a l’establiment de grans pactes entre els dos partits més grans a nivell espanyol. Segons Colau, la possibilitat d’una gran coalició entre el PSOE i el PP “em semblaria un dels majors errors que es poden cometre en el panorama actual, és tot el contrari al que necessitem. Sí que necessitem pactes, però aquells que ens permetin donar resposta als grans reptes d’avui, com el combat enfront la desigualtat o el canvi del nostre sistema productiu i els hàbits de consum”.

També va incidir en la demanda -tot evocant l’expresident del Cercle d’Economia, Antón Costas- d’un pacte de rendes ampli, compost de tres components clau: l’energia, la distribució primària i el pacte de rendes a partir de la política fiscal. “Per estimular la competitivitat i la innovació, per fer els canvis que necessitem, és imprescindible que la societat no es trenqui a partir d’aquesta creixent desigualtat”, va expressar. Va matisar que defensava “un pacte social en què intervinguin partits polítics, agents socials i econòmics, tots els governs (locals, autonòmics i central), i que demostrin que pensem més en el futur compartit i no en l’interès particular”. En aquest sentit, va lloar el diàleg social i el paper de lideratge de la ministra de treball, Yolanda Díaz: “s’ha demostrat que es podia fer una reforma laboral que permetés reduir la temporalitat, la precarietat i la inestabilitat, i alhora, generar riquesa i més llocs de treball que mai”.

Ada Colau

Innovació, cohesió social i sostenibilitat

Ada Colau va continuar el seu discurs identificant els pilars que composen la seva política municipal: la innovació, la cohesió social i la sostenibilitat. Va manifestar el caràcter innovador de la ciutat de Barcelona: “som una ciutat creativa, som una ciutat d’innovació i som una ciutat pionera que li agrada avançar-se als temps”. De la ciutat va destacar, a partir de diverses dades, que liderava la reducció de l’atur a tota Espanya i que és la ciutat europea amb més contractació d’oficines, amb efectes sobre la competitivitat.

El dilema és si seguim instal·lats en el passat o si mirem el futur. Barcelona és una ciutat pionera i innovadora que li agrada avançar-se als temps

Ada Colau

En matèria social, va destacar que Barcelona és la ciutat líder en inversió social a Espanya, així com la que més habitatge social està construint. En sostenibilitat, va destacar que l’ONU va posar a Barcelona com exemple de ciutat de recuperació de l’espai públic, així com el reconeixement de la Unió Europea al pla contra el canvi climàtic de Barcelona. Tot i això, dintre d’aquest àmbit va fer esment en com la guerra d’Ucraïna ha evidenciat la “vulnerabilitat” de la societat a causa de la dependència dels combustibles fòssils, i la importància del canvi del model energètic. “Cal invertir molt més en energies renovables, però aquesta també és una qüestió d’infraestructures” va relacionar l’alcaldessa, introduint d’aquesta manera els assumptes sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat i el port de Barcelona.

Ampliar l’aeroport del Prat i el port de Barcelona “no és una prioritat”

Sobre ambdues infraestructures, Colau va verbalitzar que “són motiu d’orgull per a la ciutat i el país, però crec que ara no és una prioritat que s’hagin d’ampliar”. “Per una qüestió d’impacte ambiental, però també perquè depenen al 100% d’energies que són insostenibles i que, a més, cada dia són més cares”, va afegir l’alcaldessa de Barcelona.

Els fons Next Generation també van ser un dels assumptes clau que va referir per parlar del futur de la ciutat. Arran de la priorització de la transició verda i digital per part dels fons europeus, va destacar que “Barcelona és la ciutat que ha rebut més fons a dia d’avui, en totes les convocatòries que ens hem presentat, a diferència d’altres ciutats que han hagut de renunciar perquè no havien fet els deures, no tenien els projectes fets”. A més a més, va recalcar que la inversió estrangera es va quintuplicar en l’any de pandèmia i com Barcelona concentra el 70% de la contractació del sector tecnològic de tot l’Estat. En paraules d’Ada Colau, “no renunciem a cap sector econòmic, però impulsem un model propi, diversificat i d’alt valor afegit”.

La batllessa va referir-se al compromís del consistori amb la col·laboració público-privada, amb “diversos pactes” que han sorgit arran d’aquest model de col·laboració i que va voler exemplificar amb la Copa Amèrica, però també al Pla Estratègic Metropolità, l’Operador Metropolità d’Habitatge, el reimpuls del 22@, la conversió de l’antiga fàbrica Mercedes al Besòs i el Caixa Research Institute.

Ja per concloure, Ada Colau va fer èmfasi en l’“atractiu internacional” de Barcelona, amb l’arribada de grans esdeveniments com l’ISE, la capitalitat mundial de l’arquitectura i la biennal d’art contemporani, a més de la Copa Amèrica. L’aposta de Colau -“la Barcelona del segle XXI”- passa pel “desenvolupament sostenible”: “Barcelona atrau perquè tenim un model de futur, i això sedueix. Som una ciutat líder, i nosaltres també sabem triar ”, va sintetitzar.

(Vídeo de la sessió)

-ELS NOUS REPTES DE LA REFORMA ENERGÈTICA EUROPEA I

El president del Cercle d’Economia, Javier Faus, va situar les coordenades de la sessió en el marc de l’actual dependència energètica espanyola i de la Unió Europea respecte a Rússia, en el paper que poden jugar les energies renovables per superar aquest paradigma de subjecció geopolítica i en els mecanismes i estratègies que han de permetre garantir l’estabilitat de preus de l’energia en benefici de la ciutadania i el sector industrial.

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va titllar l’actual de “moment particularment sensible” per al país –però també per al conjunt de la Unió Europea– com a conseqüència de “les tensions, la vulnerabilitat i les fragilitats associades a l’elevadíssima dependència energètica d’un únic proveïdor (Rússia) que ha decidit envair de forma cruel un país veí en territori europeu”.

A aquesta servitud hi va confrontar la transició energètica com a “aposta decidida” per part del Govern espanyol des de tres claus que defineixen aquesta transformació: “es tracta d’una immensa oportunitat industrial i econòmica, no només energètica; constitueix un vector de prosperitat i un factor crític per al benestar de les famílies, si bé també pot generar tensions, el que farà necessària la incorporació de mesures correctores; i suposa una oportunitat de construcció del projecte europeu des d’unes relacions globals basades en la cooperació i la interdependència”, va descriure. En qualsevol cas, la ministra i vicepresidenta tercera de l’executiu espanyol va posar èmfasi en la “consideració sistèmica” de l’energia.

Teresa Ribera

Impuls d’un ús intel·ligent de l’energia

Ribera va advocar davant de l’auditori per impulsar un ús intel·ligent de l’energia –en allò que fa referència a com es produeix, però també a com es consumeix– i buscar la “màxima electrificació dels usos finals” i el “desplegament de les energies renovables”, al temps que reconeixia que “no és una transformació senzilla i automàtica i que genera disrupcions”.

Davant la dependència russa, la ministra per a la Transició energètica va defensar que “la resposta és accelerar el procés de canvi” i “anticipar innovacions en noves solucions renovables”, essent conscient no obstant que això comporta desafiaments “tècnics, reguladors i socials”.

Per fer front a les tensions que pot generar en algunes capes de la població els preus elevats de l’energia, va mostrar-se partidària de reduir la pressió fiscal de forma conjuntural, oferir més cobertura al grup de consumidors vulnerables que, en la situació actual, “creix”, i “repartir els esforços” des del punt de vista dels costos i els beneficis: “la reducció dels beneficis, que no les vendes a pèrdues, és clau per l’accés a preus raonables de l’energia per al conjunt de consumidors, particulars i industrials”, va reblar Teresa Ribera.  

Esquema de resposta “coherent”

Ribera també va reconèixer l’existència de “desajustos i vulnerabilitats” vinculades a la dependència de matèries primes com el níquel, el liti i el cobalt i “interrogants” sobre “com i on obtenir, i com produir i substituir alguns dels elements crítics de la nova geopolítica de les energies renovables”. “Són qüestions a les que cal parar esment amb antelació suficient per evitar que es converteixin en colls d’ampolla”, va veure necessari matisar.

Davant totes aquestes circumstàncies –i tant des d’una òptica nacional com també a escala europea– va reivindicar un “esquema de resposta coherent amb quines són les premisses d’implicació social, amb el ritme que necessitem imprimir al procés de transformació i també amb la dimensió exterior en allò que té a veure amb la cerca de proveïdors i estratègies conjuntes”.

Cal més interconnexió

La ministra per a la Transició Ecològica va lamentar que des de Brussel·les no s’havia vetllat de forma adequada pel compliment de l’objectiu de la posada en comú de les infraestructures i capacitats –“molts cops complementàries”, va indicar– dels diversos països membre “a través d’una major interconnexió”, i que aquesta ha suposat un “desafiament important” en el cas de la Península Ibèrica. 

És necessària una mayor interconexión energética, que está en boca de todos. Supone un desafío importante para la Península Ibérica”

Teresa Ribera

En qualsevol cas, va voler reconèixer l’esforç comunitari en matèria energètica recordant que gairebé el 40% dels recursos vinculats als fons Next Generation van destinats a la transformació del sistema energètic i productiu a fi i efecte de fer-los compatibles amb els límits ambientals establerts.

I ja en clau catalana, va expressar que el percentatge instal·lat a Catalunya sobre el total de megawatts procedents d’energies eòlica i solar en el conjunt d’Espanya l’any 2021, resulta “enormement petit”.

(Vídeo de la sessió)

-ELS NOUS REPTES DE LA REFORMA ENERGÉTICA EUROPEA II

“Hem començat a veure un increment important dels preus de l’energia”. Aquestes van ser les primeres paraules de Núria Mas per obrir el debat sobre els nous reptes de la reforma energètica europea. En relació amb el context global que ha obligat a trobar amb agilitat noves alternatives, la membre de la Junta del Cercle d’Economia va destacar que “els preus s’han accentuat amb la guerra d’Ucraïna”, però que, tot i això, “la transformació cap a aquestes energies més sostenibles és una oportunitat enorme per a totes les economies”. Abans de donar pas als participants del debat, Mas va considerar “clau” aquesta transició energètica, que suposarà molts reptes.

Transformació energètica europea i descarbonització

Antonio Llardén va ressaltar que, arran de la invasió russa, és “la primera vegada que la Unió Europea es planteja una política energètica comuna” i que aquesta també ha d’afavorir “la descarbonització”. En aquest sentit, el president d’Enagás es va mostrar optimista, ja que l’escenari bèl·lic està afavorint “una política de solidaritat, que no existia en el terreny energètic” i podria conduir a què els diferents estats membres de la UE es decantin per regular el preu de l’energia.

José Bogas va insistir en què el major objectiu europeu és “reduir la dependència de gas rus” i que hauríem d’aspirar a una reducció “de dos terços l’any 2024”. El conseller delegat d’Endesa va insistir en què cal ser “àgils” per potenciar l’autonomia energètica de la UE en el mínim temps possible per evitar riscos: “Si no som capaços de reduir aquest consum de gas, els països que no rebin el subministrament començaran a prendre decisions pròpies que potser no estan en la línia política general”.

Per la seva banda, Josu Jon Imaz va advertir dels riscos de la transició energètica: “Si la fem malament, arruïnarem Europa i no salvarem el planeta”. En la mateixa línia es van manifestar els altres dos participants, que van coincidir en què la base d’aquesta crisi energètica ja existia abans del conflicte generat per Vladímir Putin: “Els preus energètics no pugen només per la guerra d’Ucraïna”, va sintetitzar Llardén.

Josu Jon Imaz, José Bogás, Núria Mas i Antonio Llardén

Un futur elèctric amb l’oblit del petroli

“Un cotxe elèctric és tres vegades més eficient que un de combustió”, va comentar amb convicció José Bogas, tot assegurant que “hi ha molts processos que es poden electrificar”. Per acabar afegint que “el futur és elèctric; és una tecnologia que permetrà que el preu baixi a poc a poc. Per això l’electricitat és el futur i el gasoil és el passat”.

El conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, va discrepar de les paraules del conseller delegat d’Endesa i va denunciar que “al final estem fent una transferència de rendes de pobres als rics. A un ric a Barcelona li estem subvencionant amb milers d’euros el seu nou cotxe elèctric, que a més no es fabrica a Espanya, mentre que al pobre de Santa Coloma que té la furgoneta dièsel no el deixem entrar a Barcelona i a sobre ja no es pot canviar de cotxe. Si us plau, no fem una transició naïf”, va rematar. Seguint amb el seu argumentari, Imaz va rebatre a Bogas assegurant que “el dia que no cremem petroli encara caldrà fer moltes coses de plàstic. Per això, cal fer una transició energètica amb cap, i sense fer-nos trampes. Avui només el sector de l’acer i del ciment a la Xina emeten més CO₂ que tota Europa”.

En un context d’emergència energètica i d’un mercat regulat, cal conjugar l’interès del productor amb el del consumidor

Josu Jon Imaz

Per la seva banda, Llardén va recordar que “estem vivint un moment de transició, cosa que implica un procés de temps. Però una transició no és una revolució. I la transició és costosa i cal fer-la amb temps”.

Regularització del preu de la llum

Imaz i Bogas van coincidir en les mesures que s’han pactat per limitar el preu de la llum a Espanya, però el conseller delegat d’Endesa va advertir que no és suficient establir un límit elèctric, ja que el veritable problema “és el gas”, que no té cap topall. En opinió del conseller delegat de Repsol, en un context “d’emergència energètica” és lògic marcar un topall en els preus de l’energia, “en el quilowatt-hora generat amb gas”, per afavorir els consumidors. Ara bé, “cal que això sigui limitat en el temps”.

Per últim, els tres ponents van estar d’acord en dos aspectes més: connectar la xarxa gasista espanyola amb França i continuar impulsant les energies renovables per facilitar la transició a un sistema energètic menys contaminant.

(Vídeo de la sessió)

-EL MOMENT DE BARCELONA

Mónica Ribé, membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, va emmarcar la sessió en els projectes socials, econòmics i esportius que “donaran impuls a Barcelona”, una ciutat que el Cercle d’Economia “sempre ha situat en el seu centre” i que, va expressar, “compta amb tots els ingredients per ser un referent europeu i mundial”. Ribé va rememorar els Jocs Olímpics del 1992 en els 30 anys de la seva celebració com un “punt d’inflexió” que va ser possible mercès a “la col·laboració i l’enteniment” entre les diverses institucions (públiques i privades) i de la mà de l’empenta de la societat civil. Una ciutat, això no obstant, que té davant seu “reptes i deures pendents”, sobre els quals van debatre els cinc ponents.

El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, va contraposar la idea que havia sobrevolat l’edició anterior del Cercle d’Economia sobre un presumpte “esllanguiment” de Barcelona per culpa d’una suposada “manca de projectes” amb la constatació que “ara i aquí estem parlant, acompanyat dels seus màxims responsables, de projectes concrets” de ciutat, alhora que defensava la necessitat de “parlar d’un altre esdeveniment que hem de fer que passi, els Jocs Olímpics d’Hivern” del 2030. Va relacionar el “progrés” de la ciutat amb un “canvi en l’ambició”, però també amb l’“alineament de les administracions públiques i les diferents entitats que han fet possible esdeveniments com la Copa Amèrica, i altres que s’estan plantejant com l’ampliació de l’aeroport del Prat i el port de Barcelona”. “Des del lideratge públic s’ha de ser clar i dir què és el que es vol per la ciutat i el país”, va reblar.

En la seva opinió, i amb l’objectiu de fer de Barcelona un gran pol d’atracció tecnològic, “hem d’estar connectats amb els hubs més importants del món, com Àsia i Amèrica, i per això necessitem major connectivitat transcontinental”, va destacar tot referint-se a la importància de l’aeroport. Quant als Jocs Olímpics d’Hivern, va dir que “tot i que Barcelona hagi estat prudent en la seva posició sobre la candidatura, això no vol dir que es renunciï a l’ambició de donar als jocs el nom de la ciutat”, tota vegada que “Barcelona és la ciutat que  pot donar l’impuls final a la candidatura”.

Josep Miquel Piqué, Alejandro Blanco, Jaume Collboni, Mónica Ribé, Damià Calvet i Grant Dalton

“Retard” en les connexions viàries i ferroviàries del port

Per la seva part, el president del Port de Barcelona, Damià Calvet, va destacar que “el port, amb Mercabarna, l’aeroport i el Consorci de la Zona Franca conformen el hub logístic més important del Mediterrani” i va que aquest “hauria de ser el principal node del Corredor del Mediterrani”. Va aclarir que, més que la seva ampliació, la prioritat és “completar” tant el seu interior com les seves connexions, i va dimensionar la instal·lació: “és una de les forces motrius que defineixen el moviment i l’orientació de la ciutat i del país. Només pel Port passen el 75% de les mercaderies que s’exporten i importen a Catalunya”. 

Al marge de referir qüestions relatives a la descarbonitzacìó i la innovació -“fonamentals en el desenvolupament del port”-, Calvet va lamentar el “retard” en el desenvolupament de les connexions viàries i ferroviàries, fet que, en paraules seves, “ens ha restat competitivitat, al Port i a tota l’economia del país”. I va afegir que amb el desenvolupament de les infraestructures dins de la instal·lació, es podrà conformar un port amb “més capacitat, més eficiència i més sostenibilitat”, amb un apunt final: “els ports serveixen per proveir mercats, cadenes de subministrament i producció, però també per sortir abans de les crisis”.

Els Jocs Olímpics d’Hivern s’han d’adaptar al territori, no a l’inrevés

Sobre la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030, el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, va opinar que “la clau és adaptar els Jocs al territori, no el territori als Jocs”. Va incidir en la “repercussió mediàtica” i els beneficis en termes d’imatge global que suposa per a l’organitzador un esdeveniment com aquest. Va posar en valor que la candidatura vol ser un “projecte unificador” a través de l’esport amb protagonisme de la societat civil, que “permet el progrés i el desenvolupament territorial mitjançant la millora d’infraestructures” (esportives, de transport i de comunicació, entre altres), amb noves “fonts de riquesa” per al territori i generació de llocs de treball, i des del respecte i la promoció de la “sostenibilitat ambiental”. En paraules del president del COE, “altres candidatures poden tenir millors infraestructures, però el que no tenen són dos conceptes claus: la regeneració del territori i adopció de la muntanya com a forma de vida, i els valors. Som conscients de les dificultats polítiques, però aquest és un projecte de la societat civil i de la política”.

De la innovació… a la nàutica de competició

En el seu torn de paraula, el doctor en Ecosistemes de innovació Josep Miquel Piqué va afirmar que “els reptes són la força de la innovació. Quant més grans siguin els reptes, major serà la innovació. En coherència amb això, “si el repte és la sostenibilitat, tindrem solucions verdes”. Piqué va esmentar la necessitat d’aprofitar l’economia del visitant, però també d’explotar l’economia del coneixement, això és, l’“economia del talent, de gent que posarà en valor el seu territori generant clústers”. I va fer èmfasi en la clusterització del territori mitjançant la creació de hubs, amb l’argument que “el talent s’articula localment i es connecta globalment”. El també professor de la Universitat Ramon Llull va anunciar davant l’auditori la proposta de creació de la comissió “Aeroport, Barcelona futur” amb el suport del Cercle d’Economia per definir el model d’aeroport.

És necessària la col·laboració de la universitat, empresa i administració per aconseguir un veritable hub d’interconnexió en l’aeroport

Josep Miquel Piqué

Va tancar la sessió el CEO del Emirates Team New Zealand i organitzador de la Copa Amèrica 2024, Grant Dalton. En la seva aposta per Barcelona va destacar la necessitat de “buscar una ciutat on es compartissin valors i responsabilitats que nosaltres compartim, com la sostenibilitat”, el que va exemplificar amb la introducció de l’hidrogen en la indústria. Va atribuir a Barcelona un “gran potencial” i va valorar el seu ecosistema per al “desenvolupament de l’economia blava”, que es referma amb l’arribada del World Ocean Council a la capital catalana. També va posar sobre el taulell la “capacitat de motivar a la gent per prendre un paper important en la celebració d’aquest esdeveniment. També en clau de ciutat, Dalton va indicar que “Pequín ha pogut tenir els jocs d’hivern i d’estiu, però Barcelona té la possibilitat de tenir uns jocs d’estiu, d’hivern i la Copa Amèrica”.

(Vídeo de la sessió)

-SOPAR CÒCTEL RCE 2022- ESTRELLA DAMM