L’origen del Cercle es situa al Club Comodín, un espai genuïnament universitari que des de 1951, i sota la forma de club d’escacs, fomentava la trobada d’un grup de joves empresaris barcelonins. En aquests primers anys dels cinquanta, el Club va constituir un espai de debat obert i singular a l’Espanya tancada d’aquells anys.
Juan Sardà Dexeus, Juan Mas Cantí y Fabián Estapé
I Reunión Costa Brava. Año 1961
Jordi Pujol, Pedro Fontana y Felipe González
Rodrigo Rato y Pedro Fontana
Mario Monti, Luis Ángel Rojo, Carlos Tusquets, Richard G. Garner y Guillermo de la Dehesa
Pedro Solbes y Juan Molins
De izquierda a derecha. Juergen Donges, Luis C. Croissier, Fabián Estapé, Ignasi Camí y Miguel Boyer
Carlos Tusquets, Macià Alavedra y Carlos Solchaga
Cesare Romiti y Rudiger Dornbusch
Carlos Solchaga, Vicente Oller y Pasqual Maragall
Carlos Solchaga y Enrique Corominas. Realiza la pregunta Carlos Güell de Sentmenat
Carlo de Benedeti, Willy de Clercq, Carlos Tusquets, Mariano Rubio y Thomas O. Enders
Jordi Pujol, Felipe González y Enrique Corominas
Salvador Gabarró, Santiago Fisas, Pedro Solbes, Joan Majó, Carlos Alfredo Gasòliba y Peter Sutherland
De izquierda a derecha. Juan Antonio Delgado, Carlos Ferrer Salat, Carlos Cuatrecasas, Ernest Lluch, Juan Mas Cantí, Miguel Boyer, Carlos Güell de Sentmenat, Vicente Oller y Arturo Suqué
Jordi Pujol y Juan Antonio Delgado
Jordi Solé Tura, José Enrique García-Romeu Fleta, Miquel Roca, Carlos Solchaga y Eduard Punset
De izquierda a derecha. Carlos Ferrer Salat, Vicente Oller, Juan Antonio Delgado y Carlos Bustelo
Vicente Oller y Marcelino Camacho
Fernando Espiau, Narcís Serra y Carlos Cuatrecasas
Jordi Solé Tura en VI la Reunión Costa Brava
Juan Mas Cantí y Enrique Fuentes Quintana
De izquierda a derecha. Carlos Güell de Sentmenat, Francisco Pérez Cerda, Leopoldo Calvo Sotelo, José Lladó y Fernando Gimeno Muntadas
De izquierda a derecha. Eduardo García de Enterría, Carlos Cuatrecasas, Albert Serratosa y José M. Navarro.
Asistentes a una de las mesas redondas de la III Reunión Costa Brava
Mesa redonda presidida por Carlos Ferrer Salat en la III Reunión Costa Brava
I Reunión Hostalrich
De izquierda a derecha. Ernest Lluch, Carlos Ferrer Salat, Juan Echevarría y Enrique Fuentes Quintana
Joseph Stiglitz y Salvador Gabarró
Amartya Sen y Pedro Fontana
Jean Jacques Servan Schreiber, Carlos Güell de Sentmenat y Carlos Ferrer Salat
Josep Piqué y Pedro Fontana
José Borrell Centelles
Mariano Rajoy
Javier Solana y José Manuel Lara
Helmut Schmidt, José Manuel Lara y Jordi Alberich
Antonio Brufau, Pasqual Maragall y Joan Clos
De izquierda a derecha. Leopoldo Calvo Sotelo, Pedro Fontana, Jordi Pujol, Carlos Solchaga y Fabián Estapé
José María Aznar, Antonio Brufau y José Borrell Fontellés
Anna Birulés. Antón Costas y Joan Clos
Rudiger Dornbusch y Jordi Mercader Miró
Javier Solana y Salvador Gabarró
La influència intel·lectual que va exercir el professor Jaume Vicens Vives sobre un grup d’aquests joves empresaris del Club Comodín resultar determinant en la fundació del Cercle. A més, Vicens Vives els va posar en contacte amb joves professors universitaris, com Fabián Estapé, i amb tècnics de l’alta administració de l’Estat, alguns d’ells residents a Madrid, que estaven renovant el pensament polític econòmic autàrquic i proteccionista d’aquesta època i contribuint a preparar el que seria el Pla d’estabilització, liberalització econòmica i obertura comercial de 1959.
Per tant, des dels inicis, aquesta combinació de persones procedents del món de l’empresa, de l’acadèmia i de l’administració que anhelaven una economia oberta en el marc d’una societat democrática, va fer del Cercle un indret singular de diàleg i llibertat.
Una de les manifestacions d’aquest esperit de diàleg van ser les Reunions Costa Brava, ara anomenades Reunions Cercle d’Economia, que se celebren anualment a Sitges. Iniciades el 1961, van constituir un espai de trobada únic a Espanya en què reunia persones d’aquests tres àmbits del Cercle. Amb l’arribada de la democràcia, van ser moltes les persones convidades a aquestes Reunions i també de socis del Cercle que, des de posicions polítiques diferents, van assumir responsabilitats polítiques molt rellevants.
És precisament aquesta diversitat de sensibilitats ideològiques i polítiques existents al si del Cercle la característica que segueix definint en l’actualitat a la institució i l’atribut que millor garanteix la seva independència partidista.
Des d’aquell paper tan actiu jugat en el procés d’estabilització, liberalització i obertura de 1959, el Cercle ha seguit promovent o donant suport a iniciatives i propostes que han contribuït a la modernització de l’economia i la societat, i a la consolidació de la democràcia. L’esperit de diàleg i innovació social va permetre al Cercle guanyar credibilitat a l’Espanya des dels 60. Aquests valors han quedat molt arrelats en la personalitat i la vida de l’Entitat.
La trajectòria del Cercle des de la seva fundació es troba àmpliament recollida en els llibres “Cercle d’Economia 1958-1983. Una trajectòria de modernització i convivència", editat per celebrar el 25 aniversari de l’entitat, i "El llarg camí a Europa. 50 anys del Cercle d’Economia", que recull la vida de l’entitat fins a l’any 2008.
