Actualment, tant els Pressupostos Generals de l’Estat com els de la Generalitat de Catalunya de 2023 es troben prorrogats, aplicant-se també el 2024 i el 2025. Aquesta situació, poc freqüent fins fa uns anys, s’ha mantingut en els darrers períodes, fet que influeix en la planificació de les polítiques públiques i en la capacitat de les administracions per adaptar-se a nous reptes econòmics i socials.
Conscients de la rellevància d’aquest desafiament, el Cercle d’Economia ha organitzat una trobada de reflexió i anàlisi que ha començat amb una intervenció de Cristina Herrero, presidenta de l’AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal), que ha abordat les implicacions institucionals i econòmiques de la reiteració de les pròrrogues pressupostàries, tant a escala nacional com europea, en conversa amb Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d’Economia.
Herrero ha advertit que la repetició de les pròrrogues “no pot convertir-se en una pràctica habitual”, ja que, tot i que evita la paràlisi administrativa, “ha de tenir vocació d’excepcionalitat”. Al seu parer, la manca de nous pressupostos debilita la rendició de comptes i la transparència democràtica, i “aquesta tendència s’està estenent també a la Unió Europea”, on es planteja eximir els països de presentar els seus plans pressupostaris si no disposen d’un projecte de comptes nacionals. Aquesta situació —ha afegit— genera incertesa i dificulta la planificació a mitjà termini, especialment en un context d’elevat endeutament públic proper al 100% del PIB, tot subratllant que els pressupostos són essencials per “ancorar expectatives i donar coherència a la política econòmica”.
Pel que fa al paper de l’AIReF, Herrero ha ressaltat que la institució “vetlla per la sostenibilitat pressupostària fins i tot en absència de pressupostos”, oferint anàlisis i projeccions que contribueixen a la transparència i al debat públic. Sobre la pròrroga dels comptes de 2023, ha explicat que la seva prolongació ha suposat “una pèrdua d’adequació del pressupost a la realitat econòmica”, convertint-lo en un marc que es corregeix contínuament i que “redueix la capacitat de planificació”. Tot i el dinamisme dels ingressos i l’impuls del Pla de Recuperació, ha advertit que aquests recursos són temporals i que caldrà definir una estratègia fiscal sòlida. Finalment, ha recordat que l’AIReF preveu un dèficit del 2,6% del PIB el 2025 i que, amb l’entrada en vigor del nou marc fiscal europeu, “Espanya haurà d’adoptar mesures d’ajust entre 2027 i 2028”, fet que exigirà coordinació institucional i responsabilitat compartida entre totes les administracions.
A continuació, ha tingut lloc un diàleg entre Alberto Nadal, exsecretari d’Estat de Pressupostos i Despeses (2016-2018) i actual vicesecretari d’Economia i Desenvolupament Sostenible del Partit Popular, i Jordi Sevilla, exministre d’Administracions Públiques en el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2007) i actualment director de context i unitat d’intel·ligència a la consultora LLYC. Tots dos han compartit la seva visió sobre les conseqüències econòmiques, polítiques i institucionals de la pròrroga pressupostària, en un diàleg moderat per Jordi Gual, vicepresident del Cercle d’Economia.
Alberto Nadal ha alertat de “l’impacte institucional” del que ha qualificat com “la pròrroga de la pròrroga de la pròrroga”, recordant que “els parlaments van sorgir com a poder executiu al segle XV i que dos reis d’Europa van perdre el cap quan van decidir dissoldre el Parlament per no sotmetre’s al control pressupostari”. El vicesecretari popular ha remarcat que “el govern té l’obligació constitucional de presentar pressupostos”, ja que la pròrroga està prevista com una mesura excepcional i “no s’ha de convertir en un instrument que s’estiri com un xiclet per eludir aquesta obligació”. Nadal ha reconegut que els fons europeus atorguen a l’Executiu “molta flexibilitat”, tot i que l’aplicació real de les partides “es fa més lenta i complexa”. “Mentre es compleixi l’objectiu de dèficit, tot s’hi val”, ha lamentat, advertint a més que “no podem continuar prorrogant pressupostos, perquè si desapareix el coixí dels fons europeus això serà insostenible”. També ha assenyalat que, en aquest context, “no hi ha referències per controlar la despesa que s’està realitzant”. Per això, ha promès que, “si els espanyols ens donen la seva confiança i formem el proper govern, en el nostre programa de regeneració democràtica adoptarem les mesures necessàries per impedir la reiteració de pròrrogues i establir conseqüències polítiques clares davant la no presentació de pressupostos”. Finalment, ha subratllat que “el deute públic ha crescut des que governa Sánchez, mentre que països com Grècia i Portugal han aconseguit reduir-lo”.
Per la seva banda, Jordi Sevilla ha iniciat la seva intervenció recordant que, malgrat tot, “les agències de ràting continuen millorant la nota del deute d’Espanya i l’economia funciona bé”. Ha destacat que prop del 80% de la despesa pressupostària està compromesa, “de manera que, amb independència del color polític, bona part del pressupost ja està condicionat”. En conseqüència, “el marge d’actuació política real es limita a un 20%”, ha precisat. En qualsevol cas, ha sostingut que “el veritable repte avui és governar amb pressupostos”, expressant la seva preocupació pel “deteriorament democràtic” que comporta aquesta situació i per la tendència dels executius a esquivar el control legislatiu “com fa Trump”. També ha aclarit que “no és el mateix prorrogar el pressupost que no presentar-lo”, recordant que “sempre s’ha donat per fet que no aprovar els pressupostos era una bufetada política prou forta com per provocar eleccions anticipades”. En aquest sentit, Sevilla s’ha mostrat convençut que “aquesta serà la primera legislatura sense pressupostos: es presentaran, no s’aprovaran i hi haurà un lleuger avançament electoral, esgotant pràcticament la legislatura”.
