El Cercle d’Economia, juntament amb CaixaBank Research, us ofereix cada mes una anàlisi breu de la situació econòmica global.
L'economia estatunidenca manté un fràgil dinamisme. Al setembre, el ritme de creació d'ocupació va superar les expectatives, però es va revisar a la baixa la dada d'agost i la taxa d'atur va augmentar fins al 4,4%, màxim des d'octubre de 2021. La inflació va pujar, encara que de manera continguda, i se situa en el 3,0%. La confiança dels empresaris i la dels consumidors continua divergint: la dels primers augmenta i la dels segons cau. L'índex de clima empresarial PMI es va situar al novembre en 54,2 punts, per sobre del llindar de 50 punts que marca creixements positius. La confiança del consumidor es troba en mínims dels últims quatre anys. En balanç, el consens d'analistes apunta a un creixement del 0,3% intertrimestral en el 4T, després d'un 0,7% esperat per al 3T (publicació endarrerida al 23 de desembre pel shutdown). Durant el primer semestre de l'any, el creixement dels EUA hauria estat pràcticament nul de no haver-se produït un extraordinari impuls de les inversions en les inversions associades a la IA.
La Reserva Federal segueix el guió previst i baixa tipus en 25 p. b., fins al 3,75%, en la reunió de desembre. El tipus de referència ja se situa 175 p. b. per sota dels nivells màxims assolits el 2023. La retallada es justifica pel refredament del mercat laboral en un context d'inflació només moderadament per sobre de l'objectiu. En els pròxims mesos s'espera que la Fed prengui una pausa per valorar com reaccionen el mercat laboral i la inflació a les retallades i a l'augment dels aranzels. Els diferents membres del comitè de govern de la Fed mantenen opinions anormalment diferents sobre el curs que haurien de seguir els tipus en els pròxims mesos. Trump encara no ha revelat formalment el nom del successor de Jerome Powell, però tot apunta que serà Kevin Hasset, actual director del Consell Econòmic Nacional dels Estats Units, cosa que ha alimentat l'expectativa que els tipus continuaran descendint. Els mercats anticipen dues baixades l'any vinent.
La volatilitat torna a fer acte de presència als mercats borsaris, en un context marcat per dubtes sobre la possible exuberància al voltant de les inversions en intel·ligència artificial als EUA i les elevades valoracions de les grans companyies tecnològiques. L'índex de volatilitat borsària dels EUA VIX va repuntar fins a nivells no vistos des de l'abril, i el Nasdaq va viure la seva jornada més brusca des d'aleshores, amb una oscil·lació intradia de fins al 5%. Durant bona part del mes, el to dominant va ser d'aversió al risc, amb caigudes generalitzades en els principals índexs de renda variable a nivell global. No obstant això, el sentiment es va recuperar cap a finals de novembre a mesura que es consolidava l'expectativa que la Reserva Federal baixaria tipus al desembre. Així, el focus d'atenció es va desplaçar al Japó, on la preocupació per les perspectives fiscals va portar les rendibilitats sobiranes de llarg termini a màxims històrics.
L'eurozona resisteix, però li falta l'impuls de les dues economies de referència. Els principals indicadors de clima i opinió empresarial apunten que l'economia de l'eurozona manté un ritme de creixement en línia amb el previst, al voltant del 0,2% intertrimestral en el 4T, amb diferències entre països i sectors. Al novembre, l'índex PMI compost es va situar als 52,8 punts (per sobre dels 50 punts que marquen creixements positius), gràcies a la resistència del sector serveis, que va compensar la dilució a la baixa de les manufactures. L'índex de sentiment econòmic de la Comissió Europea va consolidar la pujada del mes previ i se situa en el nivell més elevat des d'abril de 2023, tot i que encara per sota del llindar de 100 que marca creixements propers a la seva mitjana. Un dels motius de la falta d'empenta de l'economia europea és la debilitat que continua mostrant la vella locomotora alemanya. La demora en la implementació de l'esperat pla d'infraestructures alemany es fa evident en les dades: entre gener i octubre d'enguany, la inversió pública en capital fix ha estat un 1,8% inferior a la del mateix període de 2024, i no arriba ni a la meitat del nivell objectiu fixat per a tot 2025. D'altra banda, la delicada situació política a França està dificultant l'aprovació dels pressupostos per al 2026. Aquest clima d'incertesa pesa sobre el creixement de la feblesa francesa. En aquest context, la inflació a l'eurozona es mostra d'acord amb l'objectiu del BCE: al novembre, la general va pujar 0,1 p. p., fins al 2,2%, i la tercera es va mantenir per tercer mes consecutiu en el 2,4%.
El BCE mantindrà el tipus de referència en el 2,00% en la reunió del 18 de desembre i seguirà sense donar pistes sobre l'evolució futura de la seva política monetària, ancorat en l'estratègia d'arribar a cada reunió amb totes les opcions sobre la taula i basar les decisions en les dades que es vagin publicant. Aquesta estratègia combina un calibratge «neutral» de la política monetària (és a dir, la visió que els nivells actuals dels tipus d'interès ni estimulen ni restringeixen l'economia) amb el valor d'esperar i guardar-se la bala d'actuar només si l'escenari es decanta. I és que les perspectives econòmiques estan envoltades tant d'amenaces que podrien requerir una relaxació monetària (desacceleració de l'economia mundial, persistent debilitat en la indústria, desinflació importada, canvis de sentiment inversor) com de riscos que podrien fer necessari un cert enduriment (inèrcies en algunes partides de la inflació, disrupcions en les cadenes de subministraments, impuls fiscal a Alemanya i augment de la despesa en defensa). De tota manera, com les últimes dades d'activitat suggereixen una lleugera millora del ritme de creixement, alguns membres del BCE, com Isabel Schnabel, han elaborat un discurs una mica més hawkish, cosa que ha portat els mercats financers a corregir el seu biaix baixista per al 2026: si fa unes setmanes cotitzaven una retallada de 25 p. b. (depo en l'1,75%) amb una probabilitat del 30%, ara li donen menys d'un 10% i fins i tot apunten a un augment de tipus a finals del 2026 (en el 2,25%) amb una probabilitat del voltant del 20%.
L'economia xinesa creix, però es refreda. Els principals indicadors d'activitat perllonguen la desacceleració iniciada a l'estiu, especialment la inversió: la inversió en capital fix acumulada fins a l'octubre cau un -1,7% interanual, el pitjor registre des del 2020. La producció industrial també perd dinamisme i a l'octubre va moderar el creixement en 0,6 p. p., fins al 4,9% interanual. De tota manera, els sectors de més valor afegit continuen creixent amb força: automòbil 17%, resta de transport 15% i semiconductors 18%. Les exportacions també es debiliten malgrat la capacitat de redirecció comercial de la Xina davant les polítiques aranzelàries de Trump. EUA ha passat a ser el seu tercer mercat, mentre que el bloc ASEAN ocupa ara el primer lloc. El sector residencial continua sent un gran llast. Els preus de l'habitatge van registrar a l'octubre les majors caigudes mensuals de l'any i en moltes ciutats els preus ja han patit una correcció d'entre un 20% i un 30% des de màxims. La inversió residencial es desploma un –15% interanual en l'acumulat de l'any fins a l'octubre. Amb tot, l'objectiu de creixement del Govern, un 5,0% per a aquest any, està pràcticament assegurat.
Els indicadors d'activitat de novembre apunten a un 4T molt positiu. El consum privat manté un to dinàmic, recolzat en la recuperació gradual dels ingressos de les llars i uns tipus d'interès més baixos. Alhora, els indicadors d'activitat empresarial mostren solidesa i el mercat laboral continua creant ocupació. Aquest context anticipa un tancament d'any millor del previst. Concretament, l'indicador de consum de CaixaBank Research mostra que la despesa realitzada amb targetes espanyoles en el que portem de 4T creix un 6,2% interanual, i que el creixement s'ha mantingut elevat els dies al voltant del Black Friday. Així mateix, l'índex de comerç al detall, deflactat i corregit per efectes d'estacionalitat, va mantenir a l'octubre un notable avanç del 3,8% interanual. Pel costat de l' oferta, els principals indicadors d' activitat es mantenen en zona clarament expansiva.
Reducció del dèficit públic fins al 3T respecte a l'any passat. Fins al setembre, el dèficit públic consolidat (excloses les corporacions locals) es va reduir a l'1,1% del PIB, enfront de l'1,5% del mateix període de 2024, gràcies al fort dinamisme dels ingressos públics (+7,2% interanual) enfront d'una despesa més contencida (+5,7%). Amb aquesta evolució, tot apunta a un dèficit proper al 2,5% del PIB el 2025 (vs. 3,2% el 2024), per sota de la previsió de CaixaBank Research, del 2,7%.
L'augment del preu de l'habitatge no dona treva. El valor de taxació de l'habitatge lliure va créixer en el 3T un 3,0% intertrimestral i un 12,1% interanual, una acceleració respecte al 10,4% del 2T i la major pujada des de 2005. Aquest repunt reflecteix el desequilibri entre oferta i demanda, encara que en termes reals el preu segueix un 27% per sota dels màxims de 2007. En aquest context, el ritme de creixement de les compravendes s'està desaccelerant, tot i que es manté en nivells elevats: després de diversos trimestres amb augments superiors al 10%, a l'agost es va registrar una caiguda del 3,4% i al setembre un repunt fins al 3,8%. En nivells, el volum de transaccions continua sent elevat: 707.800 en l' acumulat de 12 mesos, el màxim des de 2007.
La bondat que enllaça l'acte de donar sense esperar res a canvi és difícil de mesurar, però fàcil de reconèixer. Donar sang, cedir un seient, ajudar qui el necessita o donar suport a una causa de la cara més amable de les nostres vides quotidianes. En una societat on les fractures internes s'eixamplaran per la polarització i la crispació del debat públic, i on els abismes entre països semblen insalvables, posar el focus en la solidaritat que persisteix entre les persones alimenta l'esperança d'un matí millor. La solidaritat ultrapassa l'esfera individual i s'estén a un ampli grup d'actors i organitzacions que destinen recursos i hores a ajudar els col·lectius més desfavorits, a promoure la cultura, a impulsar la recerca i a atendre altres tants temes d'interès comú. Allò que a primera vista sembla una cadena de gestos aïllats adquireix una transcendència més gran: és la saba del capital social, aquest entramat invisible que uneix les persones, sosté la confiança mútua i, en última instància, també les institucions de les quals ens hem dotat.
Malgrat la seva rellevància en la vida de molta gent i en la salut de les comunitats, endinsar-se en el coneixement de la solidaritat és una tasca complicada perquè escassegen les dades fiables. Hi ha enquestes puntuals —de vegades concebudes per analitzar un problema concret— que capturen percepcions o comportaments aïllats. Les instantànies demostren una realitat rellevant, però no hi ha un termòmetre que ens ajudi a seguir l'evolució de la solidaritat i que doni més visibilitat a tants i tants gestos que es duen a terme de forma anònima i desinteressada. El projecte endegat per CaixaBank Research, la Fundació "la Caixa" i la Universitat Pompeu Fabra vol ser aquesta petita contribució: un esforç conjunt per posar en valor i radiografiar l'important paper de la solidaritat a Espanya.
La iniciativa es materialitza en un primer informe, que conté l'anàlisi d'una enquesta de l'Observatori Social de la Fundació "la Caixa" i el de dades transaccionals anonimitzades de clients de CaixaBank (milions de donatius fets mitjançant domiciliacions, transferències, bizums o targeta, que es creuen amb variables sociodemogràfiques i financeres). Sobre aquesta doble base —el que la gent pensa i sent, i el que efectivament fa— s'edifica una radiografia de la solidaritat espanyola, es monitoritza la seva evolució al llarg del temps i s'analitza amb deteniment la resposta davant emergències com la DANA d'octubre de 2024.
Què ens diuen les dades? La solidaritat s' estén al llarg i ample del territori, no entén d' edats, ni de sexe ni d' estatus social. És generalitzada en el conjunt de la població espanyola. No obstant això, sí que sobresalti un petit grup de superdonants, el 10% del total, que aporta pràcticament la meitat de tot el que es dona. Aquest «petit» grup de persones no té uns ingressos especialment elevats, sinó que destaca per l'esforç que fa (donen el 2,3% dels seus ingressos) i per la regularitat amb què ho fa. Les dades també mostren que el teixit associatiu a través del qual es canalitza la solidaritat està molt atomitzat, amb moltes oenagés repartides a tot el territori. Alhora, observem que hi ha un petit grup d'entitats, l'1% d'elles, que canalitza gran part dels recursos solidaris, el 80% del total. A més, constatem que el 90% de les donacions es destinen a quatre grans causes: cooperació internacional, sanitat, serveis socials i religió.
Finalment, la resposta solidària davant la DANA d'octubre de 2024 mostra com la solidaritat es dispara en moments d'emergència. La tragèdia que va arrasar la Comunitat Valenciana va mobilitzar centenars de milers de persones i es va reflectir en les dades: al novembre, les entitats benèfiques d'àmbit espanyol van disparar els seus ingressos un 45%. L'onada solidària es va estendre a tot el territori, però la proximitat geogràfica va marcar diferències: els qui vivien entre 100 i 200 quilòmetres de l'epicentre van multiplicar per 1,8 les seves aportacions. Aquesta gran onada de solidaritat, amb aquest mar de fons que són els milers i milers de donants i d'oenagés, segurament ens mostra la cara més bonica i esperançadora de la societat espanyola. I amb aquest projecte, esperem poder contribuir que, a partir d'ara, tingui més visibilitat.
A càrrec d'Oriol Aspachs, Director d'Economia Espanyola a CaixaBank Research i secretari tècnic del Cercle d'Economia
