Juan-José López Burniol, advocat i notari, ha estat el protagonista d’una nova edició de «Les persones del Cercle», una iniciativa del Cercle Obert, un espai de reflexió i debat creat fa més de 20 anys i liderat per les noves generacions de socis del Cercle d’Economia, provinents dels àmbits econòmic, acadèmic, científic i cultural. El seu objectiu és connectar talent jove per tal de generar nous lideratges per la ciutat i el país, garantint la transversalitat a través de la incorporació de perfils professionals plurals i sensibilitats diverses.
El vicepresident del Cercle d’Economia Pau Guardans ha donat la benvinguda a l’acte destacant “la contribució de Juan-José López Burniol al Cercle i al diàleg, pensament i integritat intel·lectual d’aquest país”.
El soci del Cercle Ferran Boadas, responsable de conduir la conversa amb López-Burniol, l’ha presentat com a “un dels intel·lectuals més precisos a l’hora d’analitzar reptes polítics, jurídics, històrics i econòmics amb profund coneixement de la diplomàcia, la geopolítica i l’economia”.
Exdegà del Col·legi Notarial de Catalunya i exvicepresident de la Fundació “la Caixa”, l’advocat i notari Juan-José López Burniol fa 23 anys que és soci del Cercle d'Economia, 17 dels quals va ser membre de la seva junta directiva (2002-2019). Té una llarga trajectòria com a articulista i líder d’opinió, reflexionant sobre política, dret i societat.
No soc un notari vocacional. De fet, no es pot tenir vocació de notari. Només hi ha tres oficis que tenen 'alguna cosa més': els que curen, els que ensenyen i els que jutgen, perquè en les decisions que prenen incideixen d’una manera brutal en el futur de les persones.
El notariat m’ha donat tres coses: m’hi he guanyat la vida, m’ha proporcionat independència econòmica i professional i m’ha donat un observatori social privilegiat.
La tensió territorial entre Catalunya i Espanya va créixer des de 1898, quan després de la pèrdua de Cuba els empresaris catalans van preguntar-se perquè serveix un estat que no protegeix els seus mercats.
Recuperar la memòria històrica s’ha de fer amb vigilància per no prioritzar una memòria en detriment de l'altra.
S’ha acabat el primer procés però ha començat un segon, el de “la tercera Catalunya”, que inclou institucions socials, bona part de l’empresariat i la "Catalunya profunda" que busca desqualificar el règim del 78, exaltar la plurinacionalitat i mutar l'Estat autonòmic a una confederació bilateral sense reforma constitucional, amb un risc d'efecte mimètic a tota Espanya.
El problema més important que té Espanya és el territorial i per solucionar-ho s’ha de reconèixer Catalunya com a nació històrica i cultural, donar-li competències plenes en llengua/cultura/educació, posar un topall a la seva aportació al Fons de Solidaritat i fer una agència tributària compartida. I si així no n'hi ha prou, defensar el referèndum d'autodeterminació.
La desaparició de les virtuts morals cristianes (protestantisme, complir la paraula, treball, sobrietat) va generar la crisi del 2008—no de mercats sinó de mercaders— i l'exacerbació dels drets individuals, cosa que provoca una descomposició social i la reacció a la dreta entre la joventut.
El Cercle va fer l’any 1958 i els següents tot el que no feien les altres entitats catalanes. La influència de Catalunya en el tardo franquisme va ser determinant i un dels canals clau va ser el Cercle. A dia d’avui, recomanaria al Cercle jugar la contra de l'hegemonia cultural actual marcada per l’esquerra, alertar dels canvis radicals que estem vivint per exemple en demografia i fomentar el coratge col·lectiu que ara manca en generacions ben formades però massa centrades en l'interès personal.
