El Cercle d’Economia, juntament amb CaixaBank Research, us ofereix cada mes una anàlisi breu de la situació econòmica global.
L'economia global aguanta el tipus. Treva temporal entre EUA i la Xina. La reunió entre Donald Trump i Xi Jinping va concloure amb un acord que inclou, pel costat de la Xina, el retard durant un any dels controls a l'exportació de terres rares, la represa de les compres de soja estatunidenca, i una major cooperació en la lluita contra el tràfic de fentanil. A canvi, EUA redueix l'aranzel a les importacions xineses en 10 p. p, i el deixa en el 30%. També es va obrir la possibilitat de flexibilitzar les restriccions estatunidenques a l'exportació de xips avançats i s'han suspès les restriccions addicionals a l'operació d'empreses xineses incloses en la llista d'entitats sancionades. D'altra banda, EUA ha assolit acords comercials amb diversos països ASEAN i ha anunciat nous acords amb Malàisia, Tailàndia i Japó per reforçar la cooperació en terres rares.
Sense estadístiques oficials sobre l'economia dels EUA. El tancament del Govern federal des de l'1 d'octubre, el més llarg de la història, ha deixat en suspens la publicació d'estadístiques oficials, incloent-hi les dades de PIB del 3T. Els indicadors disponibles de fonts privades continuen oferint senyals mixtos. D'una banda, l'índex PMI compost va augmentar a 54,8 punts, impulsat pels serveis (55,2 vs. 54,2 anterior) i una lleu millora en les manufactures (52,2 vs. 52,0 anterior). No obstant això, el ritme de creació d'ocupació segueix moderant-se, mentre que la inflació roman estable.
Europa avança lentament, sense sorpreses. En el 3T, el PIB de l'eurozona va créixer un 0,2% intertrimestral (vs. 0,1% en el 2T). Alemanya i Itàlia continuen registrant un creixement feble, i les seves economies es van estancar, després de les caigudes registrades en el 2T (–0,2% i –0,1%, respectivament). L'economia francesa va anotar un avanç del 0,5%, impulsat per un augment en les exportacions de material aeronàutic. Els indicadors disponibles del 4T presenten una lleu millora.
La Fed i el BCE segueixen el guió previst. La Reserva Federal va retallar els tipus en 25 p. b., situant el tipus de referència en el rang 3,75%-4,00%. No obstant això, en la roda de premsa Powell va mantenir un to caut i va advertir que no s'han de donar per fetes noves baixades, especialment donada la falta d'informació pel tancament de l'Administració americana. Els inversors continuen apostant per una nova retallada de tipus al desembre, tot i que van moderar la seva probabilitat fins al 70%, i mantenen l'expectativa de dues baixades més el 2026. Per la seva banda, el BCE va mantenir els tipus en el 2,00% i va reiterar la seva estratègia de prendre les decisions «reunió a reunió» i segons «l'evolució de les dades», rebutjant donar pistes sobre l'evolució futura dels tipus d'interès. Si bé el BCE va destacar una millora en el balanç de riscos que envolta l'economia de l'eurozona, els mercats van mantenir les seves expectatives sense grans canvis, cotitzant una probabilitat propera al 95%, que el tipus de referència segueixi en el 2,00% al desembre, però amb cert biaix baixista per al 2026 (probabilitat del 45% que el BCE retalli el tipus de referència a l'1,75% en el primer semestre de l'any).
El deute públic de diversos països desenvolupats en el punt de mira. El deute públic de diverses economies avançades ha assolit un nivell elevat, no hi ha senyals que es corregirà els propers anys, i podria continuar augmentant de forma preocupant. Destaquen EUA, França, el Regne Unit, Bèlgica i Japó. Les perspectives de creixement del PIB nominal, del saldo públic i dels tipus d'interès apunten que les ràtios de deute públic continuaran deteriorant-se de manera rellevant als EUA, França i Bèlgica. En els tres casos, l'augment previst del deute reflecteix la perspectiva d'uns dèficits públics primaris (és a dir, s'exclou el pagament d'interessos) sostingudament elevats. A més, als EUA també bufa en contra un diferencial entre tipus d'interès i creixement econòmic menys favorable.
Revertir aquestes tendències no serà fàcil sense un esforç fiscal substancial. Sota les previsions actuals de PIB i tipus d'interès, EUA, França i Bèlgica haurien de convergir a un saldo fiscal primari equilibrat, com a mínim, per començar a reduir les seves ràtios de deute. Sense canvis en el rumb de la política fiscal, la caiguda dels tipus d'interès o el repunt de creixement del PIB nominal necessaris per estabilitzar i començar a corregir el deute haurien de ser molt notables.
El rumb que segueix la perifèria de l'eurozona i les seves dinàmiques de creixement i tipus d'interès són, a priori, favorables per continuar reduint les ràtios de deute: Itàlia, Espanya i Portugal podrien assolir en 10 anys reduccions de gairebé 10 p. p., 15 p. p. i 20 p. p., respectivament. A més, la perifèria de l'eurozona té cert coixí per resistir un augment dels tipus d'interès o una desacceleració del PIB i, tot i així, continuar reduint les ràtios de deute. Amb tot, aquests països no deixen de partir de nivells de deute elevats, i corregir-los de manera més substancial requereix també un esforç fiscal rellevant.
Un deute elevat no és necessàriament negatiu. El deute és una tecnologia que permet emmagatzemar riquesa, lluitar contra crisis i invertir en el futur. Els països amb millor capacitat creditícia són els que més poden endeutar-se. Tanmateix, la capacitat creditícia es pot erosionar fàcilment si l'economia no sap recuperar espai fiscal quan la conjuntura és favorable. Això és especialment rellevant després d'uns anys de fort creixement nominal del PIB i davant d'un horitzó de pressions estructurals sobre la despesa (envelliment poblacional, defensa i transició energètica).
Espanya 2026: dinamisme, solidesa, confiança, i equitat?. L'economia espanyola continua destacant pel seu dinamisme. A més, darrere del vigor que presenten els principals indicadors, hi ha diversos factors que assenyalen la consolidació d'un cicle expansiu sòlid, la qual cosa també ajuda a entendre la confiança que mostren tant llars com empreses i inversors. En el 3T 2025, el PIB va créixer un 0,6% en termes intertrimestrals i un 2,8% en termes interanuals. Són xifres d'acord amb l'escenari de previsions de CaixaBank Research, que contempla un creixement del 2,9% per al conjunt d'aquest any. No hi va haver sorpreses. Tanmateix, són xifres que sobresurten quan les comparem amb les dades de les principals economies desenvolupades, i especialment amb les europees. El conjunt de l'eurozona gairebé no va créixer més que un 0,2% intertrimestral, arrossegada per l'estancament d'Alemanya i Itàlia. Això eixampla encara més la bretxa oberta entre l'economia espanyola i l'europea en la recuperació postpandèmia. Des del 2019, l'economia espanyola acumula un creixement del 10,0%, enfront del 6,4% que registra l'eurozona.
La solidesa del creixement es constata en observar la transversalitat que presenta a nivell sectorial, i pel recorregut que tenen la inversió i el consum de les llars. Segons l'indicador sectorial de CaixaBank Research, el 73% dels sectors presenta un ritme d'avanç superior a la seva mitjana històrica, una xifra que contrasta amb el 41% del 2023, o el 36% del 2024. A més, el dinamisme està sent impulsat per dos motors que tenen recorregut a mitjà termini. D'una banda, la inversió. En el 3T, la formació bruta de capital fix va créixer un 1,7% intertrimestral i un 7,6% interanual. Però sobretot destaca l'acceleració del creixement de l'anomenada inversió en actius fixos immaterials, amb un creixement del 2,4% en el trimestre, i que ja se situa un 40% per sobre dels registres del 2019. Sota aquest epígraf es troba la inversió del teixit productiu en nous equips de programari informàtic o en bases de dades, i la despesa en projectes d'innovació tecnològica que generen patents, elements clau per consolidar la incipient millora de la productivitat. La rebaixa dels tipus d'interès que ha dut a terme el BCE, la sana situació financera del sector corporatiu espanyol, juntament amb l'execució dels fons NGEU, hauria d'ajudar que la inversió continuï creixent de forma vigorosa els propers anys.
El segon motor que impulsa el creixement és el consum de les llars, que va avançar un 1,2% en el 3T, un 3,3% en termes interanuals. Respecte al 2019, l'avanç acumulat és del 6,4%. En aquest cas, gran part de l'augment està estretament relacionat amb el creixement de la població. A més persones, més consum. No obstant això, al consum per persona li va costar arrencar després de la pandèmia, en termes reals, i no va recuperar els nivells de 2019 fins a l'últim trimestre de 2024. En el 3T 2025 se situava un 1,7% per sobre. En part, li ha costat recuperar-se perquè el conjunt de les llars ha mantingut una taxa d'estalvi relativament elevada en els últims anys, segurament en resposta a l'augment de la incertesa i dels tipus d'interès. L'evolució de la renda de les llars tampoc ha ajudat. La renda bruta disponible per habitant es troba un 5,3% per sobre dels nivells previs a la pandèmia. Però el seu creixement es recolza en l'augment de les prestacions socials, que es troben un 9,3% per sobre dels nivells previs a la pandèmia, i en el de les rendes netes de la propietat, que han augmentat un 13,5%. En canvi, l'evolució dels salaris ha estat més feble, i en termes reals encara es troben al voltant d'un 5% per sota, i la seva recuperació està sent tímida. Les diferències en l'evolució de les diferents fonts d'ingressos expliquen la sensació que la recuperació no està arribant a totes les butxaques. A mesura que els salaris vagin recuperant el poder adquisitiu, i que la taxa d'estalvi es normalitzi, el recorregut que té el consum per continuar creixent és ampli. A més, el creixement de la població també és d'esperar que segueixi ajudant a que el consum a nivell agregat continuï augmentant.
Finalment, destaca la confiança que està rebent l'economia espanyola. En un context d'elevada incertesa a nivell internacional, per les tensions geopolítiques, l'escalada dels aranzels per part dels EUA, o els dubtes sobre la capacitat de diverses economies desenvolupades d'ajustar els seus comptes públics, el dinamisme del consum de les llars i de la inversió és encara més remarcable i reflecteix la confiança de llars i empreses en què l'impacte de tots aquests factors serà limitat per a l'economia espanyola. En un context així, no hagués sorprès certa desacceleració d'aquestes partides. També és destacable la confiança que estan mantenint els inversors internacionals. La prima de risc del deute espanyol, atapeïda per les recents millores del seu ràting, no només no ha augmentat, sinó que es troba prop dels 50 p. b., el nivell més baix des d'abans de la crisi financera, el 2009, i eixampla la diferència respecte a la prima de risc que presenten el deute francès o italià.
A càrrec d'Oriol Aspachs, Director d'Economia Espanyola a CaixaBank Research i secretari tècnic del Cercle d'Economia
