Lectures en Cercle / Recull 20/19

Lliçons per aprendre

    0

El Cercle d’Economia us ofereix quinzenalment lectures sobre temes d’actualitat econòmica, política i social.

Lliçons per aprendre

El trasllat de la Cimera del COP-25 a Madrid ens ha tornat a posar davant del mirall del canvi climàtic. Diverses grans empreses (Endesa, Repsol, Iberdrola) han aprofitat aquest esdeveniment per anunciar els seus plans de descarbonització. Amb tot, la sensació d’emergència creix, com va assenyalar en la inauguració de la Cimera el Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres, i recull aquesta crònica de Sandrine Morel a Le Monde. Davant d’aquest panorama, a la classe política li toca, també, aprendre certes lliçons per tal de prendre algunes decisions que seran clau per al futur. L’absència d’Estats Units, la Xina, l’Índia i Rússia a la reunió de Madrid ha proporcionat a la Unió Europea l’oportunitat de poder prendre el lideratge, un repte que Javier Solana a El País considera que està en condicions d’afrontar pel que fa a la transició energètica, en la línia del que ha començat a fer, dins de la seva debilitat, el govern d’Espanya. I, encara que no agradi, empreses i governs han de ser conscients de l’alt nivell d’exigència que les noves generacions tenen en relació a aquest tema. Una exigència que, amb totes les seves contradiccions, simbolitza aquests dies la jove activista mediambientalista Greta Thunberg, el clam de la qual podem comprovar en aquest article.

El lideratge de la Unió Europea contra el canvi climàtic serà una de les tasques de la nova Comissió Europea, que ha començat a caminar aquesta setmana, i de tota la resta d’institucions, segons apunta Martin Sandbu, inclòs el nou BCE liderat per Christine Lagarde, qui també preveu abocar-se a la transició energètica, encara que degut a això l’acusin de sobrepassar les seves competències. Un impuls que Wolfgang Münchau al Financial Times interpreta com una oportunitat per superar les divisions i rellançar el projecte europeu.

Per dur-ho a terme, el mateix Martin Sandbu considera que la UE ha de deixar de veure les seves peculiaritats com una debilitat i convida a aprendre set lliçons de la singular experiència xinesa. Daniel Innerarity, per la seva banda, ens proposa posar el focus en l’onada de protestes a Amèrica Llatina i Àsia com a símptoma de què les democràcies actuals estan “irritades”, mentre que, en aquest sentit, Antón Costas, afirma que un dels motius d’aquesta irritació és l’escàs progrés social que ha portat la revolució tecnològica.

Hi ha moltes lliçons apreses i moltes per aprendre. Veurem quines n’estan, d’apreses, i quines no en els propers mesos. En el panorama nacional veurem quina lliçó ha après la política espanyola amb la repetició electoral. Quines lliçons ha après la Gran Bretanya, que en pocs dies viurà una nova jornada electoral. I, sobretot, quines lliçons han après els caps d’Estat que es reuneixen aquests dies a Madrid. D’aquesta lliçó en depenem tots.

També et pot interessar

Explora l’arxiu

Totes les entrades a l’arxiu

Continuar