Lectures en Cercle 11/22

‘Acabou’, va ser el terme en brasiler que el fins diumenge President del Brasil, Jair Bolsonaro, va utilitzar per reconèixer que havia d’abandonar el poder, tot i no reconèixer explícitament la victòria de Lula da Silva, que torna a la presidència 12 anys després. El veterà líder del partit dels treballadors, ha d’utilitzar la seva victòria per reactivar l’economia del Brasil, segons l’editorial del Financial Times, aprofitant la unitat que els agents polítics i econòmics han construït per vèncer Bolsonaro. Camila Vilard Duran, analitza a Project Syndicate com actuarà ara el moviment polític que encapçalava el ja expresident després de la seva derrota.

Potser no arribem a veure un Brasil Post-Bolsonaro, com no hem vist tampoc uns Estats Units post-Trump. Thomas B. Edsall n’analitza les causes al New York Times. En aquesta línia, James Livingston (Project Syndicate) apunta el problema que té el partit republicà americà pocs dies abans de les eleccions de mig mandat. Unes eleccions en què, malgrat tot, segueixen amb moltes opcions de passar a controlar una o les dues cambres legislatives nord-americanes. Jana Ganesh, explica el per què amb una mirada global. Matthew Dallek (New York Times), per la seva banda, assenyala la gravetat de l’extremització del discurs republicà que ha arribat fins i tot a la violència política amb l’assalt a casa de Nancy Pelosi, presidenta demòcrata del Congrés.

Els comicis arriben a la Federació Americana en plena onada d’inflació. Per això Paul Krugman (New York Times) ha analitzat els discursos dels dos partits en aquest àmbit. Per la seva banda, Paul Donovan (Financial Times), ha reclamat a la FED una posició més clara per reduir l’augment inflacionari. Mentre que Megan Verde (Financial Times), apunta una dada sorprenent que pot significar la fi de l’augment de preus.

Europa també mira de fer front a la inflació a través de canvis en un mercat energètic en crisi des de la invasió de Rússia a Ucraïna. David Sheppard (Financial Times), reflexiona sobre qui està guanyant el conflicte del gas. Per la seva banda, Lucas Scharmm (POLITICO), puntualitza per què està resultat tan difícil la posada en marxa d’una política energètica comuna al Vell Continent. Olaf Scholz és un dels actors claus per aconseguir-ho, però com ens recorda Anne Applebaum (The Atlantic) està immers en un debat intern sobre el paper d’Alemanya a Ucraïna. Però en moment de dificultat solen aparèixer grans oportunitats. Així ho creu Brooke Masters (Financial Times), que veu en la crisi energètica europea una oportunitat per als Estats Units.

Amb la col·laboració de: