Les claus econòmiques del mes. Abril 2023

Cercle d’Economia, juntament amb CaixaBank Research, us ofereix cada mes una breu anàlisi de la situació econòmica global.

Oriol Aspachs, Director d’Economia Espanyola de CaixaBank Research i Secretari Tècnic de la Junta Directiva del Cercle d’Economia


Calma tensa a la fase final del shock inflacionista

Calma tensa a la fase final del xoc inflacionista. Entrem a la fase final del xoc inflacionista. La normalització de les cadenes de valor globals i la moderació dels preus de l’energia finalment estan permetent una disminució gradual de la inflació. Si els efectes indirectes i de segona ronda que han desencadenat el xoc són continguts i se suavitzen durant els propers mesos segons el previst, els tipus d’interès ja no haurien d’augmentar gaire més. De tota manera, l’impacte de l’augment dels tipus d’interès se sol transmetre de forma gradual al conjunt de l’economia, així que durant els pròxims trimestres caldrà seguir amb atenció com evolucionen els pilars de l’activitat econòmica als principals països desenvolupats. Les turbulències financeres de les darreres setmanes als EUA són un toc d’atenció en aquest sentit.

Els blancs centrals superen la prova. La decisió que havien de prendre els principals bancs centrals després de les turbulències generades per Silicon Valley Bank i Credit Suisse no era fàcil. Després d’algunes setmanes indicant una pujada notable dels tipus d’interès, un canvi brusc de discurs hauria alimentat els temors d’una eventual crisi financera. Però si haguessin mantingut sense canvis el to de les darreres setmanes, també haurien pogut alimentar els dubtes sobre la resistència de l’economia a un enduriment mes sever de les condicions financeres. Finalment, tant el BCE com la Fed van continuar incrementant els tipus de referència, però van indicar que d’ara endavant les decisions es prendran en funció de l’evolució de l’economia i de les pressions inflacionistes. Això suggereix que encara es poden produir alguns moviments addicionals a l’alça en els pròxims mesos, però que ja ens apropem al final del cicle alcista. Els mercats ara esperen que el BCE apugi el tipus depo 75 p. b. més els pròxims mesos, fins al 3,75%, i que la Fed només faci un moviment addicional a l’alça de 25 p. b.

La inflació accelera la seva davallada, gràcies, sobretot, a la moderació dels preus de l’energia. Al març, la inflació general de la zona de l’euro va caure amb força fins al 6,9%, 1,6 p. p. per sota del registre del febrer. Als EUA, la inflació es va reduir 1 p. p. i es va situar en el 5,0%, el nivell més baix des del maig del 2021. A Espanya, la reducció va ser encara més acusada, de 2,7 p. p., fins al 3,3%, gràcies al fort descens en termes interanuals dels preus de l’energia (-25,6%). De tota manera, la inflació nucli (que exclou l’energia i tots els aliments), amb prou feines es va moderar 1 dècima i va quedar en cotes elevades, del 5,0%.

El mercat laboral continua evolucionant de manera positiva, tant pel que fa a la creació d’ocupació com al dinamisme salarial. Així, als EUA i la zona de l’euro, les taxes d’atur continuen en mínims, o molt a prop, del cicle econòmic (3,5% i 6,6%, respectivament), mentre creix la participació laboral (74% i 79% entre els menors de 65 anys, respectivament, en tots dos casos prop de de 0,5 p. p. més que ara fa un any). D’altra banda, el creixement salarial va accelerar fins al 5% al final del 2022 a la zona de l’euro segons les dades d’Eurostat (concretament, el component salarial dels costos laborals per hora), mentre que, als EUA, diversos indicadors situen el ritme d’avanç entre el 4,6% (ingressos salarials mitjans per hora) i el 6,1% (indicador de la Fed d’Atlanta), una mica per sota dels màxims assolits el 2022.

Resiliència de l’activitat: versió europea. La zona de l’euro va evitar la contracció el 4T i sembla que també ho aconseguirà, per bé que l’activitat conserva un to globalment dèbil. Així, la recuperació de l’índex de sentiment econòmic es va frenar al març, tot i que continua per damunt dels registres del 4T 2022. D’altra banda, les darreres xifres de vendes al detall i de producció industrial van registrar un rebot intermensual al gener, però la taxa de variació interanual encara és relativament modesta (+0,3% i +0,7%, respectivament). Tot això dibuixa una activitat més resilient del que es preveia, però que no s’escapa d’un context de relativa flaquesa, ben resumit per l’actualització del març de les revisions del BCE: en lloc d’una contracció del 0,1% intertrimestral, ara l’entitat preveu que el 1T 2023 el PIB aconseguirà avançar un 0,1%.

Resiliència econòmica: versió americana. Pel que fa a l’activitat nord-americana, sembla que continues en cotes similars el 1T 2023. Així i tot, es té el temor que l’enduriment de les condicions financeres que ha tingut lloc després de la caiguda de l’SVB pugui frenar de forma notable el ritme d’avanç els pròxims trimestres. De fet, la Fed creu probable que hi hagi una lleu reculada de l’activitat econòmica durant el segon semestre d’enguany.

El sector immobiliari, en el punt de mira. L’augment dels tipus d’interès està afectant de manera especial la demanda d’habitatge, sobretot en els països en què el mercat presenta més desequilibris. Així, s’estima que, en els pròxims anys, l’ajustament del preu de l’habitatge podria superar el 15% en països com ara els EUA, el Regne Unit o Alemanya. A priori, aquest ajustament podria dur-se a terme de forma gradual. La bona situació en què es troba el mercat laboral, així com una situació financera de les llars globalment sanejada, limita els problemes d’accessibilitat i hauria d’evitar que s’activin mecanismes de retroalimentació de caiguda dels preus. No obstant això, a fi que aquest escenari es compleixi, es de summa importància que les pressions inflacionistes es moderin durant els propers mesos i que permetin que els bancs centrals deixin d’augmentar els tipus d’interès. A Espanya, el sector no presenta desequilibris i no s’estima que calgui un ajustament material del preu de l’habitatge.

La Xina consolida la seva reactivació. L’economia xinesa sembla que està arrencant amb força després d’abandonar l’estratègia de COVID zero, i tot suggereix un sòlid rebot del PIB en aquests primers mesos del 2023. Concretament, diversos indicadors de mobilitat (com ara els viatges en metro) han saltat per damunt dels valors pre-pandèmia, mentre que els índexs PMI s’han situat en terreny clarament expansiu al llarg del 1T. Així mateix, les vendes al detall van avançar el 3,5% interanual en el conjunt del gener i el febrer, amb una millora generalitzada als béns i els serveis. En aquests context de reactivació, el març es va constituir la 14a. Assemblea Nacional Popular, en la qual el Govern va anunciar un  objectiu de creixement “al voltant del 5%” enguany, una xifra inferior al 5,5% i al 6,0% dels anys anteriors.

L’FMI revisa a la baixa el creixement global i adverteix del risc de turbulències financeres. L’FMI va revisar a la baixa el creixement mundial per al 2023 i el 2024 en 0,1 p. p. Entre les economies avançades, Alemanya i el Regne Unit són les que presenten les perspectives més dèbils i les úniques que presumeix que podrien entrar en recessió el 2023 (–0,1% i –0,3%, respectivament). D’altra banda, ha revisat a l’alça la inflació mundial i la situa ara en el 7,0% el 2023 i en 4,9% el 2024. A més, l’FMI adverteix que els riscos a la baixa per al creixement continuen sent notables i la incertesa, inusualment elevada. Finalment, després dels darrers episodis de turbulències financeres, l’FMI preveu que no es pot descartar un escenari de crisi financera global com la del 2008-2009. De produir-se, estima que el PIB mundial es reduiria un 1,8% el 2023 i un 1,4% el 2024. Aquest impacte, tanmateix, seria la quarta part del sofert en la crisi financera del 2008-2009, gràcies a la major solvència i liquiditat del sistema bancari.

L’economia espanyola arrenca l’any amb força. L’índex de sentiment empresarial (PMI) del sector manufacturer es va situar el 1T en zona expansiva per primera vegada des del 2T 2022. En el cas dels serveis, la tendència alcista va prosseguir i es va situar en nivells que no es registraven des del 4T 2021. Destaca la bona evolució del sector turístic, que ha arrencat 2023 amb molt bon to i amb unes perspectives molt favorables per a la temporada estival: l’arribada de turistes durant els mesos de gener i febrer amb prou feines se situa un 1,3% per sota del mateix període del 2019 (–5,5% el 4T 2022) i la despesa dels turistes estrangers supera en un 12,9% el registre del gener-febrer del 2019. Pel que fa a la demanda, l’índex de confiança del consumidor de la Comissió Europea prolonga el seu camí ascendent i se situa el 1T en màxims de l’any passat. Les vendes al detall (en volum, corregides d’efectes estacionals i excloent-hi la despesa en estacions de servei),  van créixer el gener-febrer un 2,4% intertrimestral (2,0% el 4T 2022). Finalment, el mercat laboral continua donant sorpreses positives, amb una intensificació del ritme de creació d’ocupació. Les dades d’afiliació a la Seguretat Social del març confirmen l’excel·lent  moment de l’ocupació: en termes desestacionalitzats, es va registrar un augment de 151.943 afiliats, el més gran des del juny del 2021, mes en què es va produir un fort creixement després de l’aixecament de les restriccions per la pandèmia. Amb aquesta dada, l’ocupació efectiva (afiliats desestacionalitzats que no estan amb ERTO) creix el 1T 2023 el 0,9% intertrimestral, la qual cosa suposa una important acceleració en relació amb el creixement del trimestre anterior (0,3%).

Oriol Aspachs

Abril del 2023

*Podeu consultar els gràfics en el PDF