Fa uns dies, dilluns 21 d’abril, el món s’acomiadava de Sa Santedat el Pare Francesc. Un pontífex que va canviar el to de l’Església catòlica tot i no aconseguir reformes doctrinals profundes (The Economist). Philip Shenon (New York Times) analitza els temes que el Sumo Pontífex ha abordat sense arribar a poder convertir en transformacions. Michael Stott (Financial Times) analitza la relació que va tenir amb el seu país d’origen, l’Argentina que mai va visitar durant el seu papat. D’altra banda, és interessant la conversa que David French (New York Times) ha mantingut amb analistes del diari per analitzar el llegat del Sant Pare. Un llegat que arriba fins al seu darrer dia, tal com ens recorda Timothy Radcliffe (Project Syndicate), que recull el darrer missatge públic del Bisbe de Roma, una reivindicació de la solidaritat i l’ajuda en ple auge de l’egoisme.
Un cop celebrades les Exèquies, l’Església iniciaria el ritual per escollir un nou Papa, Amy Kazmin (Financial Times) ens recorda el procediment. The Economist fa una anàlisi profunda sobre els factors que faran decidir als cardenals amb dret a vot i alerta que, tot i que la majoria van ser escollits per Bergoglio, les recents polèmiques que ha d’abordar la institució poden fer que un conservador sembli la millor opció. Victor Goury-Laffont, Hannah Roberts i Ben Munster apunten a POLITICO els principals candidats al papat. Un factor important a tenir en compte és la migració de la fe que recull The Economist.
El nou Pontífex es convertirà en un nou actor en un escenari geopolític en transformació des de l’arribada de Trump a la Casa Blanca a principis d’any. Setmanes després que iniciés la guerra comercial podem començar a treure algunes conclusions. Ho fa Martin Wolf (Financial Times) que analitza l’impacte dels aranzels amb les primeres dades de l'FMI. Per la seva banda, Anne O. Krueger (Project Syndicate) creu que les dades confirmen la fi de l'ordre comercial global creat després de la Segona Guerra Mundial i insta a una resposta internacional unificada per evitar riscos econòmics i socials més greus. James Crabtree (New York Times) canvia el focus i es fixa en la Xina, que en podria sortir beneficiada. Mentre que el Financial Times posa el focus en els Estats Units on les grans empreses estan alertant del cost que pot tenir la guerra aprofitant les presentacions de resultats del 2024. Per això, recorda Rana Foroohar (Financial Times), les taxes no funcionen si no tens un pla de reindustrialització.
La guerra comercial obre una finestra d’oportunitat per a Europa, així ho creu el comitè editorial del Financial Times i sembla que la Comissió també. Segons recull Camille Gijs a POLITICO Von der Leyen ha posat una marxa més en la cerca de nous socis amb qui tenir lliure intercanvi de productes. A més, The Economistha detectat una altra oportunitat per al Vell Continent: convertir l’euro en un referent global. Amb la inestabilitat creixent del dòlar provocada per la política fiscal i comercial erràtica dels Estats Units, Europa pot aprofitar el moment per reforçar el paper internacional de la seva moneda. L’euro compta ara amb una arquitectura financera més sòlida, un banc central actiu i una voluntat política de liderar un nou ordre comercial liberal. Si sap aprofitar aquesta finestra, Europa podria no només reduir la seva dependència del dòlar, sinó també guanyar pes geopolític i econòmic en un món cada cop més multipolar.
Però la Unió també té reptes pendents, les previsions de l’FMI, auguren una nova escalda del deute (ho expliquen Carlo Martuscelli i Geoffrey Smith a POLITICO) i caldrà fer front a una defensa pròpia. Dos apunts en aquest tema de la mà d’Anders Fogh Rasmussen (Project Syndicate), que defensa la necessitat urgent d’una indústria europea de defensa i un nou contracte social per fer front als riscos geopolítics creixents, i de Martina Sapio (POLITICO), que alerta que Europa no està preparada per defensar-se sola si els Estats Units decideixen retirar el seu suport militar. Potser, com volia dir el Pare Francesc en la seva darrera benedicció "urbi et orbi", el que cal ara mateix són la cooperació i la solidaritat per fer front a l’egoisme.
Amb la col·aboració de:
