Després de les recents eleccions legislatives, en pocs dies celebrarem europees i municipals, així com autonòmiques en dotze comunitats. Unes setmanes en què s'haurà decidit la pròxima legislatura política a tots els nivells, des del municipi a la Unió Europea. Aquest nou cicle electoral arriba en un moment determinant: superats els pitjors moments de la crisi, el seu llegat, en forma de malestar social i deteriorament de la política tradicional, comporta la temptació populista que amenaça els fonaments mateixos de les nostres democràcies liberals.
Aquesta amenaça afecta la pràctica totalitat de països occidentals, enfrontats a l'extraordinari repte de governar la globalització, conduir la revolució tecnològica i reduir la desigualtat. Unes exigències a les que només es pot respondre des de comunitats supranacionals, com la Unió Europea. Per això, de l'encert de les institucions europees en els propers cinc anys depèn, en molt bona mesura, la nostra democràcia, progrés econòmic i cohesió social.
A més, la irrupció de la Xina com a actor central en l'escenari global, sacseja els lideratges i equilibris tradicionals i amenaça amb una inestabilitat que té en les guerres comercials el seu exemple més paradigmàtic. Un escenari que requereix d'una posició cohesionada de la Unió Europea. Es tracta de tenir veu en aquest nou ordre global, preservant la personalitat del model social europeu.
Tanmateix, les institucions europees pateixen la mateixa crisi de credibilitat que les diverses democràcies nacionals que les conformen. El repte, però, és més preocupant en el cas de la Unió, ja que el projecte europeu és més fràgil i recent.
És per aquest motiu que el gran objectiu al llarg dels propers cinc anys ha de ser l'enfortiment de les institucions de la Unió. Només d'aquesta manera es podrà respondre a la temptació populista que avui sobrevola Europa. A aquest propòsit ha de contribuir de forma determinant la política i la societat espanyola.
