Reunió Cercle d’Economia 2022-Sessions del dijous, 5 de maig

Dijous, 5 de maig

    0

-EL MOMENT D’EUROPA

Després de la benvinguda i l’agraïment als tres ponents de la sessió per part del president del Cercle d’Economia, Javier Faus, va ser el president d’EsadeGeo-Center for Global Economy and Geopolitics, Javier Solana, el primer en prendre la paraula per analitzar el moment internacional marcat per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Va començar però amb un prec dirigit al Cercle d’Economia –“teniu una alta capacitat de convocatòria i se us escolta molt”, va expressar– en la necessitat de fer tot el possible per “treballar junts per aquest país, per Europa i pel món”.

El trencament de la Unió Soviètica o “simplificar les coses fent-les més greus”

Entrant ja en matèria, Solana va evocar el trencament de la Unió Soviètica l’any 1991 i la immediata eclosió de països com Ucraïna i Bielorússia, al costat de la pròpia Rússia, com una forma de “simplificar les coses fent-les més greus”, sobretot per l’estatus de “potència nuclear” que adquiria Ucraïna en la seva condició de magatzem de l’arsenal procedent de l’extinta Unió Soviètica. Va afirmar que la situació actual venia motivada per l’“incompliment” dels acords internacionals i, en particular, dels compromisos derivats del Memoràndum de Budapest, en què Ucraïna s’adheria al Tractat de No Proliferació Nuclear a canvi de garanties de seguretat i respecte a la integritat territorial i la independència política.

Quant a l’OTAN, Javier Solana va deixar clar que des de les primeres incorporacions de nous països, fins i tot d’aquells procedents de l’antic Pacte de Varsòvia, en el si de l’organització atlàntica es tenia molt clar que calia establir una “relació especial” en els casos d’Ucraïna i Rússia, en un procés d’obertura que inicialment es va consensuar amb Rússia però que Vladimir Putin, des de la seva arribada al poder, mai no havia fet seu, en la seva convicció que “el trencament de la Unió Soviètica era el més greu que havia passat durant el segle XX”, va apuntar. “És evident que Ucraïna té algunes responsabilitats, però les de Vladimir Putin són molt més grans”, va argumentar l’exsecretari general de l’OTAN.

Hem guanyat molt en les relacions entre els Estats Units i Europa, però hauríem de fer més

Javier Solana

Així mateix, va lloar el paper de “sensatesa i fortalesa” de la Unió Europea en la crisi bèl·lica i va considerar que els Estats Units estava fent “el que podia”, mentre advocava per “aprofundir” en unes relacions entre la UE i els Estats Units que “havien millorat” amb la presidència de Joe Biden. I va manifestar que la comunitat internacional “hauria de començar a pensar quin paper pot jugar la Xina” en la sortida del conflicte: “cal fer tot el possible per negociar i evitar una situació molt greu des d’un punt de vista humà, però també en termes econòmics”, va alertar. I de forma prospectiva, va mostrar-se amoïnat perquè s’evolucioni cap a un “món desacoblat”, en què una part pivotaria al voltant de la Xina i una altra part ho faria a l’entorn dels Estats Units i Europa.

Josep Piqué, Javier Solana i Anthony Gardner

Manteniment de la “unitat transatlàntica”

L’ambaixador dels Estats Units davant la Unió Europea (2014-2017), Anthony Gardner, va voler relativitzar la importància del factor OTAN en la invasió russa d’Ucraïna perquè, segons el seu parer, les tensions inicials entre ambdós països (i aquí va rememorar la revolució de Maidan del 2013) s’havien produït sobretot davant l’interès ucraïnès per assolir acords comercials amb la Unió Europea. Va posar èmfasi en la idea que l’emergència del conflicte actual invalidava determinades anàlisis d’observadors internacionals que establien que la Xina constituïa l’“única amenaça” des d’una perspectiva atlàntica i va defensar que Rússia no podia ser, en aquestes circumstàncies, un “aliat en matèria energètica”.

Una de les lliçons del 2014, va seguir Gardner, és que “la unitat transatlàntica ha de romandre”, fins i tot en les negociacions que Europa i Estats Units han d’encarar en assumptes que, com el possible veto al petroli rus, “poden generar divisió” entre els països. “Defensar Ucraïna, defensar la llibertat té uns costos, cal que siguem honestos amb els electors, amb la ciutadania”, va demanar. I si bé va admetre el “paper magnífic” exercit per la Unió Europea en la gestió de la crisi –“la UE és una superpotència”–, va lamentar la “manca de lideratge” en el desenvolupament d’una estratègia energètica pròpia que, duta a terme a temps i salvant la discussió política que no l’ha feta possible, hagués permès “més autonomia” estratègica en aquest àmbit amb respecte a Rússia.

Estic convençut que la Unió Europea és una superpotència i ha d’usar-ho més. la Xina vol un ‘efecte Brussel·les’

Anthony Gardner

En relació amb la Xina, el també senior advisor de Brunwsick Group va indicar que “el país segueix la crisi amb molta atenció” i que les accions conjuntes en diversos àmbits adoptades en el si de l’OTAN i en la UE contra interessos russos projecten un missatge contundent de cara a possibles accions xineses que puguin tenir lloc a Taiwan i també visualitzen quins podrien ser els efectes en termes de vetos, bloquejos i sancions que aquesta eventualitat podria comportar per a la Xina.

Gardner va concloure amb l’anhel que la “tragèdia” d’Ucraïna no acabi traient del focus les prioritats i reptes globals que afronta Occident, amb la lluita contra el canvi climàtic, el desenvolupament del comerç i la Xina com a qüestions més rellevants.

Vladimir Putin ha “menystingut” la capacitat d’unitat d’Occident

Després d’evocar una conversa amb el president Vladimir Putin mantinguda dues dècades enrere en què aquest es marcava com a primer objectiu “recuperar l’autoestima del poble rus” i que, per aconseguir-ho, comptava amb l’“exèrcit i l’energia”, l’expresident del Cercle d’Economia, Josep Piqué, va parlar de Rússia com un país “pràcticament en vies de desenvolupament” i amb una “estructura productiva antiquada”. 

Va coincidir amb els dos ponents de la sessió en “la contundència i el caràcter raonablement unitari” de la resposta d’Europa –Piqué va aplaudir igualment l’estratègia europea davant la pandèmia del coronavirus– i va anar més enllà per sostenir que Putin havia “menystingut” la capacitat d’unitat d’Occident en base al prejudici del “debilitament del vincle atlàntic”, alhora que alertava del risc de “cronificació del conflicte” a Ucraïna, tota vegada que “els objectius militars russos no s’estan complint”.

La resposta d’Occident ha estat compacta i unitària, i no es pot menysprear l’impacte de les accions de resposta a Rússia

Josep Piqué

En l’àmbit específic de les sancions, va assenyalar que l’energia és l’“element clau”, una circumstància que, d’acord amb l’economista, justifica per sí sola l’existència de “contradiccions” perquè els interessos dels països en la matèria són molt diferenciats. I va expressar una crítica afí a aquest raonament: “no hi haurà una autèntica política exterior comuna europea si no inclou un mínim de política energètica comuna”. Aquí, Piqué va reconèixer que a curt i mitjà termini, qualsevol alternativa al gas rus comportarà “problemes de subministrament i, sobretot, tensions brutals en els preus”, tot plegat amb els consegüents impactes recessius sobre el creixement econòmic i en els preus en forma d’inflació.

De la Xina va descriure que, fins al moment, s’havia “posat de perfil” i que el principal temor del país era que “les sancions l’acabin afectant”, perquè “a diferència de Rússia, Xina sap que necessita Occident per avançar en el seu procés de creixement”, va fer l’exministre.

Sigui com sigui, en el context determinat per la guerra a Ucraïna Josep Piqué va urgir a “pensar com podem anar reconstruint una arquitectura de seguretat col·lectiva en el continent europeu comptant amb Rússia”.

(Vídeo de la sessió)

-LA INDÚSTRIA COM A PALANCA DE RECUPERACIÓ

Rosa María Lleal va introduir la ponència posant al centre la indústria, un sector estratègic i necessari pel progrés de les nostres economies. Així doncs, durant la ponència el sector industrial va estar representat pels tres grans blocs que conformen el teixit empresarial, sent aquests la gran empresa, representada per Gestamp; la petita i mitjana empresa, representada per PIMEC, i la iniciativa público-privada representada pel Consorci de la Zona Franca. Lleal va destacar com la indústria ha fet front a nombroses crisis, com l’actual, situant la innovació i la reindustrialització com a factors clau.

Així doncs, Francisco Riberas, va ser el primer ponent en intervenir, qui es va autodefinir com un “ferme defensor del sector industrial. No es pot concebre que un país depengui única i exclusivament del sector serveis”. En paraules de Riberas “la indústria permet una ocupació estable, de formació, de qualitat, i on la innovació i la investigació és fonamental”. És un sector molt enfocat en l’exportació, i com recorda el president de Gestamp, al 2008 després de la bombolla immobiliària, el sector industrial i de l’automòbil va sostenir l’economia, que era molt dependent del sector de la construcció. Durant la recent crisi de la covid-19, també ens hem trobat un país molt dependent del sector del turisme i la restauració, i  altre cop la indústria ha pogut sostenir l’economia. En l’anàlisi de Francisco Riberas, s’extreu que Espanya haurà de decidir en quins sectors aposta per la reconfiguració del model econòmic, on la indústria és i serà fonamental. Sobretot, Riberas va puntualitzar que “Espanya no podrà entrar a un model econòmic de competència per cost, ja que no volem un model amb salaris més baixos dels d’ara. Hem de buscar una indústria que, amb costs moderats, s’enfoqui més cap a la diferenciació i la innovació”.

El rol de les petites i mitjanes empreses

Seguidament, Antoni Cañete va ser qui va prendre la paraula en relació al rol que juguen les petites i mitjanes empreses al sector industrial. En paraules de Cañete, “Catalunya i Espanya tenen un 99,8% d’empreses que són petites i mitjanes. Aporten el 75% de l’ocupació, i més del 60% del PIB. A més, el 55% d’aportació que es fa a l’àmbit de la indústria, es fa desde les pimes”. El canvi a la cadena de valor, i el que s’ha produït a la indústria, ha provocat que les pimes adquireixin molt protagonisme, sobretot degut a la subcontractació i a l’externalització de serveis. El president de PIMEC va aportar unes dades molt rellevants, les quals mostren que el sector industrial aporta 86.000 euros per ocupació al PIB, mentre que el sector serveis és de 60.000 euros.

Un factor clau és el talent. No pot ser que tinguem demanda i no oferta. Tenim un problema cultural i de model”

Antoni Cañete

Per Cañete, són tres els àmbits on s’observen els problemes de les pimes. Ens trobem en una situació conjuntural financera on hi ha hagut una gran pèrdua a les empreses i reducció de beneficis. Per fer front a això, existeixen tres escenaris que poden ajudar a convertir el que Cañete anomena com a “tormenta perfecta”: En primer lloc, els problemes amb les renovacions dels ICOs, on hi ha pimes que no poden fer-hi front amb els nous canvis dels criteris de classificació. En segon lloc, Cañete assenyala la situació sobre les matèries primes i els subministraments pels elevats costos. Així doncs, com a tercer aspecte a destacar, va centrar-se en l’energia, destacant que l’energia és un element de competitivitat fonamental per les empreses. Finalment, el president de PIMEC va voler destacar la gran importància del talent a la indústria, “el més important que ens hem de plantejar com a país és poder donar resposta a tots els canvis en els que estem immersos. No pot ser que tinguem el sistema invertit, que tinguem demanda però no oferta”.

Francisco Riberas, Pere Navarro, Rosa María Lleal i Antoni Cañete

El reforç de la col·laboració público-privada

Posteriorment, Pere Navarro va ser l’encarregat de respondre a la pregunta plantejada per Rosa María Lleal, en relació a la col·laboració público-privada i al seu impuls des del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Navarro va voler destacar el veritable motiu de realitzar la Reunió Cercle d’Economia, que no és altre que en un moment d’incertesa, generar un espai de llum i debat i de projecció cap al futur. Així doncs, també va voler manifestar el component europeista de tots els presents a les jornades, i la importància de formar part d’una Unió que promou la pau, la prosperitat econòmica i la democràcia. “Europa ha apostat per sortir d’aquesta crisi, i els fons europeus són un exemple”, va puntualitzar Navarro.

Cal fabricar més, millor i més a prop. Junts, els públics i els privats, tenim l’objectiu de crear ocupacions de llarg recorregut en la nova economia

Pere Navarro

L’aposta per la transformació del model econòmic europeu està condicionat tant per la transició ecològica com per la indústria 4.0, i aquí és on Pere Navarro va fer èmfasi en “la por de la gent a la mecanització i el desenvolupament d’aquesta nova indústria”. “Vivim en un moment d’incertesa, la gent té por a perdre els llocs de feina degut a l’automatització, la robotització i digitalització. Des del Consorci hem apostat per aquesta nova indústria creant “La Catedral de la Indústria 4.0”, el “DFactory””, va destacar Pere Navarro. En definitiva, estem en un moment de canvis on, en paraules de Pere Navarro, “la indústria 4.0 està aquí, plena d’oportunitats, i des del sector públic, lligat amb el sector privat,hem d’explorar aquestes oportunitats. Al mateix temps, hem d’explorar el talent. Per això, a l’edifici de Correus posarem en contacte a empreses i persones. Som una empresa pública, però amb un barret d’exploradors ”.

Els reptes de la sostenibilitat a la indústria

Finalment, els ponents van ser preguntat sobre aspectes de sostenibilitat i descarbonització a la indústria. Així doncs, Francisco Riberas va manifestar que “ és totalment compatible l’aposta per la indústria i la sostenibilitat. Ens hem adonat que el nostre model productiu i energètic ha de canviar, és un problema global, i hem de trobar la manera de liderar al món cap a un model industrial sostenible. Hem de produir aquí i no fora, tenir autonomia estratègica”. Seguidament, Antoni Cañete va exposar que “els fons europeus són una gran oportunitat, però en les pimes existeix una major dificultat d’accés. Necessitem canviar la normativa que ens dificulti fer aquesta transició”. Finalment, Pere Navarro va comentar que “s’ha de fabricar més, millor i més a prop. Nosaltres ho hem fet gràcies a les al·liances generades i la confiança establerta. També necessitem certesa, i junts, el públic i el privat tenim l’objectiu comú de generar ocupació de qualitat. Per últim, la creació, la retenció i l’atracció de talent”.

Cap economia pot dependre d’un sector de serveis. La indústria suposa una ocupació bastant estable, qualificat. És un sector en el qual la innovació i el desenvolupament de producte és fonamental

Francisco Riberas

L’última intervenció va ser de la mà de Francisco Riberas en relació al PERTE del cotxe elèctric i connectat. Riberas va manifestar que “és una oportunitat que Espanya necessitava per ser líders en el futur de vehicles elèctrics. Hem d’anar cap allà. El projecte de SEAT suposa la implantació de la primera fàbrica de bateries a Espanya. Aquestes coses són les que sí canvien el model industrial d’un país, tractant de desenvolupar indústria, però la indústria que volem fer al futur”.

(Vídeo de la sessió)

-REPTES DE L’ECONOMIA ESPANYOLA I

Miguel Trias va introduir la ponència fent referència a la gran influència que està tenint la guerra d’Ucraïna, tant a nivell mundial, europeu com nacional. La societat actual està submergida en una època d’incertesa, però els reptes de l’economia espanyola venen determinats per més factors presents desde fa mesos, com la pujada dels preus de l’energia en l’últim trimestre de l’any passat. Així doncs, es tractaran temes com la recuperació de la crisi del coronavirus, l’increment de la productivitat, l’impuls del mercat laboral i la sostenibilitat dels comptes públics, entre altres.

El primer ponent en prendre la paraula va ser José Luis Bonet, qui va fer esment a les noves tendències que s’han imposat i que ens hem d’adaptar. Per Bonet aquestes són la sostenibilitat i la digitalització. La conclusió a la que arriba Bonet és que “Espanya està retrasada en aquests àmbits”, però que “podem veure en la covid una oportunitat, i és que la Unió Europea ha estat a l’alçada de la situació. Per a Espanya és una oportunitat històrica, ja que li estan donant els fons per fer la transformació necessària per adaptar-se. L’objectiu principal ha de ser la transformació del seu teixit empresarial”. Bonet va destacar un dels principals factors característics de l’economia espanyola, i és que “el 99% del teixit empresarial espanyol són pimes, per tant els fons han d’arribar a aquestes”. Així doncs, també va destacar el bon camí en el que Espanya es troba, amb unes dades històriques d’ocupació i d’activació de l’economia.

No es pot parlar d’una recessió. Hi ha un alentiment. Hi ha motius per a l’optimisme. Les dades d’ocupació són molt bons. L’any 2022 el veig de recuperació del turisme

Josep Luis Bonet

Fer del País Basc i el seu teixit empresarial un territori competitiu

Seguidament, José Galindez Zubiria, va ser qui va continuar la ponència. El president del Cercle d’empresaris bascos va mencionar la seva funció de “transmetre la funció social de les empreses”. Així doncs, en paraules de Galíndez, “només serem empreses competitives, si estem en un territori competitiu. Treballem en fomentar les mesures perquè el territori sigui competitiu. Per exemple, atracció de talent, capital, dinamisme social i d’idees per a que al País Basc les empreses puguin créixer”. Sobre les preocupacions del Cercle d’empresaris bascos, una d’aquestes és el problema demogràfic, exemplificat amb una reducció de gairebé la meitat en matriculacions universitàries durant el segle XXI. “El repte és fer del País Basc un territori atractiu per venir a estudiar i crèixer”, va destacar Galíndez.

Cal unir més l’educació universitària a l’empresa i respondre a la falta d’enginyers

José Galíndez
Manuel Pérez Sala, José Luis Bonet, Miguel Trias, Josep Sánchez Llibre i José Galíndez Zubiría

Espanya i la necessitat d’un major protagonisme a Europa

Així doncs, Manuel Pérez-Sala va ser qui va agafar el relleu, i va començar manifestant la preocupació per la possible irrellevància en que els canvis dels últims anys a nivell global poden portar a Espanya.“S’han de fer reformes estructurals a Espanya per implementar els fons europeus, i malauradament, aquestes reformes no són les que està fent el Govern. Han d’anar més enllà. Necessitem una altre reforma laboral per combatre els nivells d’atur,que amb l’actual no s’aconseguirà. I l’altre aspecte són les pensions. A més, la reforma fiscal que se suposa que es farà, tampoc va en la direcció que necessita el país. Necessitem una harmonització fiscal amb Europa, sobretot amb l’impost de patrimoni”, va manifestar Pérez-Sala. Les reformes en l’àmbit de l’educació i en l’Administració Pública també van ser dos dels aspectes on Pérez-Sala va centrar el seu parlament, així com una política energètica i de defensa comunes a nivell europeu.

El món no tornarà a ser mai com ha estat. Hi haurà un nou ordre geopolític i Espanya i Europa han de ser conscients de quin rol ha de jugar en aquest nou ordre

Manuel Pérez-Sala

El reclam empresarial cap a polítiques menys restrictives

Finalment, Josep Sánchez-Llibre va ser l’últim ponent de la sessió. El president de Foment del Treball va començar destacant la situació d’incertesa global i una demanda de major previsió a les administracions per afavorir al sector empresarial. “Els empresaris catalans continuarem defensant polítiques que vagin a la direcció de creixement de la ciutat de Barcelona. Estem a favor de l’ampliació de l’aeroport, de la mobilitat dels cotxes”, va destacar Sánchez-Llibre. L’ecosistema fiscal competitiu també va ser una de les demandes del president de Foment del Treball, qui advocava per un canvi en les pràctiques “devoradores” fiscals de l’administració. Sobretot, es va posar èmfasi en la lluita contra l’economia submergida, fet que si s’aconseguís baixar del 25% actual fins al 10%, segons un estudi de Foment, es podria arribar a recaptar fins a 33.000 milions d’euros. Respecte a l’impost de patrimoni, Josep Sánchez-Llibre va destacar que “s’ha d’eliminar, no harmonitzar, perquè és un impost confiscatori. El de successions i donacions sí que s’ha d’harmonitzar a la baixa, fet que ajudaria a rebaixar el conflicte entre comunitats autònomes”. Així doncs, el president de Foment del Treball va manifestar diverses consideracions sobre l’economia espanyola, fet que va provocar que es manifestés a favor de racionalitzar la despesa pública i deflactar l’IRPF “per a que la gent pugui recuperar la renta perduda per la inflació, per recuperar poder adquisitiu”.

Als empresaris ens agradaria que les decisions governamentals anessin més previsibles i rebaixar la incertesa, que ens amenaça

Josep Sánchez-Llibre

La implementació dels fons europeus a l’economia espanyola

Com a cloenda, Miguel Trias va formular una pregunta en relació a l’utilització actual dels fons europeus. Segons Bonet, la seva utilització està sent positiva. Comparteix les crítiques, però segueix sent optimista per la confiança amb el teixit empresarial espanyol i la seva resiliència. A banda de les pautes de digitalització, sostenibilitat i formació, Bonet afegeix la d’internacionalització. José Galíndez va esmenar una falta i una bretxa entre les necessitats de les empreses i l’oferta que hi ha actualment entre l’empresa i la universitat.

Manuel Pérez-Sala va destacar que “els empresaris tenim l’obligació de generar riquesa i ocupació, i ens hem de comprometre amb la societat. Les administracions s’han d’encarregar de gestionar correctament els recursos escasos que aporten els ciutadans. Espanya té una pressió fiscal per sota de la mitjana europea, però amb un esforç fiscal molt superior. Tots hem d’aportar la nostra contribució perquè el nostre país no sigui irrellevant”.

Finalment, Josep Sánchez-Llibre va considerar oportú “arribar a una gran concertació social entre sindicats i empresaris, però també demanar al Govern que posi totes les normes legislatives perquè es pugui produir aquest pacte, augmentant productivitat i salaris”.

(Vídeo de la sessió)

-ERA DE CANVIS… O CANVI D’ERA

“Cap dels que estem aquí ens hauríem imaginat que ens trobaríem amb el pas dels anys amb l’auge dels populismes, amb una fragmentació europea, amb un Brexit, amb una pandèmia i, quan hauríem d’haver estat més units que mai, amb un conflicte armat a Europa”. Aquestes van ser les paraules introductòries de Maite Barrera, membre de la Junta Directiva del Cercle, per donar pas a un diàleg centrat en els nous reptes que afronta l’economia europea i en les perspectives de futur. Aquest context incert ple de canvis i avenços tecnològics va ser tractat per José María Álvarez-Pallete, president executiu de Telefónica, i José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank.

El nou paradigma europeu

Álvarez-Pallete va seguir el fil obert per la conductora del debat remarcant que el món ha viscut una concatenació de “moments extraordinaris” en els últims anys, entre els quals ell va afegir “el sorgiment de la postveritat”. Tot plegat es produeix, a més, en una època en la que, tal com va apuntar el president executiu de Telefónica, “estem vivint la revolució tecnològica més gran de la història”. Alhora, va posar en relleu que Europa no pot dependre “d’entorns que no comparteixen els nostres valors”.

El principal desafiament que tenim és la desigualtat, que es pot incrementar si no entrem en l’educació

José María Álvarez-Pallete

Per altra banda, Goirigolzarri va destacar que Europa està donant la millor versió de si mateixa davant la invasió russa a Ucraïna. Ara bé, va subratllar que “també té deures per endavant”, com són la governança, amb una acció comuna més gran dels estats membres de la Unió, una visió i gestió comunitària de les hisendes, i un reforçament de l’autonomia energètica, tecnològica i de seguretat. En el cas d’Espanya, el president de CaixaBank va considerar que ens trobem davant d’una “oportunitat única” per superar les vulnerabilitats de la nostra economia i emprendre un “procés de transformació” finançat per uns fons externs com són els europeus.

José Ignacio Goirigolzarri, Maite Barrera i José María Álvarez-Pallete

El poder de les dades

Álvarez-Pallete va assegurar que l’actual revolució tecnològica “ha creat un nou factor de producció, que són les dades”, i el valor de les quals la població no coneix suficient. Va subratllar que cada persona és propietària de les seves dades i que aquestes “no es poden expropiar sense contrapartida, i la contrapartida no pot ser un producte gratuït”, en una clara referència a certes plataformes digitals. De fet, el president executiu de Telefónica va lamentar també que les xarxes socials s’estan usant per viralitzar notícies falses, “de vegades de forma intencionada”, i que hi ha drets per a la ciutadania al món analògic que no existeixen o no es respecten a la xarxa, com saber si parlem amb una persona o amb un bot o si estem, o no, consumint publicitat.

Seguint amb el seu discurs, Álvarez-Pallete va destacar que el poder d’un estat o d’una regió “queda determinat pel control dels fluxos de persones, de béns, diners i dades, i les dependències que aquests generen entre països”. Si això s’aplica al context digital, va seguir exposant el president executiu de Telefónica, ens n’adonarem que “la tecnologia no només proporciona progrés, sinó que és una font de poder per a qui la controla, i aquest és un gran tema pendent a Europa”.

La regulació del sector financer

Goirigolzarri va explicar que el món financer ha viscut els últims anys l’entrada de nous actors, com són les empreses emergents i fintech que “legítimament” volen trencar l’statu quo del sector. El president de CaixaBank va assegurar que li sembla molt positiva aquesta competència per als clients i per a la mateixa banca convencional, ja que es veu obligada a “fer-se més forta per ser més competitiva”. Però alhora va reclamar que tots els actors operin amb unes mateixes regles del joc, ja que l’arbitrarietat reguladora és una “llavor d’inestabilitat”. En síntesi, Goirigolzarri va lamentar que “no tinguem una regulació per desenvolupar una mateixa activitat, amb independència de l’actor que la desenvolupa”.

Ens hem educat en un món multilateral favorable a la globalització, però allò que ens semblava molt positiu ens està plantejant debats ideològics de gran importància”

José Ignacio Goirigolzarri

El president de CaixaBank també va tractar el rol que està jugant la digitalització en els serveis que presten les empreses als seus clients. Centrant-se en el sector de les finances, Goirigolzarri va advertir que un dels majors reptes és la gestió dels “canals de distribució”, per determinar quina part ha de ser digital i quina part analògica. En qualsevol cas, va considerar que l’atenció al client sempre ha de ser “excel·lent i diferenciada” i va considerar imprescindible una perspectiva humanista i propera.

El progrés tecnològic

Durant el diàleg, Álvarez-Pallete també va ressaltar que la invasió d’Ucraïna “ha trencat ja definitivament el model més radical de globalització”, les primeres esquerdes del qual ja s’havien vist en el conflicte comercial entre la Xina i els EUA, en el Brexit o en la pandèmia. “S’ha evidenciat que les nostres economies són vulnerables i ens hem adonat que les nostres economies estan basades en un model de comerç mundial amb societats que no comparteixen els nostres valors”, va argumentar.

Malgrat les dificultats geopolítiques, els avenços tecnològics ofereixen moltes possibilitats de futur. Així, el president executiu de Telefónica va celebrar que gràcies a la tecnologia es puguin crear fins a 400.000 nous llocs de feina en cinc anys a Espanya, si bé abans caldrà “capacitar la població per fer front a aquesta nova ocupació”. La transformació digital és, en paraules d’Álvarez-Pallete “imparable i irreversible i té la capacitat de millorar les nostres vides i l’activitat de les empreses, impulsant el progrés”. El seu potencial és tan considerable, va argumentar, que permetria “augmentar el PIB entre 1,5 i 2,5 punts percentuals anuals fins al 2025”.

(Vídeo de la sessió)

-ACTE DE LLIURAMENT DEL PREMI JOSÉ MANUEL LARA A L’AMBICIÓ I EL PROPÒSIT EMPRESARIAL DE A FUNDACIÓ CERCLE D’ECONOMIA

L’acte va començar amb una intervenció de Javier Faus, que va posar en valor la implicació i el lideratge del Cercle d’Economia en el procés de recuperació econòmica d’Espanya en un context amenaçador per la guerra a Europa. En el seu discurs, que es va adreçar a Sa Majestat el Rei Felip VI, va reclamar “acords, pactes i consensos” entre el món empresarial, els operadors polítics i les institucions per aconseguir un “esperit de col·laboració”.

Posteriorment, Faus va destacar la rellevància del Premi José Manuel Lara a l’ambició i el propòsit empresarial de la Fundació Cercle d’Economia, que en la seva tercera edició ja està consolidat i distingeix “l’esperit emprendedor d’aquest país”. Un esperit que en la seva època va exemplificar José Manuel Lara; un referent empresarial inspirador que Faus va recordar com “un home lliure” compromès “amb l’empresa i la societat”.

L’esdeveniment va prosseguir amb la projecció de tres vídeos dedicats als projectes d’emprenedoria reconeguts pel jurat d’enguany. Les empresàries distingides amb el Premi José Manuel Lara, Muriel Bourgeois (MiCuento), Mireia Trepat (Freshly Cosmetics) i Pilar Mateo (Inesfly), van pujar a l’escenari per rebre la corresponent distinció de mans del Rei Felip VI; de Diana Morant, ministra de Ciència i Innovació del Govern d’Espanya; de Javier Faus i de Pedro Fontana, president de la Fundació del Cercle d’Economia.

Les idees, la innovació i l’esperit emprenedor

El Rei Felip VI es va dirigir als assistents amb paraules d’agraïment per haver estat convidat a participar en la Reunió Anual del Cercle d’Economia, que permet “conèixer una mica més en profunditat les claus d’aquells temes que defineixen i condicionen l’actualitat i que, sens dubte, mereixen una reflexió pausada, un debat”. En aquest context, va aprofitar l’ocasió per abordar tres qüestions essencials: “les idees, la innovació i l’esperit emprenedor”.

En referència a les idees, el monarca va celebrar que “les perspectives que s’exposen en aquest lloc de trobada —en referència al Cercle— permeten descriure dinàmiques, fer diagnòstics i establir propostes per abordar els reptes que tenim tots davant”. Uns reptes que, per a Felip VI, són considerables en “el moment tan canviant que viu el món, amb una guerra a les nostres portes i les seves conseqüències geopolítiques i econòmiques, amb els efectes diversos encara de la pandèmia”, que s’afegeixen als “grans desafiaments com la revolució tecnològica, el debat energètic, el repte mediambiental o el futur d’Europa”.

Javier Faus, Mireia Trepat, Muriel Bourgeois, la Seva Majestat el Rei, Pedro Fontana i Pilar Mateo

La cultura innovadora

Pel que fa a la innovació, el Rei va posar en valor el paper cabdal que pot tenir la cultura “en el seu ampli sentit antropològic” i també el rol de les indústries culturals, que poden ajudar a transformar “el sector econòmic i contribuir a la competitivitat d’un país”. Innovar és, de fet, una tasca transversal que, en paraules de Felip VI, també du a terme el Cercle en la seva Reunió Anual al “buscar oportunitats i plantejar solucions als desafiaments del nostre temps, que requereixen un extraordinari esforç i col·laboració de la nostra societat, en els àmbits públics i en els àmbits privats. Espanya no es pot quedar enrere en aquesta matèria”.

La cultura en el seu ampli sentit antropològic és rellevant per a fomentar la innovació del sector econòmic i contribuir a la competitivitat del país

Sa Majestat el Rei Felip VI

“No ens podem relaxar”, va remarcar el monarca, i hem de ser capaços com a societat de “posar el màxim d’energia, el màxim de voluntat i el màxim de consciència, empresarial i social, per tirar endavant i fins i tot aprofitar bé els avantatges que puguin generar el nostre talent, el nostre enginy, la nostra obertura i la nostra vitalitat social que és tan solidària”.

Una societat emprenedora

Quan es va referir a l’esperit emprenedor, es va posar en valor el Premi José Manuel Lara, amb el qual el Cercle “anima l’emprenedoria” i promou “iniciatives que contribuiran a modernitzar la nostra economia”. Alhora va considerar bàsica “la formació i la promoció de referents, en un sentit ampli, no només o no estrictament empresarial” que siguin inspiradors per a la joventut, com també fem “des de la Fundació Princesa de Girona”.

El tram final del discurs de Felip VI es va dirigir a les tres empresàries premiades i va ressaltar que “aquest reconeixement va més enllà dels seus propis projectes, dels seus productes, dels seus serveis, de les seves investigacions; s’estén als valors i principis essencials que estan estretament relacionats amb la figura que va inspirar la creació d’aquests guardons  —en al·lusió a Lara—, com són la motivació, la determinació, la iniciativa, la responsabilitat social corporativa… cosa que sens dubte redunda en benefici dels vostres entorns més propers, però sobretot de la societat en general”.

(Vídeo de la sessió)

-INNOVACIÓ DIGITAL I EMPRESA

Com a preàmbul, el vicepresident del Cercle d’Economia, Jordi Gual, va reflexionar que la millor forma d’impulsar la productivitat de l’economia és a través de la innovació, amb “la generació de noves idees i noves empreses i l’ús i desplegament de noves tecnologies”, per afegir a continuació que “les societats progressen quan les persones que innoven són ben acollides, guardonades i no se’ls posa obstacles”. Amb això va donar pas als cinc protagonistes de la sessió, “persones que han liderat projectes d’innovació amb èxit al llarg dels darrers anys”. 

A l’hora de valorar el factor determinant d’èxit des de les seves respectives òptiques personals i professionals, la cofundadora de Vilynx, Elisenda Bou, va referir-se a la tríada “talent, innovació i ambició”, mentre que el CEO de Wallbox, Enric Asunción, va citar la disrupció tecnològica com un “avantatge competitiu”. La sòcia fundadora de SEAYA Ventures, Beatriz González, va referir la “confiança en el context de qui som els fundadors i l’especialització en tendències i sectors que ens agraden”. El president d’Indra, Marc Murtra, va apostar per situar-se “un pas per endavant de la corba tecnològica” i pel talent –“segurament l’element més complex ara mateix”, va valorar–, mentre que el CEO i cofundador de Glovo, Oscar Pierre, va argumentar que la convicció de “guanyar escala” i la voluntat de “lideratge” en cada país on desenvolupa la seva activitat són fortaleses que els han ajudat.

Quant als principals obstacles, Bou va admetre que l’accés al finançament era un repte –“això és més evident a Europa que als Estats Units”– en el cas d’aquells projectes tecnològics i innovadors amb un retorn d’inversió no immediat, és a dir, a quatre o cinc anys vista. Des del Venture capital, González va reconèixer que “les empreses tecnològiques necessiten molt temps per desenvolupar-se” i que, en conseqüència, “el risc que assumeixes ha de ser molt alt”.

El president d’Indra va remarcar les dificultats per establir, en particular en el si de grans organitzacions, “un entorn on sigui possible prendre decisions arriscades i equivocar-se, i poder reconduir la situació tot seguit”, això és, la “gestió del risc” i el conseqüent rati en termes de retorn.

És molt difícil continuar creient que estàs fent una cosa gran quan tothom diu que estàs boig. I això repercuteix en l’obtenció de finançament, que costa encara molt

Elisenda Bou
Oscar Pierre, Marc Murtra, Jordi Gual, Beatriz González, Enric Asunción i Elisenda Bou

Atracció i retenció de talent: el rol de la universitat i els centres acadèmics

Oscar Pierre va analitzar que la creació de hubs a Barcelona i Madrid per part de grans tecnològiques nord-americanes, com és el cas d’Amazon, té efectes a curt termini en matèria de disponibilitat de talent perquè les empreses “arriben i doblen salaris” davant la manca de perfils professionals digitals. Tanmateix, en la seva opinió, en el mitjà termini aquesta dinàmica serà positiva perquè contribuirà a alimentar l’ecosistema tecnològic local en el seu conjunt. També va advertir que “les universitats no produeixen suficients graduats d’aquest perfil al ritme que el mercat requereix”.

Murtra va coincidir amb Pierre en “l’escassetat de perfils tecnològics sènior a Barcelona” i va posar en valor la “col·laboració” amb centres acadèmics de referència a Europa en el marc de projectes de R+D específics.

La representant de Vilynx va evocar la col·laboració amb la universitat com una via vàlida, si més no des de la seva experiència personal, per a la captació de talent “molt especialitzat”. I va advocar, de forma complementària, per anar a buscar expats nacionals que desenvolupin la seva tasca a l’estranger amb voluntat de retornar.

I les administracions públiques? Ajuden o entorpeixen la innovació?

Enric Asunción va lloar el compromís de les diverses administracions, amb els fons Next Generation a Europa i altres iniciatives als Estats Units, en la seva aposta per la transició cap al vehicle elèctric. Des de SEAYA, Beatriz González va apostar perquè el diàleg entre l’àmbit de les start-ups i els nous models tecnològics amb polítics i administracions sigui “més fluid” perquè, va indicar, “en ocasions ens manca interlocució”.

L’oportunitat de creixement en el nostre sector és enorme. Sortir a borsa ens proporciona els fons que ens permetrà centrar-nos en la consecució dels nostres objectius

Enric Asunción

Pierre va criticar l’absència d’una “bona regulació” pel que fa als aspectes laborals vinculats a la flexibilitat i, des de la consciència de representar una empresa que també està en el centre d’altres debats sensibles com és el futur del comerç local, va opinar que aquest diàleg “està millorant” en els darrers anys. I va argumentar que “si volem fer una aposta en clau de país per la creació de campions internacionals, hem de tenir present que competim amb empreses que en els seus països d’origen gaudeixen d’una millor interlocució amb les administracions públiques” que en regulen la seva activitat.

Per la seva part, el president d’Indra va concloure que “perquè un país avanci tecnològicament necessita una inversió pública molt important”. “Hi ha d’haver col·laboració público-privada”, va sentenciar.

La necessitat que els líders polítics sintonitzin amb la realitat de les noves tecnologies i adaptin la regulació al nou context podria ser el corol·lari en aquest capítol de les intervencions dels cinc ponents.

(Vídeo de la sessió)

-CRISI ACTUAL I REPERCUSIONS SOCIALS

Xavier Vives, membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, va fer referència a l’“acumulació de cignes negres” en forma de crisis econòmiques que han caracteritzat el segle XXI des dels seus inicis i que han impactat en “segments de la població, en regions vulnerables, amb un efecte molt important en la pobresa, els joves i la desigualtat i un agreujament de la bretxes digital i de gènere”. Una dinàmica sistèmica que “interrelaciona amb el procés de globalització i l’accés dels països emergents en el mercat mundial” i que, en el seu parer, “ha generat un malestar social i una polarització que les xarxes socials han acabat per reforçar”.

L’impuls del populisme –una tendència a la que “els partits tradicionals no donen resposta”, va lamentar–, la reversió parcial de la globalització en detriment del comerç internacional, una major inversió en seguretat i defensa per damunt de l’eficiència econòmica i la combinació de deute amb la perspectiva d’increment de tipus d’interès i encariment de preus de l’energia tindran en un menor creixement econòmic el seu principal efecte: “hi haurà menys recursos per a l’estat del benestar i per a les pensions”, va acabar de dibuixar el panorama Vives. En el cas particular d’Espanya, va recordar que, abans de la pandèmia, encapçalava l’índex de pobresa infantil en el context de la Unió Europea, juntament amb Romania, una realitat que la resposta pública durant la crisi sanitària ha aconseguit atenuar.   

Manuel Bretón, Xavier Vives i Anna Terrón

Després d’afirmar que per a Cáritas era “tot un luxe” poder prendre part en la sessió, Manuel Bretón va iniciar la seva intervenció amb la idea que “tots ens hem tornat vulnerables” i coincidint en allò expressat per Vives sobre la “multitud de crisis consecutives”. Va posar en valor la tasca feta en aquest context per l’organització, amb 70 Cáritas Diocesana arreu de l’Estat, més de 6.000 “portes obertes” d’assistència a les persones i col·lectius més necessitats i milers de voluntaris que la fan possible. Una tasca, va destacar, que va més enllà de la que es du a terme a diari per projectar-se en forma de “denúncia” de les injustícies davant les administracions.

A partir de les dades obtingudes en el darrer Informe Foessa (amb 37 indicadors de vulnerabilitat), Bretón va explicar que “les crisis sempre afecten en major mesura els segments més vulnerables” i que “la distància entre els més rics i els més pobres no deixa de créixer”.

El proper informe Foessa tocava per a 2024. Però davant les circumstàncies ens vam veure obligats a avançar-ho. Ha estat molt criticat perquè no agraden les dades que vam mostrar

Manuel Bretón

Anna Terrón va fer un diagnòstic global de la situació en base a les bretxes “més grans que mai” existents a Amèrica Llatina, les “promeses incomplertes” acompanyades de “violència” en moltes regions del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà i la “confrontació sagnant” a l’Est europeu entre dos models: “el nostre i l’autoritarisme”, va matisar.

Amb voluntat d’aprofundir en l’anàlisi de la problemàtica vinculada a aquestes bretxes, Terrón va referir-se a la migració entesa com “el procés d’internacionalització d’aquella mà d’obra destinada a la fabricació de béns i serveis no deslocalitzables”. “Una existència de mà d’obra internacional que fa el seu valor tendeixi a zero”, va dir.

En opinió seva, la migració impacta de forma evident en les bretxes de gènere (“la gran majoria del primer migrant d’una família a Espanya és una dona”) i joventut (“hi ha un augment del grup dels més joves causat per la migració”). Va referir-se a la “trampa de la pobresa” que acaba sotmetent els col·lectius vulnerables i va senyalar els riscos d’obviar un enfocament que necessàriament hauria de partir de l’existència de “problemes estructurals” com a explicació del fenomen i que, per contra, recorre a una “visió identitària” que, per exemple, produeix “estrangerització de la pobresa” i, en darrer terme, un rebuig a la migració i el “trencament del pacte social”.

Recursos públics i economia solidària

En un futur marcat per “restriccions pressupostàries vinculants” i en què “caldrà establir les prioritats” de despesa per part de les administracions públiques, segons havia exposat Xavier Vives, la directora de FIAPP va defensar una inversió que “torni a permetre una certa mobilitat social”: “si la bretxa educativa i la manca d’inclusió s’enceba en les noves generacions i en determinats joves, tindrem un problema molt seriós”, va sentenciar Terrón.

Cal trencar la dinàmica d’eixamplament de la bretxa i possibilitar la mobilitat social

Anna Terrón

Des de Cáritas es va voler destacar la seva ambició per “desenvolupar l’economia solidària” en els àmbits del treball, l’empresa i el comerç just i, en el marc de la guerra a Ucraïna, l’“ajuda enorme” al país mercès al fort component internacional de l’entitat. De la secció espanyola, Bretón va lloar que “és un model d’actuació per a moltes altres Cáritas del món”.

El rol d’Europa en la cerca d’una solució de futur

Fora de les fronteres espanyoles, Bretón va reclamar “més Europa”, és a dir, “reforçar la col·laboració i facilitar la posada en marxa de desenvolupaments conjunts o comunitaris”, alhora que assegurava convençut que “Europa és la nostra solució”.

Al seu torn, Terrón va reivindicar que “Europa ha de defensar el nostre model, Europa és el futur”. Un model que va definir com “el pacte que ha funcionat durant un petit lapse de temps entre el capitalisme i l’economia de mercat, la democràcia, l’estat de dret i l’estat social”, el que suposa “ser capaç de gestionar els fluxos de refugiats” i “impulsar la cohesió i l’equitat”. En definitiva, “cal una política europea de migració per generar un espai comú de mobilitat interna de les persones vinculada al mercat de treball i al mercat únic”, va concloure.

(Vídeo de la sessió)

-REPTES DE L’ECONOMIA ESPANYOLA II

El president del Cercle d’Economia, Javier Faus, en la seva benvinguda a la vicepresidenta del Govern, va tractar aspectes fonamentals en la política econòmica actual del Govern, com són el projecte de llei d’start-ups, aprovat a finals de l’any passat, i el tractament de la inflació, amb repercussió en els preus de l’energia i en el poder adquisitiu de la societat espanyola.

La vicepresidenta primera del Govern va començar el seu parlament recordant el que va comentar durant la Reunió de l’any passat, en relació amb el canvi de tendència econòmica degut a la vacunació i a l’aprovació per les institucions europees del pla de recuperació. Tot i les bones perspectives descrites per la ministra, va afegir que “no esperàvem tenir un volcà en erupció i una guerra”. Així doncs, Calviño va fer un repàs d’algunes de les mesures clau impulsades pel Govern per tal de pal·liar els efectes de la pandèmia, que com bé destaca ha marcat la política econòmica d’aquests dos anys. En conseqüència, el Govern central ha emès aproximadament un deute públic 140 mil milions d’euros, però que ja s’ha començat a absorbir.

La recuperació de l’economia espanyola

“La resposta que se li ha donat a la crisi pandèmica ha sigut molt diferent a la realitzada durant les crisis anteriors”, va destacar Calviño, afegint que aquest factor és clau per entendre la ràpida recuperació que s’està tenint, i donant resposta la pregunta “d’on venim”. Concretament, la recuperació s’observa en tres indicadors clau: les dades d’inversió, recuperant dades del 2021, amb una previsió de creixement superior al 10%; les dades d’ocupació, amb més de 20 milions de ciutadans afiliats a la seguretat social, amb creació d’ocupació de qualitat en sectors innovadors com informàtica i ciència, junt amb 1,8 milions de contractes indefinits des de l’aprovació de la reforma laboral; i com a últim indicador clau va esmenar la recaudació fiscal, on més d’un 80% de l’augment d’aquest indicador es deu a la reactivació econòmica, la creació de llocs de treball, sent un element positiu en relació amb la sostenibilitat fiscal. “Tot això no s’entén sense la resposta europea a la crisi, que ens va permetre protegir l’economia, i la resposta a mig-llarg termini que és el pla de recuperació. Gràcies a això tenim perspectives de modernització i creixement del país mai vistes amb anterioritat”.

L’economia espanyola té un patró de creixement més sostenible, igualitari i just que en altres moments

Nadia Calviño
Nadia Calviño

L’economia espanyola, cap a una nova direcció

“Cap a on anem? Arran de la guerra d’Ucraïna que està provocant disrupcions a les cadenes de valor i de subministrament, el Govern està actuant sobre la màxima prudència amb responsabilitat fiscal, justícia social i reformes estructurals”, va destacar Calviño. La previsió és que Espanya tingui una taxa de creixement per sobre de la mitjana europea al període 2021-2023 superior al 4%, el problema segons Calviño, està en la dependència de la guerra d’Ucraïna, de l’evolució dels preus de l’energia, la recuperació del turisme i el desplegament del pla de recuperació, sent aquest últim un vector fonamental per la transformació estratègica i estructural de l’economia. Tot i això, la vicepresidenta va comentar la previsió del deteriorament de la balança de pagaments, amb una menor contribució al creixement econòmic, però que de moment no s’ha observat durant el primer trimestre de l’any. “Gràcies a la fortalesa de l’economia i del mercat laboral estem podent complir amb els compromisos de consolidació fiscal”. El pla de recuperació és un fenomen clau, ja que no només parlem d’inversions, sinó de reformes estructurals per tenir patrons de creixement més sostenibles de cara al futur.

En relació amb la inflació actual, la vicepresidenta va esmenar que tot i la tendència a l’alça, aquesta s’anirà ralentitzant durant la resta de l’any, fins arribar al voltant del 2% durant l’any vinent. En conseqüència, Calviño va posar èmfasi en l’acord amb la Comissió Europea i Portugal per desacoplar els preus majoristes del mercat ibèric d’electricitat per tenir una baixada del límit de preus al consum.

La transició cap a un model energètic sostenible

Seguidament, la vicepresidenta va evidenciar en que la guerra ha exemplificat la gran dependència actual dels combustibles fòssils, i que les mesures que s’estan prenent no són per aconseguir un canvi estructural. “La guerra ha posat de manifest l’urgència d’avançar en la transició cap a un model energètic sostenible i autosuficient, així com reforçar l’autonomia estratègica tecnològica , agroalimentària, i la ciberseguretat”, va afegir. També va voler destacar la importància del paper de les comunitats autònomes en l’execució de les inversions amb  més 13 mil milions d’euros en transferències. Concretament, a Catalunya 1.900 milions d’euros, sent la segona comunitat amb més fons rebuts i una de les que té major participació en les convocatòries dels PERTE i plans complementaris de ciència.

(Vídeo de la sessió)

-DI`ÀLEGS EMPRESA

Carmina Ganyet, membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, va fer referència als “desafiaments enormes i accelerats” que apunten a “incerteses” en geopolítica, energia i seguretat i que s’afegeixen a les preocupacions que, en empreses i consells d’administració, fins ara es projectaven sobre aspectes vinculats a la competitivitat, el creixement i la generació d’ocupació. També va referir una “certa nuesa en matèria energètica” d’Europa –amb efectes encara a concretar en l’estabilitat de preus i la garantia de subministrament– abans de donar pas a la sessió.

El president de Naturgy, Francisco Reynés, va criticar que el debat públic sobre l’energia “es basa massa en opinions i poc en dades” i va remarcar que “hem de transformar cada cop més energia perquè el consum augmenta. I cal garantir l’energia”. Va reflexionar que pel que fa a la garantia de subministrament i en el context europeu, “cada país adopta les seves decisions des d’una perspectiva diferent”, el que genera una “asincronia entre els diversos enfocaments”. Amb uns objectius de descarbonització que va titllar de “molt ambiciosos, si bé cada país parteix de posicions molt diferenciades”, va argumentar que “els costos energètics estan sotmesos a volatilitat pel conflicte a Ucraïna, però el seu encariment és previ a la guerra i va iniciar-se després de l’estiu del 2021”.

Hem desenvolupat una extensíssima xarxa de transport i distribució de gas a Europa. Matèria primera per a la indústria i també per al benestar dels ciutadans

Francisco Reynés

Des de la premissa que l’“energia es necessitarà a llarg termini i que serà necessària de diverses formes”, Reynés va lamentar que “ningú no posa en qüestió la necessitat de l’energia elèctrica i que, en canvi, sí es qüestiona el rol del gas”, per afegir tot seguit que “hi ha moltes indústries que compten amb un procés productiu que l’electricitat per si sola no pot garantir” i que, en els seus usos per a generació elèctrica, “el gas ens salva de les valls de la generació renovable, que és intermitent”. Per concloure, una reivindicació –“més ambició en la generació de gas renovable”– i un pronòstic del president de Naturgy: “d’acord amb el que descompten els mercats, el cost de l’energia durant els propers anys no retornarà al punt previ al seu encariment”.

Tobías Martínez, Antonio Garamendi, Carmina Ganyet, Francisco Reynés i Juanjo Cano

El punt de vista dels empresaris: estabilitat jurídica, planificació i “unitat”

El president de la CEOE, Antonio Garamendi, va advocar per la “necessària planificació”, en el sentit d’adoptar un “pla estratègic” amb respecte al mix energètic. Des d’una òptica més general, va reclamar “seguretat jurídica, estabilitat reguladora i qualitat de la norma” per crear un entorn favorable a les inversions empresarials. Va mostrar-se amoïnat per la inflació –“que a Espanya ja era d’un 6,5% al desembre del 2021, abans de la invasió russa”, va voler puntualitzar– i va reflexionar que el conjunt d’administracions públiques “podrien estalviar uns 60.000 milions d’euros amb una gestió més eficient”, el que hauria d’anar de la mà de “rigor pressupostari i ortodòxia econòmica” a fi i efecte d’eixugar el dèficit públic. En el diàleg social, va recordar que “hem assolit quinze acords molt importants”, però “no podem acceptar que els salaris es lliguin a la inflació”, una posició que va justificar per evitar els efectes de segona ronda en els preus. El país necessita que parlem de “competitivitat, de productivitat, de formació i d’innovació” i, sobretot, és un moment que reclama “unitat”, tant a Espanya com en el si de la Unió Europea, va remarcar.

Hem arribat a 15 acords en el diàleg social. Però no podem acceptar que els salaris vagin amb la inflació

Antonio Garamendi

També va fer un clam per la indústria i va verbalitzar el seu desig que l’aportació industrial al PIB espanyol se situï en el 20%, davant el 15,5% actual. Va argumentar-ho amb el fet que “més enllà del seu efecte tractor, en territoris amb un PIB industrial superior al 20%, l’atur previ a l’emergència de la pandèmia vírica era inferior al 10%”. Garamendi va posar en valor el “paper clau” de la formació professional en la seva modalitat dual en un àmbit que invoca els sectors educatiu, les empreses i les administracions públiques.

Invertir o no invertir? Créixer en un context d’incertesa

“És difícil mirar cap al futur pensant que simplement projectarem el passat”, va apuntar el CEO de Cellnex, Tobías Martínez, amb “massa variables que han canviat de forma molt accelerada”. En un sector “tan important” com el de les infraestructures de les telecomunicacions, va dir que l’estratègia de creixement inorgànic adoptada per l’empresa no s’havia vist modificada en la seva essència, si bé sí que s’havia vist condicionada per factors de caràcter geopolític i sotmesa a “ritmes distints” als previstos.

En opinió seva, cal abordar l’actual situació des de la “unitat” en termes europeus: “no hi ha una solució des d’un punt de vista individual de cada país”. Va advocar per una “estratègia pròpia” que sigui compatible amb el “manteniment d’uns equilibris” que garanteixin “estabilitat jurídica, política i econòmica” que faci possible el “desenvolupament d’infraestructures i inversions que requereixen temps” en la seva execució i desplegament: “sense estabilitat i sense predictibilitat no hi ha inversió”.

Sense digitalització no transformarem l’economia

Tobías Martínez

Quant al 5G, Martínez va defensar que “Europa ha d’apostar-hi perquè a l’Est i a l’Oest ja porten molt camí recorregut” i d’ella en depèn la seva “capacitat competitiva”. Ho va justificar amb l’argument que la nova tecnologia suposa un “canvi radical” en relació amb el 4G en la mesura que “té una aplicació molt important sobre la indústria” (amb incidència sobre la productivitat), però també pels beneficis en “cohesió territorial i social”: “les ciutats són cada cop menys sostenibles perquè són cada vegada més grans” i, en aquest marc, “les telecomunicacions poden contribuir a vertebrar el territori oferint oportunitats a les persones en matèria laboral i educativa”.

Mar de liquiditat en els mercats: oportunitats amb dosis de prudència… i talent

El president de KPMG, Juanjo Cano, va contraposar els “anys d’incertesa i volatilitat constants” amb un llarg termini que va marcat per la “transformació digital i sostenible” i en què ha de jugar un “paper clau” el talent com a “factor mitigador” de la incertesa. Es va referir a dos indicadors que “denoten” l’estat general de l’activitat econòmica al país –“un índex de rotació alt per part dels treballadors en el si de les empreses i un nivell d’activitat elevat en l’àmbit de M&A, amb interès inversor internacional”–, si bé va reconèixer una “perspectiva més negativa” que, amb caràcter incipient, començava a impregnar la visió dels empresaris que encara era compatible amb la idea de “seguir facturant més i seguir invertint més”. En un context general de “percepció de major risc però alhora, d’existència d’una gran liquiditat” i situat ja en el terreny del private equity i les oportunitats inversores, Cano va indicar que serà més rellevant que mai “la generació de valor, l’eficiència operativa i l’estructura de capital”.

El president de KPMG va considerar fonamental “el suport de l’empresa i el suport a l’empresa” en allò que fa referència al talent. Va fer notar la problemàtica que suposa la “distància” entre les necessitats de les empreses i la disponibilitat de capacitats dels estudiants –“atès que des de les empreses sabem quins són els perfils necessaris en cada moment, hauríem d’influir més en l’educació en els respectius àmbits”, va assumir– i va justificar el suport reclamat des de la seva convicció sobre una “tasca social d’empreses i empresaris que és fora de tot dubte”. Juanjo Cano va admetre la seva “preocupació per l’atracció del talent, però sobretot per la seva retenció”, davant la qual va fer una aposta per la “comunicació bidireccional” i la “flexibilitat” amb l’objectiu d’apropar-se a les necessitats i valors de les noves generacions que s’incorporen al mercat laboral.

(Vídeo de la sessió)

També et pot interessar

Explora l’arxiu

Totes les entrades a l’arxiu

Continuar