35RCE. Els canvis en la distribució de la renda global i les seves conseqüències polítiques

Resum de la sessió amb Branko Milanovic i Antón Costas

    0

“Hem entrat en un nou període històric en què la desigualtat a nivell global està equilibrada, però la interna dels països presenta greus desequilibris”

Antón Costas, President de la Fundació Cercle d’Economia, va afirmar en la seva introducció a la sessió estar preocupat per la desigualtat “perquè és un dissolvent molt poderós del contracte social que ha d’existir en tota societat liberal perquè les coses funcionin de manera relativament harmoniosa”. Costas va parafrasejar a continuació a Adam Smith, qui va afirmar que ‘la desigualtat corromp els sentiments morals en una societat’, i ha afegit que, a més, “no només ens condueix a no considerar-nos iguals, sinó que impedeix el bon funcionament de l’economia de mercat”.

Els espanyols, malgrat ser europeus continentals, hem mostrat tradicionalment un comportament anglosaxons honoraris cap a la desigualtat.

Antón Costas

La desigualtat actual no té precedents històrics

A continuació va prendre la paraula Branko Milanovic, economista, leading scholar de CUNY i investigador visitant de l’IBEI, que va iniciar la seva intervenció afirmant que “la desigualtat és important no només per una qüestió de justícia, sinó per raons més instrumentals”. I és que, com han demostrat estudis a càrrec del Fons Monetari Internacional i d’altres entitats, “és dolenta per al creixement i un greu contratemps per a l’estabilitat política”.

El ponent va indicar que la seva intervenció se centraria en la desigualtat global, entesa com “aquella que es produeix entre tots els habitants del món”, i que l’estudi de la mateixa equival a repassar la història de la humanitat.

Aquest paral·lelisme entre desigualtat i història permet concloure de fet que la situació actual no té precedents, perquè mai abans el capitalisme havia estat “el sistema d’organització únic al món”, i molt menys en un moment de “terrible desenvolupament i re-emergència d’Àsia”, caracteritzat per un equilibri de poder entre Orient i Occident “inèdit des del segle XVI”.

Aquest context és a més especialment inestable pel ritme al qual avança la revolució tecnològica, i apunta que “el 25% de les rendes globals que concentren encara els països occidentals vagi a redistribuir-se de manera més homogènia per tot el món”: un reequilibri del que cal esperar que Àsia en surti particularment beneficiada.

La gran paradoxa de la desigualtat global i la dels països individuals

Milanovic va analitzar a continuació l’evolució històrica de la desigualtat global d’acord amb el coeficient de Gini, la mètrica d’ús més generalitzat per al seu càlcul. Del seu estudi emana que, després de les guerres napoleòniques, aquest coeficient se situava en el 55%, però que durant el segle i mig següent va ser incrementant com a conseqüència del desenvolupament d’Occident.

Al cap d’aquesta escalada i per espai de set dècades, el coeficient Gini es va mantenir en els 70 punts percentuals, mentre que en les últimes quatre hem vist que el creixement d’Àsia ha tornat a equilibrar les tornes, amb milions de persones, no només a la Xina, sinó també a l’Índia, Indonèsia, Vietnam o Tailàndia passant de ser relativament pobres a integrar la classe mitjana o tornar-se directament riques.

En termes globals, la desigualtat ha caigut en les últimes dècades i, no obstant això, es dona la relativa paradoxa que aquest fenomen és percebut com un greu contratemps en molts països individuals.

Branko Milanovic

Però, mentre la desigualtat global cau, la percepció d’un empitjorament creix per moments en molts països individuals.

Antón Costas i Branko Milanovic

En relació a aquesta altra desigualtat en clau nacional, Milanovic ha apuntat que, entre el segle XIX i la Segona Guerra Mundial, aquesta es va basar “en les grans diferències de desenvolupament entre països, però també en la distància entre les classes socials més riques i més pobres de cada nació”.

Dit d’una altra manera, i en termes relatius, “el pobre d’un país ric i el pobre d’un pobre vivien en situacions semblants”. En canvi, de l’equador de la dècada de 1940 en endavant, les rendes de les classes socials més baixes dels països desenvolupats van començar a créixer, i es van configurar els ‘tres mons’: “el primer, el dels països rics; el segon, el de les nacions capitalistes més pobres; i després el que encara coneixem com el tercer món”.

Per al ponent, aquesta fase està superada i avui ens trobem en un nou període: “el de la convergència global i l’escissió interna”, amb un equilibri a nivell mundial que contrasta amb profundes diferències a nivell nacional.

El context actual ens obliga a fer-nos una pregunta: si assumim que l’auge d’Àsia causarà una major polarització de la desigualtat en els països rics, com mantenim les democràcies occidentals si la globalització comença a afectar greument les seves classes mitjanes?

Branko Milanovic

Pel que fa a la Xina, Milanovic va apuntar a continuació que, tot i que el PIB per càpita xinès equival avui al dels països europeus més pobres, la distribució de rendes al país és cada vegada més semblant a la dels Estats Units, i que, si segueix creixent a ritmes interanuals d’entre un 3 i un 6%, “el 2040 el seu PIB per càpita serà equivalent al d’un membre de la UE”.

Quants i qui vivim realment al segle XXI pels efectes de la globalització?

A la pregunta de si el món és cada vegada millor, el ponent va assenyalar que “l’auge d’Àsia ha estat indiscutiblement bo per al planeta en termes de reducció de la pobresa i la desigualtat”, però que una anàlisi més profunda d’aquesta realitat superficial llança una dada que faríem bé de no subestimar. Avui, el 7% de la població mundial té el mateix nivell d’ingressos que els habitants del país més avançat el 1820, i el 33% viu en les mateixes condicions que el país més ric fa dos segles, de manera que podem concloure que “el 40% de la població mundial viu un o dos segles per darrere dels que estem avui aquí a Sitges “. A més, de la meitat restant, un 45% viu com fa 50 anys, així que, de facto, “només un 15% de la població mundial viu realment al segle XXI”.

Branko Milanovic

Després traçar un mapa de vencedors i vençuts de la globalització durant els últims 30 anys, Milanovic va considerar a les classes mitjanes-baixes dels Estats Units, el Japó o Alemanya les més perjudicades i la classe mitjana xinesa i el famós 5% que integren els súper rics les més afavorides, i va voler estendre algunes receptes sobre com canalitzar la difícil situació radiografiada en la seva ponència.

Contra els qui creuen que el fet que la globalització no estigui funcionant per a Occident hagi de conduir-nos a guerres comercials, apunta que potser la solució passi per “gravar millor a l’1% dels més rics i vehicular aquests ingressos, per exemple, a una educació gratuïta de qualitat que afavoreixi l’ascensor social i redueixi les desigualtats dins de les economies avançades”.

A l’espai dedicat al debat, el ponent va tendir paral·lelismes entre el creixement de les morts prematures de treballadors blancs en països avançats al que va passar a Rússia després de la caiguda de l’URSS, encara que naturalment a una altra escala: “la desocupació i la falta d’autoestima va conduir a un auge de l’alcohol, les drogues i també els suïcidis”. A Europa la situació és diferent perquè la família actua com una xarxa d’últim recurs, però Milanovic va presagiar que això no serà així de forma indefinida.

En relació a l’actual guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, el ponent va apuntar una paradoxa: “des de la Segona Guerra Mundial, les economies desenvolupades s’han preguntat com transferir tecnologia dels països rics als pobres, i ara que la Xina ha trobat una forma de fer-ho ens hem proposat parar-li els peus “.

Finalment, i en relació al populisme a Europa, Milanovic ho va relacionar directament amb l’economia, assenyalant que “fins i tot a Finlàndia, la classe mitjana ha baixat de ser el 50% de la població el 1980 a l’actual 45%”.

Els canvis en la distribució de la renda global i les seves conseqüències polítiques

Resum de la sessió amb Branko Milanovic i Antón Costas

pdf, 800 KB

Descàrrega
Els canvis en la distribució de la renda global i les seves conseqüències polítiques.
Vídeo de la sessió amb Branko Milanovic i Antón Costas