L’auge del proteccionisme i la redefinició de les regles del comerç mundial han marcat un punt d’inflexió en l’economia global. Les polítiques aranzelàries impulsades per l’administració Trump han obert una nova etapa en les relacions comercials internacionals, amb efectes tangibles a Europa, Espanya i Catalunya. Per analitzar aquest nou escenari, hem organitzat una nova sessió del cicle Actualitat al Cercle amb Ignacio García Bercero, un dels principals especialistes europeus en comerç exterior i actualment Senior Fellow a Bruegel, i Joan Tristany, director general d’AMEC. Moderada pel director general del Cercle d’Economia, Miquel Nadal, la sessió ha analitzat l’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, el seu impacte sobre les empreses espanyoles i catalanes i les dinàmiques comercials globals que estan reconfigurant el sistema internacional.
Ignacio García Bercero ha iniciat la sessió emmarcant el context: els Estats Units (EUA) han aconseguit tancar acords o treves comercials amb la Unió Europea (UE), el Regne Unit, Suïssa, països de l’Indo-Pacífic i diverses economies llatinoamericanes, mentre mantenen una situació complicada amb l’Índia, el Brasil, Sud-àfrica i els països de l’antic NAFTA.
A partir d’aquest mapa, ha avaluat l’acord comercial UE-EUA segons tres criteris: aranzels, compromís d’inversions i regulació. Segons García Bercero, els aranzels negociats per Brussel·les —del 15%— són comparables als assolits per altres socis, tot i que “amb problemes significatius en alguns materials industrials”. En canvi, els compromisos d’inversió són “clarament no vinculants, compromisos de paper”, molt allunyats dels que sí que van acceptar el Japó o Corea. En l’àmbit regulador, ha destacat que “no hi ha res que comprometi l’autonomia reglamentària europea”, a diferència d’altres acords que sí que inclouen reconeixement d’estàndards nord-americans.
García Bercero ha estat clar: “A nivell econòmic no és un bon acord, però és més o menys tolerable. El veritable cost ha estat polític: s’ha projectat una imatge de feblesa.” A més, ha recordat que l’acord és “il·legal segons la normativa de l’OMC”, subratllant l’erosió del sistema multilateral.
García Bercero, amb més de 35 anys a la Comissió Europea i cap negociador de la Unió Europea en grans acords comercials, ha lamentat que Brussel·les no emprés una estratègia més ferma. “El moment clau va ser l’endemà de l’anunci d’aranzels recíprocs: la UE no tenia estratègia de represàlia”, ha explicat. Ha descrit dues vies alternatives que haurien estat viables. D’una banda, mantenir les mesures de retorsió, especialment en l’acer, coordinant amb els estats membres un mecanisme automàtic de resposta. I de l’altra, convertir-se en el defensor actiu del multilateralisme, presentant un cas davant de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) conjuntament amb el Canadà, el Japó i Corea. “Avui penso que aquesta hauria estat la millor opció. Hauria reforçat la nostra posició i la imatge de la UE en el sistema multilateral”, ha afirmat.
La Comissió Europea treballa per millorar l’acord, especialment en acer i alumini, tot i que García Bercero s’ha mostrat “molt pessimista a curt termini”. S’ha mostrat convençut que els Estats Units no cediran sense res a canvi i que el Parlament Europeu no prendrà una posició definitiva fins al 2026.
A més, s’espera que el Tribunal Suprem dels EUA dictamini aquesta primavera sobre la constitucionalitat dels aranzels basats en legislació d’emergència. “Tot apunta que dirà que no”, ha assenyalat. Si això passa, els aranzels recíprocs desapareixeran.
Aquesta sentència, combinada amb l’augment de la inflació i les eleccions legislatives del 2026, podria obrir una oportunitat clau: “Aleshores potser hi hauria marge per negociar una millora relativa de l’acord i garantir estabilitat fins al final de l’administració Trump”, ha conclòs.
Sobre la relació comercial entre els Estats Units i la Xina, García Bercero ha anticipat un acostament: “La meva previsió és que a la primavera Trump viatjarà a la Xina per signar un acord. A ambdues parts els interessa estabilitzar la relació”. Segons García Bercero, la prioritat de l’administració Trump és tancar un pacte presentable al sector agrícola nord-americà, mentre que la Xina no té cap interès en un conflicte prolongat, atesa la seva situació econòmica.
El director general d’AMEC, Joan Tristany, ha aportat la visió empresarial. Tot i que les exportacions totals als Estats Units representen només el 4%, Tristany ha matisat que “hi ha sectors per als quals el mercat nord-americà suposa entre el 15% i el 20% de les seves vendes”. També ha afegit que es tracta d’un mercat d’alt marge, prioritari des de fa una dècada en els anàlisis d’AMEC.
Tristany ha apuntat que els Estats Units són, a més, el país on més filials tenen les empreses associades a AMEC i és entre els seus principals proveïdors. “A això s’hi suma l’impacte indirecte: moltes companyies espanyoles venen a empreses europees els productes de les quals acaben als EUA”, ha assegurat.
Tristany ha advertit sobre la creixent incertesa derivada de les noves investigacions aranzelàries nord-americanes, especialment en acer i alumini:
Segons el director general d’AMEC, el cas de Mèxic, destí rellevant per a la indústria catalana i espanyola, afegeix complexitat: “les exportacions han caigut més cap a Mèxic que cap als EUA, afectades per la revisió dels acords comercials nord-americans”.
Tot i aquest escenari, Tristany ha defensat que “les empreses diversifiquen, però també han de defensar el mercat nord-americà”, atesa la seva rellevància estratègica.
Tots dos ponents han coincidit que la Xina s’ha convertit en l’actor determinant del nou tauler comercial. La sobrecapacitat productiva xinesa, especialment en automoció, està pressionant les empreses europees. Tristany ha advertit: “Europa ja no negocia des d’una posició de força. Hem passat d’estar a l’ofensiva comercial fa deu anys a adoptar una postura defensiva”.
García Bercero ha insistit que tancar-se al mercat interior seria un error: "si ens protegim únicament cap endins, perdrem davant dels Estats Units i Xina". Davant d’això, ha proposat fer servir amb més ambició instruments compatibles amb l’OMC: investigacions antisubvenció, antidúmping i salvaguardes, el mecanisme més àgil i menys utilitzat per la UE.
Els ponents han coincidit que la pandèmia i els aranzels de Trump han accelerat la crisi del sistema multilateral. García Bercero ha advertit: “El multilateralisme no és una abstracció: depèn del que facin els Estats. Si la UE abandona aquest terreny, el sistema s’ensorra”. Tot i el context difícil, García Bercero ha assegurat que hi ha marge: els acords amb Mercosur i l’Índia avancen, i s’està promovent un diàleg renovat amb socis de l’Indo-Pacífic per reformular el sistema comercial internacional. Joan Tristany ha tancat amb una reflexió estratègica: “Treballar pel multilateralisme és fonamental. Les empreses ho necessiten i Europa també.”
