Quan, el 2007, va esclatar als Estats Units la crisi de les hipoteques subprime, es va iniciar una etapa de profundes turbulències en els mercats financers. Aquestes turbulències, centrades inicialment en els països occidentals, han acabat afectant, en major o menor grau, el conjunt de l’economia global, sense que, en el moment de redactar aquesta Opinió d’Actualitat, puguem albirar en quin moment es produirà una estabilització.
La primera i immediata conseqüència d’aquesta conjuntura –que en un primer moment semblava que podria tenir un caràcter passatger que permetria de mantenir-la aïllada de possibles impactes sobre els fonaments de l’economia real– ha estat l’extraordinària pèrdua de credibilitat de tot el sistema financer internacional.
Aquest fet s’ha evidenciat en les greus dificultats que estan afrontant moltes entitats nord-americanes i europees, amb independència de la seva grandària, que han obligat a una política –necessària– de fortes intervencions per part d’alguns governs i bancs centrals.
