"Les institucions no fallen només per culpa dels polítics o de les elits: sovint fallen perquè reflecteixen les nostres pròpies preferències com a ciutadans, votants i consumidors". Aquesta és la tesi central del llibre La culpa es nuestra. Cómo las preferencias ciudadanas frenan las reformas en España, del catedràtic d’Organització d’Empreses de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Benito Arruñada.
Al voltant del llibre va tenir lloc un debat organitzat pel Cercle d’Economia en col·laboració amb el Club Tocqueville, que va comptar amb la participació de l’autor del llibre; Pau Guardans, empresari i vicepresident del Cercle; Laura Urquizu, presidenta i CEO de Red Points i membre de la Junta Directiva del Cercle; i Joaquín Güell, empresari, moderats per Aleix Mercader, periodista d’El Economista.
Els ponents van debatre sobre com les preferències ciutadanes —estatisme econòmic, rebuig als impostos, aversió a la competència— es tradueixen en polítiques públiques que generen resultats subòptims en comparació amb altres països europeus. Arruñada va destacar la necessitat d’una major transparència fiscal, proposant eliminar les retencions automàtiques i mostrar el cost real dels serveis públics, com les factures hospitalàries, per educar els ciutadans sobre el veritable cost de les seves decisions col·lectives. Guardans, per la seva banda, va defensar que el problema comença a les elits, que han abandonat la seva funció pedagògica, mentre Arruñada va insistir que l’arrel està en les preferències defectuoses dels ciutadans. Urquizu va assegurar que la irrupció de la tecnologia ho accelera tot i ens condueix a una complexitat creixent. També va assenyalar que l’entreteniment contagia la política, amb líders que comuniquen com a entertainers, afavorint l’auge del populisme.
El debat va abordar també reptes concrets com l’habitatge, les pensions i la fragmentació política, i es va situar en un context global: Espanya comparteix amb Alemanya, França, Regne Unit, Estats Units i altres països democràtics problemes com la polarització, la disminució de la natalitat, les piràmides demogràfiques invertides i la irrupció de la IA generativa, sense respostes efectives fins ara.
L’encontre va concloure subratllant que la responsabilitat del deteriorament polític és compartida i que la millora requereix un compromís ciutadà informat, conscient i actiu, perquè les polítiques reflecteixin decisions més racionals i sostenibles.
