La presidenta del Banc Europeu d'Inversions Nadia Calviño va presentar el seu llibre "Dos mil días en el Gobierno" en un acte al Cercle d'Economia al qual va donar la benvinguda la seva presidenta Teresa Garcia-Milà i que va comptar amb la presència de Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, entre altres autoritats.
En conversa amb els periodistes Jaume Masdeu i Gemma Nierga, Nadia Calviño va parlar del llibre, de la seva experiència de govern i dels reptes que marquen el futur d'Espanya i d'Europa.
"Estàvem relaxats després de dinar amb la meva família, a punt per mirar una pel·lícula, i de sobte sona el telèfon, era el president Pedro Sánchez. A partir d'aquí em va canviar la vida". Així va relatar Nadia Calviño la trucada que va rebre el 2 de juny de 2018 i que va marcar l'inici de cinc anys i mig al capdavant de diferents vicepresidències i fins a cinc carteres ministerials. "La transició de Brussel·les a la política espanyola va ser molt radical, amb exposició vint-i-quatre hores al dia", va explicar Calviño. "Aquesta exposició és incomparable amb qualsevol altre lloc públic o privat", va destacar.
En resposta a una pregunta sobre la seva "identitat" com a "tecnòcrata ortodoxa de Brussel·les" segons la van etiquetar els mitjans, Calviño va apuntar que accepta "tecnòcrata" com a "política que sap del que parla" però rebutja "ortodoxa" per ser fonamentalment "una agent de transformació que qüestiona tot i busca el canvi constant".
Nadia Calviño també es va referir als mitjans de comunicació, als quals dedica un capítol del llibre, criticant "la diferència entre la realitat viscuda i el que es transmet públicament". "Moltes notícies tenen una data de caducitat de vint-i-quatre hores, generant una pèrdua d'enfocament en el que és important", va emfatitzar.
En relació amb les complexitats del govern de coalició PSOE-Podem, Calviño va comentar que "hi havia una direcció clara en política econòmica però també un constant soroll que no corresponia amb la realitat" i va advocar pel "consens" com a forma d'articular la política econòmica.
Pel que fa a la resposta europea davant la pandèmia, Nadia Calviño va subratllar que "Europa va salvar Espanya, i Espanya va ajudar a salvar Europa contribuint a una resposta d'unitat i solidaritat". En relació amb la pandèmia, també va esmentar el paper "clau" del llavors ministre de Sanitat i actual president de la Generalitat de Catalunya Salvador Illa, present a la sala.
Seguint amb la seva visió d'Europa, la presidenta del BEI es va mostrar "profundament europeista" i va assegurar que "el futur del món o està alineat amb els valors europeus o no serà". Calviño es va mostrar convençuda que "el món d'ahir no tornarà" i, en aquest sentit, va considerar que "és fonamental que Europa tingui una veu forta en el nou ordre mundial perquè es construeixi sobre la base dels valors democràtics". "Europa és una superpotència econòmica, comercial i tecnològica amb debilitats estratègiques com són una dependència excessiva dels Estats Units en seguretat i defensa i de la Xina en materials crítics, xips i tecnologies. Mentre existeixin aquestes debilitats no es pot desplegar tot el nostre potencial", va admetre. Va afegir també que "ara mateix la prioritat és Ucraïna i la seguretat dels països de l'est i del nord d'Europa, que senten l'amenaça de Rússia". “Cal impulsar la nostra capacitat de seguretat i defensa comuna", va afegir.
Preguntada pel capítol que li dedica a l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el contingut del qual ha generat interès mediàtic a l'explicar com Calviño va ajudar la institució, va assenyalar que el seu objectiu en el llibre era reflectir "la complexitat de la producció d'estadístiques en un context de 'shock' com el de la pandèmia. "Sobre aquest tema, sí que vull deixar un missatge absolutament clar, i és total respecte per l'INE, per Eurostat, i per totes les metodologies i el treball dels seus excel·lents professionals", va afirmar.
Calviño també va recordar com Catalunya va ser una de les principals "prioritats" del Govern en la seva etapa de cinc anys i mig com a vicepresidenta i ministra d'Economia. "El canvi viscut a Catalunya és una de les coses de les quals em sento més orgullosa", va remarcar.
"Me'n vaig del govern amb una sensació de treball complert, tot i que em va quedar pendent la llei de protecció dels clients financers i la creació d'un gran banc públic entorn de l'ICO", va concloure.
