Lectures en Cercle / Recull 15/19

    0

El Cercle d’Economia us ofereix quinzenalment lectures sobre temes d’actualitat econòmica, política i social. 

L’empremta del populisme en retirada

L’anunci dels demòcrates d’iniciar al Congrés dels Estats Units el procediment d’impeachment contra Donald Trump, la garrotada de la justícia britànica a Boris Johnson pel seu intent de tancar el Parlament durant tres setmanes i la Cimera Climàtica de Nova York amb la punyent intervenció de Greta Thunberg davant l’Assemblea de les Nacions Unides han marcat una quinzena en què sembla que la història dona un gir per allunyar-se del perill d’una recessió global. L’ex assessor de Bill Clinton, Nouriel Roubini estableix quatre escenaris possibles sobre la imminència d’aquesta amenaça, la de la recessió, que ja forma part de la conversa quotidiana.

Un dels principals perills de l’economia global és, des de fa dos anys i mig, el president dels Estats Units, Donald Trump, que s’ha convertit en un focus d’inestabilitat global amb els seus múltiples enfrontaments amb la Xina, la Unió Europea, l’Iran o Mèxic. Una imprudent conversa amb el president d’Ucraïna demanant-li dades per desprestigiar el precandidat demòcrata, Joe Biden, pot acabar desallotjant-lo de la Casa Blanca. Ken Harrington, ex analista de la CIA, desgrana així les imprudències de Trump i el seu impacte en el prestigi exterior dels Estats Units. L’equilibri, check and balance, de la constitució nord-americana tornarà a passar una prova de foc després de la decisió del Partit Demòcrata d’iniciar l’impeachment, un procediment en el qual pesen tant les lleis com el vigor de la societat civil, com expliquen Daron Acemoglu i James A. Robinson a The Project Syndicate.

Trump no és l’únic populista caigut en desgràcia. Johnson passa pel seu pitjor moment des què està al capdavant del Govern britànic. Ho explica Timothy Garton-Ash a El País. Per la seva banda Wolfgang Münchau que estableix un paral·lelisme entre el premier britànic i l’italià Mateo Salvini: tots dos cauen en desgràcia per la seva voluntat de precipitar les eleccions per treure’n un rèdit electoral. Un risc que a Espanya també ha decidit córrer Pedro Sánchez, encara que en el seu cas sigui per lliurar-se dels populistes, com analitza Josep Ramoneda. Aquest declivi és per a Jesús Fernández-Villaverde una gran oportunitat per a la UE, tot i que Philip Stephens, des del Financial Times, considera que Alemanya no està per la feina, segons es va poder constatar en els debats del Fòrum Ambrosetti.

I acabem amb la vista posada a la Cimera Climàtica de Nova York. Werner Hoyer, president del Banc Europeu d’Inversions, analitza l’assumpte clau del finançament de la transició energètica i els instruments disponibles per fer-la efectiva. I aquest podcast de Michael Green i Elmira Bayrasli analitza el grau de compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a nivell global, en la línia de l’últim acte del Cercle d’Economia sobre aquest tema.