35RCE. Sessió inaugural

Resum de la sessió amb Joaquim Torra i Juan José Brugera

    0

Joaquim Torra: “Catalunya ha de liderar la revolució tecnològica com vàrem liderar en el passat la industrial”

Juan José Brugera, president del Cercle d’Economia, va inaugurar la XXXV Reunió de l’entitat enquadrant-la en “un moment d’enorme rellevància, pocs dies després d’haver finalitzat un cicle electoral que ha renovant les nostres institucions a tots els seus nivells”.

Brugera va compartir amb el seu primer ponent, Joaquim Torra, President de la Generalitat de Catalunya, diverses reflexions en clau europea de la més recent Opinió de l’entitat, i li va dirigir a continuació dues observacions addicionals.

En primer lloc, va recordar al mandatari “la necessitat de compassar la lluita contra l’herència que ens deixa la crisi, en forma de malestar social i profund deteriorament de la política tradicional, amb el manteniment dels equilibris macroeconòmics i l’estímul de la inversió”.

En segon, i en relació al conflicte català, Brugera va apuntar que la darrera enquesta del CEO “indica que l’opció majoritària entre la ciutadania és l’anomenada tercera via: clarament per davant dels partidaris de la independència i molt allunyada dels que aspiren a un retrocés en el nostre nivell d’autogovern”.

Juan José Brugera

Aquesta realitat s’ha de tenir en compte en la recerca d’una sortida consensuada al conflicte polític, però el Cercle considera fonamental prioritzar en paral·lel al que Brugera va referir-se com al “govern de les coses”.

L’orientació, sovint única, al conflicte polític ens porta a debilitar aquella acció de govern en qüestions que afecten el dia a dia de la ciutadania, com, per exemple, preservar la qualitat dels serveis públics.

Juan José Brugera

A manera de solució, el president del Cercle d’Economia va considerar que un primer pas podria ser “un bon debat públic, liderat per governs i partits polítics, sobre l’orientació de les polítiques públiques en qüestions tan sensibles i rellevants com l’educació, la sanitat o el benestar social”, però que, en canvi, “el conflicte polític ho omple tot”.

Des d’un punt de vista econòmic, Brugera va considerar fonamental “entendre que, si bé no s’han fet realitat aquells auguris que presagiaven una caiguda radical de l’activitat econòmica a Catalunya, la pèrdua de poder econòmic comença a notar-se” i pot acabar per deteriorar l’activitat econòmica. Per evitar-ho, cal que a Catalunya “actors públics i privats compartim un full de ruta per recuperar aquest poder econòmic, aquesta capacitat d’abordar des del nostre país grans projectes d’envergadura, i per recuperar veu i influència en els centres de poder espanyols i europeus”.

Avui el món d’ahir d’Stefan Zweig és ja el d’abans d’abans-d’ahir

En l’arrencada de la seva intervenció, Joaquim Torra, President de la Generalitat, va considerar que Europa travessa actualment una “crisi d’identitat” que fa que “mentre commemorem el 40 aniversari de la caiguda del mur de Berlín, de l’altre costat del món s’estigui aixecant un de nou per separar Mèxic dels Estats Units”.

Aquesta situació fa que ‘El món d’ahir’ al qual es referia l’escriptor austríac Stefan Zweig en la seva obra més cèlebre sigui en realitat “el d’abans d’abans-d’ahir” i obliga a Catalunya a preparar-se en base als trets que ja la caracteritzen, com “el caràcter de la nostra societat o la musculatura del nostre teixit cívic, cultural i empresarial”.

Joaquim Torra

Després d’aquest primer comentari situant a Catalunya al segle XXI, Torra va afirmar que 2018 ha estat un any “molt allunyat de la normalitat”, caracteritzat per “un estat d’excepció constant que ha posat en risc el sistema democràtic i els drets que crèiem guanyats per sempre”.

El ponent va atribuir aquesta excepcionalitat a “l’aplicació il·legal de l’article 155” o a que “el govern i el parlament fossin dissolts i perseguits”, fets que van derivar al seu torn en “pressions del govern central a les empreses catalanes per traslladar les seves seus socials després del referèndum”.

El trasllat de seus socials fora de Catalunya va tenir un impacte més nominal que real, i les retirades de dipòsits van anar a càrrec en gran part de les pròpies institucions de l’Estat.

Joaquim Torra

Torra va lamentar també que aquesta situació no s’hagi vist alleujada per l’arribada del govern socialista, perquè “si no s’atura aquesta deriva repressiva i segueix volent-se alterar en els tribunals el que vota la ciutadania, no hi haurà solució al conflicte polític”.

Una mirada a Catalunya en positiu

Finalitzat el primer bloc de la seva intervenció, el president de la Generalitat va afirmar que “malgrat arrossegar un dèficit fiscal sistemàtic, un crònic d’infraestructures i un boicot a la seva capacitat de gestió i governança”, l’economia catalana “ha demostrat una resiliència extraordinària”.

El 2018 Catalunya va sumar el seu cinquè any de creixement ininterromput i va batre per vuitena vegada consecutiva el seu rècord d’exportacions, “que van representar un 25% del total de l’estat”.

En matèria d’atur, la demarcació “ha passat d’una taxa del 24,4% a una del 11,6% en sis anys”, i ha millorat també el seu índex de producció industrial o el seu ritme de creació de societats mercantils, en paral·lel a les xifres rècord de la seva activitat portuària i aeroportuària o del turisme de reunions. Aquestes i altres fites han convertit Catalunya “en la regió més atractiva per a la inversió estrangera del Sud d’Europa” segons el Financial Times.

Joaquim Torra i Juan José Brugera

Torra va considerar, però, que tots aquests indicadors no han de conduir-nos a l’autocomplaença i que Catalunya ha d’aconseguir que la seva economia “segueixi creixent de forma sostenible”, millorar la seva productivitat i garantir l’equitat.

Per aconseguir-ho, el President va instar a “adequar els salaris a la productivitat”, i a una col·laboració empresarial reforçada que “augmenti la dimensió mitjana de les nostres empreses i millori també la seva productivitat”.

El coneixement i la innovació han de ser pilars bàsics de la Catalunya del futur; ja som el cinquè pol d’atracció més gran per empreses innovadores d’Europa.

Joaquim Torra

En matèria tecnològica, Torra va demanar “una convergència dels àmbits de la recerca, empresarial i de l’administració”, cap a la qual apunten iniciatives com l’estratègia nacional d’intel·ligència artificial o els programes de digitalització per a pimes.

Catalunya no ha de desatendre, però, sectors econòmics “com l’industrial, l’agrícola o el dels serveis”, ni permetre biaixos competitius entre regions, de manera que “cada zona del país generi activitat econòmica basant-se en potencialitats pròpies”.

“Els empresaris han de parlar alt i clar, aquí i a Madrid”

En el tram final de la seva intervenció, Torra va sentenciar que “la defensa d’unes institucions democràtiques de qualitat, d’una justícia despolititzada i d’una diplomàcia al servei de tots no és fer política: és una necessitat de país”.

Per això, el President va instar els empresaris a parlar clar “aquí i a Madrid”, i a què “exigeixin pulcritud democràtica a les institucions espanyoles”.

Pel que fa a Europa, Torra va lamentar que “un dels grans fracassos de la Unió hagi estat no donar resposta a les vulneracions a Catalunya”, però va apuntar que “la millor contribució que podem fer al respecte és exigir i aconseguir que es faci possible el dret a la nostra autodeterminació”.

Finalment, el ponent inaugural de la XXXV Reunió Cercle d’Economia va afirmar que, en la seva trajectòria en el sector privat, “tots els projectes tenien diferents fases –desenvolupament, implementació…–, però la més important era la de les lliçons apreses, perquè es considerava que només analitzant el que s’havia aconseguit podia tancar-se un projecte amb un guany net d’experiència i coneixement”.

Aquesta lliçó aplica, segons Torra, al moment actual, en què “tots hem d’extreure conclusions d’aquests darrers anys i constatar que les negatives sistemàtiques, els incompliments de pactes, la negació d’inversions i la no acceptació de resultats electorals” només ens deixen una opció: “fer el nostre propi camí”.

Sessió inaugural de la 35RCE

Resum de la sessió amb Joaquim Torra i Juan José Brugera

pdf, 848 KB

Descàrrega
Sessió inaugural de la 35RCE
Vídeo de la sessió amb Joaquim Torra i Juan José Brugera

També et pot interessar

Explora l’arxiu

Totes les entrades a l’arxiu

Continuar