En col·laboració amb l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) hem posat en marxa el cicle “De crear a consolidar. Lideratge empresarial de primera generació”, una iniciativa que connecta empresaris de primera generació amb l’objectiu de compartir experiències reals sobre la creació, el creixement i la consolidació d’empreses, i contribuir així a l’enfortiment del teixit empresarial català.
El cicle es concep com un espai de diàleg intergeneracional entre empresaris amb trajectòries consolidades al llarg de diversos cicles econòmics i altres amb recorreguts més recents però en clara expansió. L’objectiu és impulsar la reflexió sobre els reptes de l’empresa, fomentar el coneixement compartit i posar en valor la responsabilitat col·lectiva de crear i consolidar empreses com a contribució al bé comú.
La primera sessió ha comptat amb la participació de Javier Faus, president i fundador de Meridia, gestora de real estate i infraestructures amb més de 1.000 milions d’euros en cartera, i Josep Dosta, fundador de Woodys Eyewear, empresa present en 15.000 punts de venda de 70 països, que fabrica 350.000 ulleres anuals i que factura al voltant de 18 milions d’euros.
Josep Franch, membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia i Vicenç del Mar, president de l’AIJEC, han donat la benvinguda a l’acte, que ha estat moderat per Joan Torras, soci del Cercle d'Economia, membre de la Junta Directiva de l'AIJEC i Founder & CEO de House Group.
Durant la seva intervenció, Javier Faus ha defensat una visió de l’emprenedoria allunyada del mite del talent innat. “Emprendre no és innat, és un procés”, ha afirmat, tot subratllant la importància de la formació tècnica i d’una etapa prèvia d’aprenentatge professional -la que ha definit com una “segona universitat”- abans de prendre la decisió de sortir de la zona de confort i emprendre.
Faus ha remarcat que les motivacions són determinants: “No s’emprèn per diners ni per fama, sinó per una motivació profunda: la llibertat i el control del propi destí”. Faus també va repassar alguns moments determinants del seu recorregut professional, entre els quals destaca l’operació de l’Hotel Arts, que posteriorment es va traspassar al fons sobirà de Singapur, GIC. Anys abans, havia estat un dels impulsors de la seva adquisició mitjançant la configuració d’un grup inversor encapçalat pel Deutsche Bank, en el qual va participar com a coinversor. El consorci el va designar president i, al cap de cinc anys, el projecte es va tancar amb una plusvàlua de 129 milions d’euros. A partir dels recursos obtinguts en aquesta operació, i després d’una primera etapa professional com a advocat als despatxos Garrigues i Cuatrecasas, Faus va posar en marxa Meridia Capital.
Per la seva banda, Josep Dosta ha explicat una trajectòria marcada per l’emprenedoria primerenca i l’aprenentatge sobre la marxa. “Vaig començar amb 22 anys, sense experiència en el sector ni grans estudis, però amb molta il·lusió”, ha relatat. Dosta ha afegit que “volia demostrar a la meva familia i al món que podia fer alguna cosa”. El projecte va arrencar amb 12.000 euros aportats pel seu pare, als quals s’hi van afegir posteriorment més recursos familiars i un petit finançament bancari avalat. El primer any, l’empresa va facturar 600.000 euros, amb 350.000 euros de benefici, sense pagar-se salari ni tenir estructura fixa, i el deute es va retornar en només dos anys.
Dosta ha reconegut la solitud associada al lideratge emprenedor: “Sempre m’he sentit molt sol; has d’aprendre a prendre decisions sol”, i ha admès que la dedicació és total: “Ser emprenedor és una obsessió; al meu cap el fracàs no existia”.
Un dels eixos centrals de la sessió ha estat l’impacte territorial de l’empresa. Josep Dosta ha explicat la decisió de mantenir la producció a Ripoll, malgrat assumir un cost aproximat d’un 10 % de marge respecte a la deslocalització a la Xina. Aquesta aposta va permetre que una empresa local, impulsada per un amic seu, creixés fins a facturar 3,5 milions d’euros. Dosta també va optar per establir l’empresa a Vic, en lloc de Barcelona, amb la voluntat explícita de generar ocupació i activitat econòmica al territori.
“La nostra filosofia és clara: si comprem i invertim aquí, els diners es queden aquí”, ha afirmat. En aquesta línia, ha defensat que “l’ecosistema empresarial català no és extractiu; la gent s’estima el país i per això ens vinculem a institucions com el Cercle d’Economia o AIJEC”.
Javier Faus ha afegit una reflexió crítica sobre la percepció social de l’empresari a Catalunya: “Aquí sovint es veu malament guanyar diners o tenir patrimoni”. També ha destacat que moltes empreses han renunciat a créixer més ràpidament des de Madrid per mantenir l’arrelament al país, un sacrifici que, segons ha apuntat, no sempre és prou reconegut.
La sessió ha posat el focus en un dels principals dèficits del sistema empresarial català: la consolidació. Catalunya -s’ha remarcat- excel·leix en la creació d’empreses, però falla en els processos de professionalització, escalabilitat i successió. “Crear s’ha convertit en un negoci en si mateix, però sovint no es fa el segon pas: consolidar”, s’ha assenyalat.
En aquest sentit, els ponents han coincidit que la successió s’hauria de començar a treballar molt abans del que és habitual. “La successió hauria de començar als 35 anys, no als 60”, ha admès Faus, tot remarcant que “es pot ser propietari sense ser emprenedor” i que cal educar les famílies per ser propietaris competents, encara que no assumeixin la gestió directa.
Josep Dosta ha explicat que està educant les seves filles en educació financera i capacitat de negociació, i ha admès que, si no volen continuar amb el projecte, la venda de l’empresa és una opció. “L’ull de tigre de l’emprenedor no sempre el té la segona generació”, ha conclòs Faus, subratllant que el gran repte de Catalunya no és crear, sinó consolidar i escalar empreses, una tasca molt més complexa però imprescindible per fer país.
