Lectures en Cercle / Recull 18/19

Sempre hi ha oportunitats

    0

El Cercle d’Economia us ofereix quinzenalment lectures sobre temes d’actualitat econòmica, política i social.

Sempre hi ha oportunitats

Mentre Espanya segueix sumida en el procés electoral, a la resta d’Europa i als Estats Units planeja el debat de la necessitat de reformular el capitalisme. Aquesta mateixa setmana ho proposaven en sengles conferències la presidenta del Banc de Santander, Ana Botín, posant en relleu que “la confiança no és opcional si volem ser una empresa rendible. La confiança és allò que determina si tens un negoci rendible”, i el president de CaixaBank, Jordi Gual, qui al·ludia a la necessitat per part d’empreses i bancs de “seguir un model de gestió responsable que es preocupi no només de la maximització dels beneficis, sinó del benestar de tots els grups d’interès i dels territoris en què està present”. Al seu torn, Paul Collier, conferenciant de la propera sessió de les III Conferències d’Economia Europea, exposa en el seu llibre El futuro del capitalismo, mètodes per salvar les escissions econòmiques, socials i culturals que governen el si de la societat occidental. I per la seva banda, el premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz planteja en aquest article a The Project Siydicate la possibilitat que ens trobem davant la possible fi de l’última versió del liberalisme tal com l’hem conegut. Defensa Stiglitz que 40 anys de neoliberalisme ens han portat a una acumulació desproporcionada de riquesa per part d’una minoria, a la desacceleració del creixement i al desgast de la democràcia. A més, alerta del poder polític creixent que tenen les elits econòmiques en el model de globalització que s’ha imposat. Stiglitz, parafrasejant Fukuyama, proclama el retorn de la història, que obre noves oportunitats. En la mateixa línia, l’economista Paul Krugman posa el focus, en dos articles publicats al The New York Times, en el cas dels Estats Units, on el lobby de Wall Street s’oposa que Elizabeth Warren sigui la candidata demòcrata per a les eleccions de l’any 2020 a causa de les seves polítiques progressistes i intervencionistes, com és el cas de la seva proposta de sanitat pública que, segons Krugman, és més que viable.

Adela Cortina reflexionava també aquesta quinzena, en un article a El País, sobre si la democràcia té data de caducitat. En la mateixa línia, i en el mateix diari, Josep Ramoneda presentava l’exhumació de Franco com l’oportunitat de renovar la democràcia a Espanya. També Sandrine Morel, a Le Mondeanalitzava la situació de la democràcia al nostre país, una democràcia cansada d’un clima electoral permanent en vigílies de les quartes eleccions generals a Espanya en quatre anys que se celebren avui. La mateixa autora recollia aquests dies al rotatiu francès el perill que l’extrema dreta populista sigui molt més decisiva després dels nous comicis.

Sobre l’extrema dreta i el populisme ha reflexionat Philip Stephens des del Financial Times. El seu auge, diu el prestigiós columnista, és conseqüència de la concentració de beneficis cada vegada en menys mans, com ja apuntava Stiglitz en el seu article. El mateix rotatiu britànic apunta altres oportunitats de les que disposarà, en aquest cas la Unió Europea, al llarg dels propers mesos. Martin Sandbu, per exemple, planteja que és el moment que la UE elabori el seu pressupost com si es tractés d’un Estat i consensuï un propòsit comú. Wolfgang Münchau coincideix amb el seu col·lega i planteja la necessitat que la Unió resolgui les seves dificultats en base a un acord per a l’acció col·lectiva. El desbloqueig de la unió bancària apuntaria en aquesta direcció.

També et pot interessar

Explora l’arxiu

Totes les entrades a l’arxiu

Continuar