El lideratge humanista centra la primera sessió del nou cicle “Empresa: propòsit i/o competitivitat?”

Des del Cercle d'Economia organitzem un nou cicle amb el títol "Empresa: propòsit i/o competitivitat?" per explorar com les organitzacions poden crear valor econòmic posant al centre les persones, els clients i el propòsit, i assumint plenament el seu impacte social, tecnològic i mediambiental. Una mirada rigorosa i pràctica des de l'empresa, l'acadèmia, la societat civil i les institucions per a directius, responsables públics i professionals convençuts que competitivitat i responsabilitat no s'exclouen: es necessiten.

La presidenta del Cercle d'Economia Teresa Garcia-Milà ha inaugurat la primera sessió del cicle assenyalant que "a banda de mesurar el valor d'una empresa per la seva capacitat de generar riquesa, facturació, ocupació, productivitat, exportació, innovación o rendibilitat, també observem la seva capacitat d'atraure i cuidar el talent, de generar confiança als mercats, de reduir la seva petjada ambiental i de tenir un impacte social". Teresa Garcia-Milà ha valorat que "vivim en una economia molt més oberta, interconnectada i complexa on les empreses competeixen en molts nivells i això les obliga a ampliar la seva manera d'ententre el valor que aporten i per a qui l'aporten". Tot aquest debat, segons la presidenta del Cercle, arriba en un moment "rellevant" en què Europa està buscant recuperar competitivitat en un context de transformació tecnològica accelerada, amb tensions geopolítiques, transició energètica, nous desafiaments demogràfics i una competència global cada vegada més intensa. "En aquest escenari, la pregunta clau i que és la reflexió que inspira el cicle que inaugurem avui és quin model d'empresa serà capaç de generar prosperitat de manera sostinguda", ha remarcat.

La primera sessió del cicle, amb el títol "Dirigir millor per competir millor: el capitalisme conscient des del lideratge humanista" s'ha centrat en l'anàlisi interna, el lideratge i la cultura organitzativa com a factors crítics de la mà de Xavier Marcet, vicepresident de Marlex i d'Ignasi Biosca, CEO de Reig Jofre i membre de la Junta Directiva del Cercle d'Economia.

En primer lloc, Xavier Marcet ha sostingut que "una empresa no és només un negoci, és una comunitat de persones" i ha apuntat que "el lideratge humanista no és bonisme, sinó l'exigència de mantenir l'equilibri entre el benefici econòmic i la preservació de la comunitat de persones en un moment especialment rellevant per l'impacte de la IA". En aquest sentit, ha destacat que "la diferència temporal entre la revolució del web i la de la IA és de menys de 30 anys, una acceleració que cap generació havia viscut abans". Segons Marcet, l'impacte de la IA en l'ocupació és imminent: "en una empresa industrial de 200 persones, entre el 20% i el 70% de les tasques podrien ser assumides per agents tecnològics". "Davant d'aquest repte, cal fomentar l'aprenentatge individual i la capacitat de concentració per evitar el pensament feble davant la màquina", ha subratllat. Segons Marcet, "la solució passa per un nou renaixement que combini la tecnologia amb un marc de drets i un sentit de l'equilibri que només el model europeu pot oferir".

El vicepresident de Marlex també ha explicat que "treballar voldrà dir aportar valor després de prémer la tecla de la IA" i ha definit quatre capacitats humanes essencials que s'han d'aportar després d'utilitzar la tecnologia. En primer lloc "observar", mirar els clients als ulls per entendre necessitats que les dades per si soles no poden captar. En segon lloc "pensar" i "convertir l'experiència en criteri propi". També "pendre decisions" i "tenir impacte" per "deixar un llegat que perduri en el temps". En aquest sentit ha proposat un "triangle de gestió" basat en "la competitivitat, la bondat i la bellesa".

Per la seva banda, Ignasi Biosca, CEO de Reig Jofre i membre de la Junta Directiva del Cercle d'Economia, ha aportat la seva visió al capdavant de Reig Jofre, una empresa amb 95 anys d'història i 1.500 treballadors que cotitza a borsa des de l'any 2015. "La borsa no ha de condicionar el propòsit de la companyia; la transparència del mercat s'entén com un exercici de generositat per compartir el projecte", ha argumentat.

Biosca també ha afegit que "en un sector hiperregulat, el 30% de la plantilla de les plantes es dedica a assegurar la qualitat, demostrant que la regulació és un límit que s'ha de gestionar des de l'excel·lència".

El CEO de Reig Jofre també ha plantejat un model de lideratge basat en quatre eixos per extreure el millor dels equips: "donar seguretat i respecte per fomentar un entorn de confiança, donar suport i reconèixer el talent genuí". Tot plegat "mantenint una ambició global sense perdre la modèstia operativa".

Davant la IA, Ignasi Biosca s'ha mostrat convençut que "farà més bones les persones inquietes, espavilades i compromeses" i ha apostat per potenciar "els soft skills que no dona la IA i que són els que ens fans humans i ens permeten impulsar un lideratge més humanista".

Biosca també ha reivindicat parlar de l'empresa com un "projecte" que "sempre està en construcció" i que "té ànima".

La segona sessió del cicle, amb el títol "Quan el context importa: límits ambientals, disrupció tecnològica i gestió empresarial humanista" tindrà lloc el dijous 2 de juliol a les 19.00h.

I la tercera sessió, el dimarts 14 de juliol a les 19.00h abordarà "Les noves regles del joc: regulació, impacte i competitivitat a Europa".