“El vell món mor. El nou tarda en aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. Aquesta cita de Gramsci resumeix, segons Enrique V. Iglesias, la situació dels països llatinoamericans enfrontats a un canvi d’època, a un món que surt d’una crisi econòmica profunda imbuït d’un optimisme que és en certa manera preocupant.
Tres aspectes va voler remarcar Enrique V. Iglesias per matisar aquest optimisme: L’econòmic, amb la dependència excepcional de l’economia llatinoamericana del mercat xinès; la preocupació per una possible guerra comercial entre els Estats Units i Xina; els casos particulars de Veneçuela, Cuba i els països del Carib i la necessitat d’una més gran productivitat, competitivitat i integració econòmica regional.
El social, amb una lleu millora de les bosses de pobresa i de la distribució dels ingressos i un creixement important de les classes mitjanes, però, encara, amb una gran desigualtat i un escàs assentament de part d’aquestes noves classes mitjanes que, donada la seva precarietat, les fa estar descontentes. I el polític, amb una època, després d’un període de ressorgiment dels populismes, de recolzament majoritari a la democràcia. Però amb un llast terrible: la corrupció, “el suïcidi dels partits polítics”.
