Robert Francis Prevost ha estat designat papa de Roma i ha escollit ‘Lleó XIV’ com el seu nom durant el pontificat (New York Times). Per David Gibson Lleó seguirà el camí que va obrir Francesc. Hi coincideix el seu germà John que, en una conversa amb Robert Chiarito i Mithc Smith (New York Times) defineix el nou pontífex com una persona compromesa, ferma i que deixarà empremta.Prevost és el primer cardenal nord-americà a ser nomenat bisbe de Roma, a The Economist analitzen la importància d’aquest fet. Per la seva banda, Messerly, Bade i Stokols, (POLITICO) fan una lectura de l’elecció en clau interna estatunidenca i alerten que pot ser una figura de contrapès per a Donald Trump.
El president nord-americà ha superat els cent dies al capdavant de la Casa Blanca, POLITICO fa un repàs a les mesures més polèmiques del president. El resum en dos apunts de la mà de Martin Wolf (Financial Times), que afirma que l’antic ordre econòmic mundial ha mort, i Richard Haass (Project Syndicate), qui creu que Trump ha trencat ha trencat l’ordre geopolític. En aquest context, Gillian Tett (Financial Times) presenta els cinc factors que defineixen la nova “Geoeconomia”. Un nou context en què, per Alexander Gabuev (Financial Times), els principals beneficiats en són Rússia i la Xina.
Durant aquests primers mesos s’han encès totes les alarmes per les noves tarifes imposades pel president Trump. The Economist alerta que l’impacte d’aquesta guerra comercial encara no s’ha vist, ja que les empreses estan consumint els estocs acumulats, i els consumidors encara no veuen l’increment de preus que, segons l’experiència, acabarà arribant. Hi coincideix Jason Furman (The New York Times), que acusa Trump de no entendre el funcionament bàsic del dèficit comercial. Segons Furman, les retallades d’impostos que impulsa l’administració incrementen el dèficit pressupostari i, com a conseqüència directa, també el comercial, alimentant el problema que suposadament volen combatre.
Per això,Trump segons explica The Economist, ha pressionat la FED perquè reduís el tipus d’interès, i Jerome Powell ha aguantat l’embat, però els atacs del president no ha acabat. La independència de la reserva federal és clau per a Nouriel Roubini (Project Syndicate), que aporta una visió més positiva i sosté que malgrat els riscos d’estagflació, els Estats Units podrien evitar una crisi profunda gràcies a la seva força tecnològica, la independència de la Reserva Federal i el paper moderador dels mercats i institucions. Tot en un context en què, segons denuncia Gregory Svirnovskiy a POLITICO, Trump està més preocupat per apuntar-se els èxits i esquivar la culpa dels mals resultats, que en millorar l’economia.
Una altra prova de la preocupació de Trump pel relat per sobre dels fets és l’acord comercial amb la Gran Bretanya. Un gest simbòlic que, segons The Economist, dona poques concessions reals i preocupa tant aliats com rivals. Sophie Inge i Caroline Hug (POLITICO) assenyalen que el pacte s’ha limitat a sectors com l’automoció i l’agricultura, deixant de banda qüestions clau com els serveis i les disputes digitals. Tampoc és optimista Alan Beattie (Financial Times), l’acord és un xec en blanc sense fonament legal que deixa el Regne Unit en una posició feble davant futures exigències dels Estats Units.
En mig d’aquest context, Europa afronta greus reptes a causa de l'amenaça russa i la inestabilitat global. Com assenyala Max Griera (POLITICO), Putin busca augmentar la seva influència a través de ciberatacs i operacions d'influència, i una mala resolució del conflicte a Ucraïna podria obrir la porta a futures agressions. Per contrarestar això, The Economist reclama que Europa ha d'invertir més en defensa i cohesió dins de l'OTAN, tot reforçant la seva capacitat per fer front a les amenaces externes. Sobre els lideratges europeus, destaquem un últim conjunt de diversos analistes de POLITICO, que destaquen que França i Alemanya han de jugar papers clau. Macron aposta per una Europa més independent, mentre que Merz, el nou Canceller Alemany (The Economist), proposa una orientació més nacionalista en política exterior.
En aquest delicat context internacional ha escalat el conflicte entre l'Índia i el Pakistan, Brahma Chellaney (Porject Syndicat) explica els antecedents. Meher Ahmad (New York Times), destaca que aquesta escalada no és com les anteriors, mentre que l’editorial del Financial Times recorda la importància de reduir escalades entre potències nuclears. Potser per tot això Lleó XIV ha demanat, en la seva primera benedicció Urbi et Orbi, una pau desarmada.
Amb la col·laboració de:
