Acord històric entre Gran Bretanya i la Unió Europea (Economist). Tot i no tornar al mercat únic ni a la situació pre-Brexit, el nou marc acordat suposa un reset en les relacions entre les dues parts. François-Joseph Schichan (POLITICO) creu que el nou acord assenta les bases per a una negociació i col·laboració estable entre dues regions geogràficament unides. Janan Ganesh (Financial Times) es mostra un pèl més crític i, tot i reconèixer que té elements positius, el preocupa que la negociació s’eternitzi. En canvi, Martin Sandbu (Financial Times) és molt més crític i creu que aquest nou marc de relacions relega la Gran Bretanya a dependre en excés de la Unió Europea.
A Ucraïna també s’intensifiquen les converses per assolir un acord de pau que posi fi a la guerra. Segons The Economist malgrat els esforços diplomàtics, la realitat és que l’administració Trump mostra una clara reticència a exercir una pressió real sobre Putin. Andrea Kendall-Taylor (New York Times) creu que el president nord-americà no està considerant les implicacions reals del conflicte a escala global i apunta que serà només des de la pressió que Putin cedirà. Si no ho fa Trump, Steven Everts (POLITICO) demana queEuropa deixi de sobreestimar la força de Rússia i comenci a actuar amb més determinació per minimitzar les seves amenaces. Potser per la falta de convicció real, explica Anne Applebaum (The Atlantic) ningú a Ucraïna creu que el conflicte acabarà aviat.
Tampoc a Israel està aconseguint Donald Trump els resultats esperats. The Economist exposa que els Estats Units estan sobrepassant al govern de Netanyahu pels pocs avenços cap a la pau i, segons POLITICO, l’assassinat de dos membres de l’ambaixada israeliana a Washington ha tensionat encara més la relació entre EUA i Israel. De fet, Mairav Zonszein (New York Times) explica que Trump ja no recolza la política de Benjamin Netanyahu i està negociant directament amb Hamàs sense passar per Israel, cosa que deixa Netanyahu més aïllat i desacreditat a nivell internacional. A més, l’atac de l’exèrcit israelià contra una delegació diplomàtica de la Unió Europea que visitava Jenin, a Cisjordània, ha generat més tensions diplomàtiques i ha aprofundit l’aïllament internacional de Netanyahu, ho expliquen Seb Starcevic i Elena Giordano a POLITICO.
Dos exemples il·lustren l’erosió de poder dels Estats Units en el panorama global. L’augment de la despesa militar, que el 2024 va créixer globalment un 9,4% fins als 2,7 bilions de dòlars segons SIPRI, posa de manifest la intensificació de les tensions geopolítiques. Però, tot i que els Estats Units i els seus aliats estan reforçant la seva capacitat militar, la Xina i Rússia redueixen la distància (Economist). Per altra banda, Joseph S. Nye (Project Syndicate) revela que també està perdent capacitat d’influència mitjançant el seu soft power i recorda que la força militar per si sola no garanteix la legitimitat ni la pau. I exposa que, per preservar el seu lideratge mundial, els EUA han de reforçar els seus valors democràtics.
En la mateixa línia, l’analista Laurence Nardon (Project Syndicate) reclama als demòcrates del món que s’uneixin per contrarestar l'erosió de les institucions democràtiques i preservar els principis de llibertat i estat de dret. Quelcom que es fa més necessari que mai davant l’avenç de l’onada reaccionaria global. A Europa, tot i que en les darreres eleccions celebrades a Romania, Portugal i Polònia els centristes ha obtingut el poder, és evident l’avenç de l’extrema dreta (Cokelaere i Harnández - POLITICO). Davant d’això, Katharina Pistor a Project Syndicate defensa que les democràcies constitucionals es protegeixin activament contra forces que busquen subvertir-les des de dins, com s’ha fet a Alemanya front l’AfD. I mentre Nicholas Kristof (New York Times) proposa estratègies concretes per fer-ho als Estats Units, la pregunta és: com podem aplicar-les efectivament?
Amb la col·laboració de:
