El Cercle d'Economia va acollir la presentació del llibre "El agente suizo. Fuga de capitales en la España de Franco", de l'historiador Enrique Faes, publicat per Galaxia Gutenberg. L'obra narra la història de Georges Laurent Rivara, un agent bancari suís que, a l'Espanya de finals dels anys cinquanta, facilitava la fuga de capitals cap a Suïssa en plena dictadura franquista. A través de la seva trajectòria, Faes reconstrueix un dels episodis menys coneguts de la història econòmica recent, on es creuen la repressió política, la cultura del secret financer i la debilitat de les institucions fiscals.
L'editor del llibre Joan Tarrida va presentar l'acte, en el qual va tenir lloc un diàleg entre l'autor Enrique Faes i l'historiador Nicolás Sesma. Nicolás Sesma va destacar la rellevància del llibre per entendre les arrels de la corrupció a l'Espanya moderna: "Durant molt de temps es va dir que durant la dictadura hi havia hagut pocs casos de corrupció. És clar, jo em pregunto: en una situació sense premsa lliure i sense veritable independència judicial, fins a quin punt es pot afirmar això?" La seva reflexió va servir de punt de partida per a un diàleg sobre els límits de la transparència i la relació entre poder econòmic i poder polític en contextos autoritaris.
La investigació d'Enrique Faes es recolza en una documentació excepcional. Com va explicar l'autor, el nucli de l'obra es basa en el sumari judicial complet del cas Rivara, custodiat a l'Arxiu General de l'Administració, a Màlaga. "L'autèntica joia documental que hi ha darrere del llibre —afirma Faes— són les vint caixes que contenen el sumari judicial íntegre del cas Rivara, un material que ens permet veure com es gestionava la repressió econòmica i com funcionava la maquinària administrativa del règim."
El cas Rivara posa de manifest l'existència d'una complexa xarxa d'intermediaris financers que ajudaven a transferir fons des d'Espanya a Suïssa en un context on aquesta pràctica era il·legal, però socialment tolerada. Faes descriu com el seu protagonista, un empleat bancari suís, viatjava amb regularitat a Barcelona i Madrid per atendre clients espanyols —empresaris, esportistes o directius de clubs— que buscaven posar a fora els seus diners o disposar de divises. Les motivacions eren diverses: des de la desconfiança a l'Estat fins a necessitats més pràctiques, com pagar estudis a l'estranger o finançar operacions mèdiques.
A través d'aquest microcosmos, "El agente suizo" ofereix una mirada crítica sobre la cultura fiscal espanyola i sobre com l'arbitrarietat del sistema franquista va consolidar hàbits d'evasió que van perviure durant dècades. Faes assenyala que el règim va exacerbar els vicis del sistema tributari: la falta d'equitat, la discrecionalitat en l'aplicació de les normes i la tolerància social cap a les infraccions. El cas Rivara, a més, il·lustra com la corrupció no era un fenomen aïllat, sinó un component estructural del model econòmic de l'època.
El debat posterior va permetre connectar aquesta història amb qüestions més àmplies sobre la confiança en les institucions i la cultura del compliment fiscal a Espanya. Faes va recordar que el franquisme va ser un dels últims règims d'Europa Occidental on els ciutadans amb prou feines pagaven impostos directes, cosa que va reforçar la idea que eludir les normes econòmiques era una pràctica legítima.
