Reunió Cercle d’Economia 2022-Sessions del divendres, 6 de maig

Divendres, 6 de maig

    0

-LA CRUÏLLA CATALANA. ECONOMIA I POLÍTICA PER A TEMPS INCERTS

La gestió dels fons europeus

“El Govern d’Espanya ha de confiar urgentment en Catalunya. És molt difícil fer política amb aquesta ineficiència i aquest centralisme”. Aquest va ser el missatge central que va transmetre en la seva conferència el conseller d’Economia i Hisenda,Jaume Giró. Segons el punt de vista del ponent, que va recordar als assistents que abans d’entrar en política va desenvolupar una llarga trajectòria al sector privat, la seva demanda no és partidista ni sobiranista. Es tracta d’una qüestió de “justícia” i “d’eficiència”.

Entrant en matèria, el conseller va posar en valor el bon funcionament del sistema federal alemany comparant-lo amb la situació de Catalunya respecte Espanya, que al seu parer és molt millorable. Així, va denunciar un “dèficit d’inversions” i va advertir de “l’efecte pervers de la hipercapitalitat de Madrid”. A més, en el cas concret del repartiment dels fons europeus Next Generation, Giró va lamentar que “Catalunya només rebés el 7’8%” del total durant l’any 2021 i que no estigui participant prou en la gestió dels fons. Per aquest motiu, va considerar que la tasca del Govern espanyol” no està sent òptima perquè l’Estat no aplica el principi de subsidiarietat”.

“Els riscos d’entrar en una espiral de burocràcia i d’allunyament dels projectes de les necessitats autèntiques del país són evidents”, va lamentar Giró en una nova referència als fons europeus. Així, va considerar que si no es produeix la mencionada confiança de l’Estat en Catalunya “es pot perdre l’oportunitat que suposen aquests recursos, impulsats per fomentar la recuperació post pandèmia i un canvi de model”.

Jaume Giró

Nous reptes pel futur de l’economia catalana

En la segona part del seu discurs, Giró va marcar tres eixos de futur per a l’economia catalana: primer de tot, “un model energètic amb innovació”, en segon lloc, “la recerca” i, per últim, la “centralitat” de l’empresa. Sobre aquest últim punt, que té un pes molt rellevant en un context com el de la Reunió Anual del Cercle, va ressaltar que “les empreses estan cridades a jugar un paper capital a l’hora de fer front als reptes que tenim al davant” i que, per aconseguir-ho, des del Govern català s’hauran de prendre “les decisions que calgui” per fomentar aquest marc favorable.

En referència al primer dels tres eixos, Giró va exposar que “l’energia és la pedra angular de l’economia. Però sabem que el model de creixement actual no és sostenible. A Catalunya no hem fet els deures en transició energètica i ha de ser urgent. Quan més la demorem, més la patirem”, va emfatitzar el conseller.

Pel que fa al tercer eix, va deixar clar que “la recerca i la innovació seran centrals en la propera dècada”. En aquest sentit, Giró va recordar que diversos dels països més pròspers ho són sense disposar de grans recursos naturals, ja que tenen un recurs més intangible: “el talent”. Per aquest motiu, el conseller va proposar que treballem des de tots els àmbits “per convertir el talent en la indústria principal de Catalunya”.

Per cloure la seva exposició, Giró va advertir que “estem en una cruïlla històrica i haurem de gestionar des de la política la por de la gent”. A més, ara més que mai, caldrà “posar també l’oïda en els que callen. Només d’aquesta manera estarem en condicions de respondre al bé general des de la política”.

A voltes amb l’impost de patrimoni

Després del seu discurs i ja amb la presència de Javier Faus a l’escenari, el conseller d’Economia va respondre a diverses preguntes plantejades pels socis del Cercle d’Economia. En relació al controvertit impost de patrimoni, Giró va defensar que “l’excepció no és Catalunya, sinó Madrid”, ja que la resta de comunitats autònomes sí tenen aquest impost, incloses les que disposen d’un règim foral. El conseller, que va reconèixer que aquesta taxa és “una anomalia” a Europa, va assegurar que estaria “encantat” d’eliminar-la si la situació econòmica ho permet en un futur. Ara bé, també va recalcar que països com el Regne Unit, França o Itàlia tenen altres impostos equivalents que aquí no s’apliquen. D’altra banda, Giró va assegurar que el PIB de Catalunya no ha anat enrere en termes globals els últims anys, per molt que s’hagi insistit en aquesta idea des de sectors crítics amb el procés sobiranista. Sí va indicar, en qualsevol cas, que cal apujar el PIB per càpita per esquivar “grans desigualtats”.

(Vídeo de la sessió)

-REPTES DE L’ECONOMIA ESPANYOLA III

Les autonomies i la inestabilitat a Catalunya

Alberto Núñez Feijóo, president del PP recentment escollit, va aprofitar la seva intervenció al Cercle d’Economia per reivindicar-se a Catalunya com el líder estable que necessita Espanya. “L’economia i la política són dues cares d’un desig que compartim: l’estabilitat; i ara tenim inestabilitat política i inestabilitat econòmica cada cop amb més virulència”, va assegurar. Davant d’aquest context difícil, Feijóo creu que “a Espanya regna el conflicte i les tensions partidistes es perceben al Govern”.

“Moltes de les solucions dels problemes territorials ja són a la Constitució. L’Espanya de les autonomies és una trobada feliç que es va forjar en una fórmula que és plenament vigent perquè pot preservar la identitat dels territoris”, va reivindicar Feijóo. En aquest sentit, va posar èmfasi en l’ús correcte de la terminologia des de la política, ja que, seguint el que indica la Constitució, les autonomies “són Estat” i va trobar erroni fer referència a l’Estat espanyol com si els governs autonòmics no en formessin part.

Seguint el seu argumentari, Feijóo va apuntar que les autonomies “no es poden contraposar al conjunt de la nació espanyola, ja que formen part d’aquesta mateixa nació i la vertebren”. En aquest sentit, va lamentar el dany que, segons la seva opinió, ha causat a Catalunya tot el viscut des del 2017. “Per Catalunya, el procés ha estat un pèssim negoci, s’ha deixat de governar contra els interessos dels ciutadans per la persecució d’un objectiu que és impossible”, va afegir Feijóo davant dels empresaris catalans. I a l’audiència del Cercle li va dir que “Catalunya ha de recuperar el seu lideratge perquè caminar sol només porta a un perillós atzucac”.

Alberto Núñez-Feijóo

Així, el líder del PP va reivindicar la Catalunya d’altres èpoques fent bandera de “l’esperit olímpic” de la Barcelona del 1992 i reclamant el retorn del “soft power”, d’aquells lideratges empàtics que despertaven suports al conjunt d’Espanya:  “La força d’una nacionalitat com la catalana rau en l’admiració i la simpatia que suscita fora de Catalunya”, va resumir Feijóo.

Economia estatal i propostes

En matèria econòmica, el líder del PP va criticar el Govern central per no haver incorporat les seves propostes al recentment aprovat pla anticrisi. En primer lloc, va abordar el problema de la inflació i va recordar que ja existia abans de l’esclat de la guerra d’Ucraïna. “Ara es diu que ja està tot controlat perquè ha baixat del 9,8% al 8,4%”, va ironitzar. Això li va servir de base pel següent argument: el Govern central “no és rigorós en la seva anàlisi de la situació, com demostraria l’increment en 200.000 milions en el deute públic o la correcció de les previsions de creixement des del 7% al 4,3% per a Espanya aquest any”, fet que li va portar a preguntar-se quin sentit tenen els Pressupostos Generals de l’Estat del 2022 si no s’ajusten a les xifres reals.

En el terreny de les propostes, va tornar a demanar que es redueixi la despesa pública improductiva “per una qüestió de pudor, perquè els ciutadans no se sentin insultats”. També va demanar la deflactació de la tarifa de l’IRPF, especialment per a les rendes baixes, fet que no es produeix des del 2008 i que ara, amb la inflació tan alta, veu molt més urgent. Per acabar, va insistir que “l’IVA baixi a l’energia elèctrica i al gas al 5% com a mecanisme d’ajuda a les famílies i les empreses, i també per al control de la inflació general”.

Reconstrucció de partit i retorn al centre

El líder de l’oposició es va presentar al Cercle com un polític constructiu, amb capacitat de diàleg i voluntat d’assolir majories sòlides a Espanya des de la humilitat i l’experència adquirida com a president de la Xunta de Galícia: “No vinc a prejutjar res, vinc a aprendre, a estudiar i a comportar-me com un ciutadà que respecta tothom”, va assegurar. En el seu argumentari va voler remarcar subtilment les diferències entre el PP i Vox; un partit al qual va ubicar dins del corrent del “neocentralisme”.

A tots ens hauria agradat que els dos grans partits polítics haguessin aconseguit decisions conjuntes en benefici del país. És la política en la qual crec. Hem de ser capaços de posar remei als desacords

Alberto Núñez-Feijóo

Quan Javier Faus li va preguntar, al final de la conferència, explícitament sobre Vox, Feijóo va remarcar que “és una escissió del centredreta espanyol i em molesten les escissions”, ja que va considerar que compliquen la governabilitat per als populars. En aquest sentit, va ressaltar que el PP té tres trets distintius respecte la formació de Santiago Abascal: ”som europeistes, som autonomistes i som un partit de gestors”, va emfatitzar. Finalment, va apuntar que “volem tornar a atraure els votants. Com més dividit estigui el centredreta, hi haurà més governs com l’actual. El meu objectiu és presentar alternatives i necessitem més que mai reformes i estabilitat política”.

(Vídeo de la sessió)

-TALENT FEMENÍ EN LA IV REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

El debat recorrent sobre l’absència de dones en el món tecnològic va arribar al Cercle d’Economia, on Camino Quiroga, membre de la Junta de l’entitat, va intercanviar opinions al voltant del talent femení amb una representant pública, Raquel Sánchez (ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana), i tres representants del sector privat: Anna Schlegel (vicepresidenta de Procore Technologies), Therese Jamaa, (vicepresidenta de Huawei Espanya) i Manuel Falcó (codirector global de la banca d’inversió Citi), que va parlar del lideratge de la CEO de la seva companyia, Jane Fraser; la primera dona en tenir aquest càrrec en un gran banc de Wall Street.  

El pas endavant de les dones

Davant de la revolució industrial que suposa la digitalització es fa imprescindible que la dona hi tingui un paper rellevant. “Hem d’apropar les carreres tecnològiques a les nenes. Les dones no ens podem quedar fora”, va reclamar Therese Jamaa. Alhora, la directiva de Huawei Espanya va lamentar que hi hagi “molt poques dones” qualificades professionalment per cobrir els perfils tecnològics que reclama el mercat. En aquest sentit, Jamaa va animar les dones a “aprofitar les oportunitats” que es presenten i va recordar que “no hi ha límits per ser dona” al sector digital.  

Therese Jamaa, Raquel Sánchez, Camino Quiroga, Manuel Falcó i Anna Schlegel

En la mateixa línia, Anna Schlegel va demanar que les dones mostrin la seva fortalesa; que “aixequin la mà” a les reunions i no tinguin por en assumir responsabilitats al sector tecnològic. “Les fades no baixen del cel, han de ser les dones les que diguin que ho poden fer”, va argumentar la vicepresidenta de Procore Technologies. Ara bé, Schlegel també va reclamar als alts executius masculins que convidin les dones a les reunions rellevants i a les preses de decisió de les empreses per incorporar el seu punt de vista. És bàsic, en paraules de la ponent, que “encarreguin projectes a les dones, les posin en equips de treball”. Aquest augment de responsabilitat executiva femenina és particularment necessari en entorns com els de Silicon Valley, que “és on s’està planificant la tecnologia i estem elaborant els productes” que arriben a tot el món. Actualment, va explicar, la presència de la dona es redueix molt en els equips d’empreses d’alta tecnologia que “dissenyen el producte, el codifiquen i utilitzen la intel·ligència artificial”. En aquest àmbit de Silicon Valley, “el 85% són homes”.

Els algorismes estan creats principalment per homes. Es fan estudis per a treure paraules i continguts que no s’ajusten a l’ètica o a la diversitat

Anna Schlegel

Lideratge femení i diversitat

En la seva intervenció, Raquel Sánchez va defensar que les polítiques feministes, que intenten construir una societat “més democràtica i igualitària”, tenen un impacte molt positiu a la societat, a més de suposar avenços en drets i llibertats. La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del Govern d’Espanya va recalcar que “cal reforçar les infraestructures per fer possibles canvis de lideratge; cal aconseguir que la visió femenina s’incorpori al món empresarial”. Des del punt de vista de Sánchez, “les dones aportem una sèrie de valors al lideratge, com ara l’empatia. Però també la força per superar adversitats, com ho demostren les mares. En una societat tan volàtil i ràpida com l’actual, la seguretat i la fortalesa són valors fonamentals que hem sabut exercir les dones. El lideratge femení sempre hi ha estat i ara reclamem el nostre dret.” Per exemplificar la seva tesi, la ministra va destacar que entre les empreses que cotitzen a borsa les que compten amb dones “obtenen millors resultats”.

En una línia semblant a la de la ministra, Manuel Falcó va assegurar que “la inclusió és imparable” i que “qualsevol empresa que vulgui tenir el millor talent, necessita diversitat, tant de gènere, com de religió o sexualitat”. A més, va destacar que algunes eines com “el mentoring, el training o la flexibilitat són claus per a les dones” i ajuden a què aquestes puguin assumir més càrrecs d’alta responsabilitat a les empreses. En referència a la diversitat, Schlegel va apuntar que “els algoritmes encara estan principalment creats per homes”, però que les empreses tecnològiques cada cop fan més estudis per adaptar els seus productes a punts de vista diferents. Així, s’eliminen paraules ofensives dels continguts si “no s’ajusten a l’ètica o la diversitat”.

(V´ídeo de la sessió)

-EL CONTEXT GEOPOLÍTIC DE L’ECONOMIA MUNDIAL: DE LA CIMERA DE L’OTAN A LA PRESIDÈNCIA ESPANYOLA DE LA UE

El vicepresident del Cercle d’Economia, Marc Puig, va ser l’encarregat de donar inici a la sessió “El context geopolític de l’economia mundial: de la cimera de l’OTAN a la presidència espanyola de la UE”, amb José Manuel Albares, ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, com a ponent.s més necessària que mai. Concretament, el ministre Albares va referir-se a la “unitat entre el món públic i el privat, entre el govern i els actors econòmics, entre Europa i els seus aliats transatlàntics”. “L’ordre europeu i mundial s’està transformant i estem entrant en una nova era que comencem a vislumbrar. Temps en els que conflueixen els aspectes econòmics, la seguretat, la relació entre estats de la Unió Europea, i la relació futura d’Europa amb Rússia, que mai tornarà a ser igual. S’està fraguant el nou marc europeu internacional”, va destacar Albares. La societat actual ja estava experimentant un canvi del model econòmic i social marcat per la revolució digital i l’emergència climàtica, però ara se li adhereix una crisi política i de seguretat, sent aquesta, en paraules del ministre, “una crisi que desafia els pilars de construcció europea,de la pau, de la democracia, de la diversitat, tot allò que ha sigut la base de la nostra prosperitat durant dècades”. La guerra actual a Ucraïna, per al ministre Albares, suposa un conflicte entre la prosperitat que representa la Unió, o tornar a una època de murs.

A més, amb un discurs europeista, va voler transmetre la seguretat garantitzada dintre de les fronteres europees, i com fora d’aquestes existeixen amenaces veritablement autoritàries que representen un gran perill per la democràcia liberal. “A Ucraïna, no només està en joc la integritat territorial i la seva sobirania, que ja seria suficient, sinó dos models: el model nacionalista autoritaria que representa Vladimir Putin, i el model de democràcia, d’Estat de dret, de pluralitat i diversitat de la Unió Europea”. Tot i posar la mirada a l’exterior de les fronteres europees, el ministre Albares també va fer esment en que dintre de la Unió ja tenim l’amenaça de forces d’extrema dreta que abracen la concepció nacionalista i autoritaria de Putin. En conseqüència, “el repte és doble, dintre d’Europa i fora d’Europa”, va afegir Albares.

José Manuel Albares

L’ús polític del subministrament de gas o petroli per alterar la sobirania d’un país, el no compliment de les normes multilaterals, l’ús unilateral d’instruments comercials, la dependència energètica, i el desenvolupament de la tecnologia són reptes als que Europa ha de fer front per progressar, “és per això, que s’ha de compatibilitzar el progrés econòmic amb la regulació del seu contingut. Hi ha canvis en els riscos, i noves amenaces, i aquest és le moment històric en el que ens trobem. En la situació actual és la geopolítica qui condueix a l’economia” va destacar Albares.

Hem de protegir els espanyols amb mecanismes de defensa militar, política i econòmica

José Manuel Albares

Els països europeus tenen la necessitat d’enfortir els seus instruments de resposta, per la qual cosa, s’ha de conquerir l’autonomia estratègica. “Europa ha de guanyar pes econòmic i polític, assumint més responsabilitat en l’àmbit de la defensa” va advocar Albares. Així doncs, també va esmenar la necessitat de reducció de les dependències europees, en base als objectius de desenvolupament sostenible. Per això, hi ha tres tasques imprescindibles: augmentar la inversió en la industria de defensa; la reducció de la dependència energètica, amb un replantejament de les relacions energètiques; i construir una base econòmica més sòlida, reduint les dependències estratègiques i construint un mercat únic més fort i avançat, solidari, just i respectuós amb el medi ambient.

De totes les dependències estratègiques, l’energètica és la més important, va comentar Albares. Així doncs, el ministre va fer èmfasi en aspectes com la transició energètica europea per contrarestar la crisi derivada de la inflació dels preus de l’energia, però que també serà necessari pal·liar els efectes negatius o desajustaments derivats d’aquesta transició. També va fer esment a l’adopció de nous instruments per alliberar-nos de les coaccions externes, en paraules d’Albares  “l’instrument que necessitem és un instrument europeu, d’unitat, de resposta automàtica”. El ministre Albares també va fer esment a la importància de les sancions econòmiques establertes a Europa, gràcies a la interdependència dels estats membre, i que impossibilita en certa mesura a Rússia a mantenir uns esforços de finançament de la guerra. Per fer això, Europa necessita més independència econòmica, tenir més veu i ser més protagonista, sobretot a nivell industrial.

La Unió ha d’assumir més responsabilitat en defensa i els estats membres hem d’ajudar a això. La veu d’Europa ha de sentir-se en tots els països del món”

José Manuel Albares

En relació amb fites importants, el ministre Albares va destacar l’adopció a Madrid de la pròxima cimera de l’OTAN, on es decidirà el full de ruta estratègic, així com el relleu per Espanya de la presidència del Consell de la Unió Europea al segon semestre de 2023. “Poc a poc, la Unió Europea es va convertint en una Unió més geopolítica, i no només econòmica, igual que el món en el que vivim. Hem de ser capaços d’articular el poder polític per fer front als reptes com la desglobalització, la independència tecnològica, i per això hem de garantitzar la nostre pròpia autonomia ” va aclarir Albares.

(Vídeo de la sessió)

-SESSIÓ DE CLOENDA I LLIURAMENT DEL II PREMI CERCLE D’ECONOMIA A LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA

L’ADN de la UE

La politòloga i experta en relacions internacionals, Nathalie Tocci, va iniciar la sessió de clausura de la Reunió Anual d’enguany amb un emotiu discurs de lloança a Ursula Von der Leyen, la guanyadora del II Premi Cercle d’Economia a la Construcció Europea. En paraules de Tocci, la presidenta de la Comissió Europea ha demostrat en el seu càrrec, que va assumir el desembre del 2019, un gran “lideratge” davant dues crisis consecutives: la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. Així, per a la politòloga, el talent negociador de Von der Leyen ha permès que la Unió Europea “recuperi el seu ADN” amb la “unitat” de tots els estats membres davant les dificultats i amb decisions “valentes”, com la imposició de sancions a Rússia. Tocci també va posar en valor el “lideratge femení” de la primera presidenta dona de la Comissió de tota la història ressaltant alguns dels seus trets distintius, com són la capacitat d’escoltar i d’empatitzar. 

Javier Faus va intervenir després dedicant unes paraules a Von der Leyen sobre la trajectòria històrica del Cercle d’Economia; una institució que des de la seva fundació ha estat defensora de la “democràcia liberal, l’economia social de mercat, la modernitat i l’obertura i la integració europees”. El president del Cercle es va dirigir després a Pedro Sánchez demanant-li “unitat” davant d’un escenari internacional amenaçador, en el qual “les democràcies representatives estan en perill”. Faus també va advertir al president espanyol que la nostra societat “està esgotada i la pau social penja d’un fil”. Davant d’això, el Cercle promou “pactes d’Estat estratègics” sobre qüestions fonamentals, com són l’energia, les rendes, les pensions, la seguretat, la defensa o la solidaritat intergeneracional amb els joves. Només així, va sintetitzar Faus, s’aconseguirà la millora de la “productivitat”, que és imprescindible per garantir la prosperitat del país per als propers anys.     

El moment d’Europa: la resposta a la pandèmia i a la invasió russa

Posteriorment, Ursula Von der Leyen va pujar a l’escenari per rebre el II Premi Cercle d’Economia acompanyada de Pedro Sánchez i Javier Faus. La presidenta de la Comissió Europea es va mostrar molt agraïda per la distinció i va dedicar un discurs als assistents. Inicialment, es va referir al Cercle com una institució que “sempre ha treballat per portar Espanya on pertany: al centre d’una Europa forta i unida. I avui, Espanya és realment al cor d’Europa”. Desenvolupant aquesta idea, Von der Leyen va destacar que el nostre país “ha estat un dels més colpejats per la pandèmia”, però ara té “unes bases sòlides” per recuperar-se, entre les quals hi ha “una economia dinàmica i innovadora”. A més, va celebrar que Espanya sigui un dels estats més favorables a “la integració europea”.

Seguint el fil del títol de la Reunió Anual del Cercle, “El moment d’Europa”, Von der Leyen va parlar de la bona reacció que està tenint la UE davant la invasió russa d’Ucraïna, que “suposa un canvi tectònic mundial”. En aquest sentit, va advertir que “la guerra per la qual ha optat Putin és un atac contra tot allò en què creiem. Contra la idea que el futur d’un país ha de ser decidit democràticament pel seu propi poble i no pas per un autòcrata estranger”. Per combatre aquesta guerra contra Europa, la presidenta de la Comissió va considerar que hem de “ser els amos del nostre propi futur” i “mantenir-nos units” perquè ara “és el moment d’Europa”. Segons el seu parer, “estem aprofitant el veritable poder de la nostra Unió” amb decisions històriques, com són “les nostres sancions sense precedents a Rússia i la nostra determinació per deixar de dependre dels combustibles fòssils russos”.

Mirant amb perspectiva la seva trajectòria, Von der Leyen va destacar que aquest “moment d’Europa ja va començar fa dos anys amb la lluita contra la crisi sanitària generada per la pandèmia. “No és una coincidència que la primera vacuna segura i eficaç contra la Covid‑19 es desenvolupés a Europa. Perquè la ciència prospera en democràcia i en una economia social de mercat com la nostra”, va ressaltar la presidenta de la Comissió. “Tot va començar amb uns investigadors que van tenir una idea audaç i innovadora. Gràcies al seu esperit pioner, a la nostra llibertat de recerca. Després va venir el suport públic europeu a aquest tipus de recerca i, finalment, el poder del mercat i de la inversió privada. Gràcies a aquesta barreja única, el món pot confiar avui a les vacunes d’ARN missatger”, va resumir.

Pedro Sánchez, Ursula von der Leyen i Javier Faus

La urgència de les energies renovables

Igual de satisfeta es va mostrar Von der Leyen amb la resposta de la UE a la crisi econòmica derivada de la pandèmia amb “el nostre pla de recuperació, NextGenerationEU”, que en aquests moments ja ens ha permès “lliurar als nostres estats membres aproximadament 100.000 milions d’euros en inversions”. Es tracta, en paraules de la presidenta de la Comissió, d’un “pla sense precedents, amb inversions i reformes, que pot remodelar la nostra economia durant dècades. Un pla per fer realitat el Pacte Verd Europeu, i accelerar la nostra digitalització”, amb el qual s’aconseguirà que “Europa i Espanya siguin més fortes i estiguin més ben preparades per fer front als desafiaments del nostre temps”.

Ara és el moment d’Europa, encara més que fa dos anys. El veritable poder europeu ja vam veure’l amb les vacunes, els fons Next Generation i ara el veiem amb les sancions a Europa i amb la voluntat de trencar la dependència energètica

Ursula von der Leyen

En aquest context, Von der Leyen va dedicar unes paraules a diversos projectes que es desenvoluparan a Catalunya gràcies als fons europeus. La presidenta de la Comissió va ressaltar les inversions en “les empreses innovadores que utilitzen la tecnologia blockchain per certificar l’origen del vi i prevenir el frau” i en el Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona, així com les contribucions econòmiques que ajudaran a “convertir Catalunya en una de les noves valls d’hidrogen d’Europa”. Sobre aquest últim punt, va destacar que “vostès produeixen molta energia, a partir del vent, l’aigua i l’energia nuclear. I ara creen un ecosistema d’hidrogen complet. Estan invertint en la producció d’hidrogen net, en noves flotes d’autobusos d’hidrogen per a Barcelona i Tarragona, però també en capacitats i educació, amb un nou màster interuniversitari en Tecnologies de l’hidrogen (…) No hi ha millor exemple del tipus de canvi que volíem provocar”, va concloure.

La rellevància de les energies renovables és, de fet, encara més notòria en temps de guerra com els actuals, quan ja és “urgent” que la UE redueixi la seva dependència de Rússia. Per aquest motiu, “estem redoblant els nostres objectius en matèria d’hidrogen” i s’està treballant en “projectes transfronterers” com, per exemple, “la connexió crucial entre Portugal, Espanya i França”. Von der Leyen, que va ressaltar que Espanya és un estat clau en energia al disposar de “la major capacitat de regasificació a Europa”, va detallar els diversos paquets de sancions que està executant la UE per evitar el finançament de la invasió d’Ucraïna. Així, va mencionar la paralització de la capacitat del Banc Central de Rússia de recaptar capital, l’exclusió dels bancs russos del sistema SWIFT, la prohibició de les importacions de combustibles fòssils o el fre de totes les exportacions de tecnologies modernes al país de Putin. Aquestes mesures estan provocat, segons va destacar la presidenta, que centenars d’empreses internacionals “abandonin Rússia” i que el Banc Mundial contempli “una caiguda de l’11% del PIB rus”. En paraules de Von der Leyen, es tracta d’una “mobilització del nostre poder econòmic únic” per protegir Ucraïna d’una “agressió militar” i alhora una “defensa dels nostres valors europeus més preuats”

Per acabar el seu discurs, la presidenta de la Comissió va recordar el compromís amb la democràcia del violoncel·lista català Pau Casals, que “va triar l’exili” en el moment en què Espanya “va caure sota el domini autoritari” de Franco. Casals, va destacar Von der Leyen, “es va mantenir ferm durant tota la vida” en la defensa dels ideals democràtics i va decidir no tocar “al seu país d’origen, ni als països que reconeguessin el règim franquista”. En aquest sentit, la presidenta de la Comissió creu que el seu posicionament artístic en favor de la humanitat segueix sent inspirador per a la UE: “El llegat de Pau Casals continua viu. Avui Europa pren partit. Per la dignitat humana i la democràcia, per a tothom”.

La invasió russa posa en perill tota Europa. Els poders del món s’estan alterant. Putin està atacant els nostres valors, contra la democràcia. El Kremlin vol jugar el vell joc de “divideix i guanyaràs

Ursula von der Leyen
Ursula von der Leyen

La pàtria europea

La intervenció final de l’acte de clausura va correspondre a Pedro Sánchez, que va començar el seu discurs reivindicant “la integració més gran d’Europa, per compartir sobirania, per unir-nos i no dividir-nos”. En aquesta línia, el president del Govern espanyol va defensar un “patriotisme europeu”, ja que segons la seva visió “Europa és una nova i complementària identitat a moltes altres”, com poden ser les pàtries catalana o espanyola.

Abans de prosseguir amb el seu discurs, Sánchez va dedicar unes paraules d’estima a Catalunya mostrant voluntat de consens polític i social. “Voldria manifestar (…) el meu respecte i consideració cap a la seva societat i cap a les seves institucions i la meva ferma voluntat de continuar avançant en el diàleg, la negociació i l’acord. Perquè no hi ha propòsit més noble, meta que mereixi més la pena per a qualsevol responsable polític (…) que construir convivència perquè els nostres ciutadans, en un moment tan especial, tan complex com el que estem vivint, visquin en societats sense fractures”.

Posteriorment, Sánchez va defensar la tasca del Govern d’Espanya en matèria laboral, que al seu parer està permetent corregir “mals endèmics” al generar-se “més feina i de més qualitat” amb el “vigor” de l’ocupació i l’augment dels contractes indefinits. Espanya i les seves empreses promouen també “la descarbonització definitiva” i un sector clau com el turístic ja està recuperant la seva “puixança”. En aquest context, l’arribada dels fons europeus té un “gran potencial transformador” de l’economia espanyola, ja que afavoreixen dos dels grans compromisos del país: “la transformació digital i la transició energètica”.

La justícia social

Malgrat el seu optimisme, el president espanyol va advertir de dos dels principals problemes del país que cal afrontar: la desigualtat i la inflació. “Encara comptem amb tres milions d’aturats, un milió de llars en què cap dels seus membres té feina i la pobresa infantil arriba a més de dos milions de nens i nenes”, va lamentar Sánchez. Així, va remarcar que “la justícia social i la cohesió territorial no poden ser només objectius desitjables des del punt de vista polític, sinó que també han de ser pilars de creixement econòmic”. Seguint amb aquesta idea, el president espanyol va argumentar que la millor política social és “una ocupació digna, acompanyada d’un Estat del benestar fort que empari la població”.

Malgrat “les turbulències” internacionals que ara ens afecten, Sánchez es va mostrar convençut que després de la guerra i de la pandèmia “el que perdurarà serà Europa; el que perdurarà és que Espanya haurà aconseguit el nivell més alt d’ocupació” i mantindrà polítiques socials, entre les quals va citar el Salari Mínim Interprofessional, l’Ingrés Mínim Vital o unes pensions dignes “que es revaloritzen d’acord amb allò que diu la llei”.

L’economia espanyola està responent amb solidesa i aquest vigor es mostra sobretot en l’ocupació. Hem sabut corregir problemes endèmics d’Espanya, com la precarietat laboral, i hem aconseguit els 20 milions de treballadors

Pedro Sánchez

Els efectes econòmics de la guerra

El president es va centrar després en les conseqüències econòmiques negatives de la guerra recordant que, tal com ha advertit el FMI, els països avançats creixeran menys del que estava previst aquest 2022 i que això serà molt notori a Espanya i al conjunt d’Europa, on també preocupa la inflació elevada. Tot i això, Sánchez va defensar que el nostre país “continua tenint un dels creixements més grans de tota la UE i el segon més alt de la zona de l’euro, només darrere d’Irlanda”. Per aprofundir en aquesta tesi, va citar diverses dades positives econòmiques en àmbits com el de les inversions, el turisme o la construcció.

Per seguir aspirant a un futur de prosperitat, Sánchez va defensar els grans acords polítics, tal com s’han aconseguit darrerament a Europa, on “hem sabut pactar en moments difícils, entre diferents”. En aquesta línia va posar en valor el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència “que ja està demostrant i està transformant l’economia del nostre país” i el Pla Nacional de Resposta a l’impacte econòmic i social de la guerra, “que respon amb caràcter immediat als desafiaments que ha suposat la invasió”. Entre els acords recents, va citar la “proposta conjunta del mecanisme de topall de preu de l’electricitat” d’Espanya i Portugal.

Pedro Sánchez

La transformació de Catalunya i Espanya

L’arribada dels fons europeus va tornar a centrar el discurs de Sánchez, que va recordar que des de l’Administració mai s’havien gestionat tants recursos “en un espai de temps tan breu”. Entre els projectes previstos, va destacar “la primera gran planta de bateries” del Grup Volkswagen a Espanya, finançada amb el PERTE del Vehicle Elèctric i Connectat.

Ara bé, el principal objectiu del Pla de Recuperació va més enllà de les inversions i, en paraules del president espanyol, hi ha l’aspiració de solucionar “problemes estructurals” que afecten l’economia del país des de fa anys, com són “l’alta dependència de les energies fòssils, la debilitat del nostre sistema de ciència, també d’innovació, la mida empresarial reduïda en relació amb altres economies, l’abandonament escolar primerenc o l’edat tardana a la qual s’emancipen els nostres joves”, entre d’altres qüestions. 

En aquest context de transformació, Sánchez va destacar que “Catalunya té el talent, el capital social, les infraestructures i la història necessàries (…) per tornar a convertir-se en un dels territoris que lideren el progrés. I no m’estic referint només a Espanya, m’estic referint en particular a Europa”. Per aconseguir aquest “objectiu modernitzador”, el president va prometre el suport del seu Govern en l’impuls “d’infraestructures ferroviàries, intermodals i estratègiques”, com el Corredor Mediterrani. En paraules de Sánchez, el “full de ruta” de l’executiu espanyol contempla que “els catalans i catalanes superin els terribles efectes de la pandèmia, consolidin la seva recuperació econòmica i crein ocupació i empresa”.

Catalunya té la taxa de desocupació més baixa d’Espanya”

Pedro Sánchez

L’autonomia estratègica

L’últim bloc de la seva intervenció es va centrar en una qüestió clau abordada en la Reunió Anual del Cercle d’enguany: “l’autonomia estratègica”. Per aconseguir-ho, “Espanya pot ser i vol ser un hub de producció d’hidrogen verd a tot Europa”, si bé és necessari “agilitzar les interconnexions entre la Península Ibèrica i el conjunt d’Europa”. Aquesta autonomia a la qual aspira el país, va aclarir Sánchez, no té res a veure amb el “proteccionisme econòmic” dècades enrere, ja que la política que proposa el Govern espanyol “és compatible amb el multilateralisme, amb la cooperació, amb la col·laboració i amb el lliure comerç”.

Per assolir els objectius d’Espanya, Sánchez va agrair el suport de Von der Leyen, que al seu parer està sent una “aliada” del país. La presidenta de la Comissió Europea està demostrat “visió política” i una “capacitat de treball formidable”, segons el punt de vista del president espanyol, que també va destacar “la seva tenacitat per unir voluntats, per trencar blocs, per estendre ponts entre diferents i així aconseguir el bé comú”. En síntesi, Sánchez va celebrar que Europa i Espanya hagin tingut ”molta sort de comptar amb Ursula Von Der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea”.

(Vídeo de la sessió)