L’estat de la seguretat a Barcelona és una qüestió que genera debat i interès ciutadà. Tot i que les dades de la primera onada del Baròmetre 2025 de l’Ajuntament de Barcelona mostren una lleu millora en la percepció ciutadana, un 23,1% dels barcelonins encara l’assenyalen com a principal problema de la ciutat. Com evoluciona la seguretat als carrers de la ciutat, quines polítiques s’estan aplicant i com es percep des dels mitjans i la ciutadania? N’hem parlat en una nova sessió del cicle "Actualitat en Cercle" que té per objectiu abordar qüestions d’actualitat de la mà d’experts i que aquesta vegada han protagonitzat Albert Batlle, tercer tinent d’Alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, i Fàtima Llambrich, periodista de crònica judicial i policial als informatius de TV3, que han compartit un diàleg sobre el tema.
Albert Batlle ha assegurat que la capital catalana és una ciutat segura pel que fa als grans crims i la delinqüència organitzada. Tot i això, ha reconegut que “la delinqüència de baixa intensitat, especialment els furts i la multireincidència, és el gran problema que hem d’afrontar”.
Segons Batlle, la seguretat té un impacte directe en l’economia i en la capacitat d’atracció d’inversions: “Barcelona continua atraient capital i empreses, però alhora l’èxit de la ciutat genera també un pol d’atracció per a la multireincidència, especialment amb els més de 7 milions de visitants anuals”.
Respostes institucionals i policials
Per revertir aquesta situació, Batlle ha destacat que “hem incrementat les plantilles policials i hem millorat la coordinació entre Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional”. També ha remarcat el “clima de confiança” establert amb la fiscalia i la judicatura, encara que ha reconegut que “hi ha una sensació d’impunitat que des de les administracions locals demanem que es corregeixi”.
En aquest sentit, ha recordat la creació d’una unitat de la Guàrdia Urbana adscrita a la fiscalia i la necessitat de reforçar els recursos judicials: “Un judici ràpid que es faci al cap d’un any i mig no pot funcionar. Cal més plantilla judicial i més agilitat processal”.
Crim organitzat i narcotràfic
Tot i que els episodis de crim organitzat són excepcionals, Batlle ha reconegut que casos com el de Consell de Cent demostren que “el crim organitzat existeix i arriba arreu”. No obstant això, ha reiterat que “Barcelona és una ciutat segura perquè aquests crims són excepcionals”.
Pel que fa al narcotràfic, ha afirmat que “tota la delinqüència té un lligam estret amb el negoci de la droga”, i ha posat com a exemple “els tirotejos a la Mina o les xarxes de narcopisos”. Segons Batlle, la col·laboració entre els diferents cossos policials ha estat clau i ha afegit que “hem de ser més capaços de coordinar millor les forces que tenim, perquè els delictes es reinventen constantment”.
Convivència i reptes socials
Un altre focus de preocupació és el consum massiu d’alcohol i la proliferació del cultiu de marihuana. Batlle ha defensat la necessitat de “posar-nos d’acord amb una nova ordenança de convivència que esperem que s’aprovi definitivament a finals de novembre” i ha criticat la permissivitat social: “L’acceptació del consum massiu d’alcohol ens l’hauríem de fer mirar. Això té un efecte claríssim sobre la convivència”.
Pel que fa a grans esdeveniments com la Mercè o la revetlla de Sant Joan, ha advertit que “no podem caure en la rutina. En situacions de massificació és difícil tenir-ho tot absolutament controlat”.
La percepció ciutadana
Batlle ha insistit que la percepció d’inseguretat no sempre coincideix amb la realitat: “Estem sotmesos a la dictadura de les xarxes socials. Un apunyalament explicat 40 vegades no són 40 apunyalaments”. Tot i així, ha remarcat que “la política de seguretat és també una política social” i que cal tenir present que Barcelona té avui 125.000 habitants més que fa deu anys.
Cap a una política metropolitana
Finalment, Batlle ha posat en relleu el dèficit de governança en seguretat a l’Àrea Metropolitana: “No tenim una política metropolitana en seguretat. A Madrid hi ha un únic cos de policia local perquè el terme municipal és més gran que tota l’AMB. Aquí la coordinació entre policies locals recau en els Mossos, i és cert que en aquest sentit hi ha coses que grinyolen”.
