Liberation day
Donald Trump havia anunciat el 2 d’abril com el dia de l'alliberament dels Estats Units, el moment en què faria públic un nou paquet d’aranzels globals per alliberar el país de l'”amabilitat i generositat” que té comercialment amb la resta i que no és “justa ni recíproca” (Economist). Segons Jason Furman (New York Times), aquestes mesures només reduiran el comerç global, augmentaran la inflació, afectaran negativament el creixement econòmic, i acabaran afavorint estratègicament la Xina. Però això respon a idees del passat, creuen a The Economist on les consideren pròpies del segle XIX. Hi coincideixen Foster i Fleming (Financial Times) que consideren que la nova fórmula aranzelària impulsada per Donald Trump, basada en la relació del dèficit comercial bilateral, és econòmicament incoherent i no aconseguirà el seu objectiu declarat d'eliminar aquests dèficits.
Apunta Zaki Laïdi (Project Syndicate) que el president nord-americà pretén arraconar Europa, a qui percep com un obstacle, i establir aliances amb règims autoritaris com Rússia, la Xina o Turquia, alhora que impulsa una “fortalesa nord-americana” protegida per murs aranzelaris. Hi coincideix Thomas L. Friedman (New York Times) que compara l’estratègia del govern de Xi en inversions en infraestructures amb la de Trump més pròpia del passat. A la idea que els aranzels representen un canvi d’ordre mundial s’hi suma Martin Wolf (Financial Times), que afirma que Pequín projecta estabilitat i s’ofereix com a garant d’un nou ordre econòmic global. La “revolució cultural” econòmica de Trump podria accelerar el seu ascens com a alternativa al lideratge occidental.
Per mesurar l’impacte global, Daisuke Wakabayashi i River Akira Davis (The New York Times) recullen les reaccions d’urgència arreu del món: els mercats s’han desplomat i les perspectives econòmiques de molts països emergents, particularment a l’Àsia, han empitjorat. En definitiva, l’impacte va més enllà de l’economia. David E. Sanger (The New York Times) adverteix que aquestes mesures estan desmantellant les aliances transatlàntiques i transpacífiques teixides durant vuit dècades. Hi coincideix Joseph S. Nye (Project Syndicate) recorda que l’ordre mundial no canvia únicament per la distribució de poder, sinó per les decisions i errors de les grans potències i adverteix que el 2025 pot esdevenir un punt d’inflexió històric, comparable al 1945.
A Europa, per la seva banda, Ursula Von der Lyen ha anunciat una resposta coordinada i proporcional de la Unió Europea. Bernhard Warner (New York Times) explica un dels mecanismes: “Anti-Coercion Instrument (ACI): una eina legal creada el 2023 per limitar l’accés dels serveis d’empreses nord-americanes al mercat europeu. Això ajudaria a equilibrar la balança comercial amb l’objectiu de pressionar als Estats Units. Camille Gijs (POLITICO) apuntava a sectors com la tecnologia i la banca com a objectius de la resposta europea. Mentrestant, la guerra comercial i la fractura geopolítica desencadenada pel nou mandat de Trump obliga Europa a accelerar la seva autonomia estratègica. En aquest context, explica Catherine E. De Vries a POLITICO que la Unió Europea assumeix que la seva seguretat requerirà sacrificis socials i econòmics, amb un increment de la despesa militar i una major càrrega per als ciutadans, un context que podria alimentar el malestar social i afavorir l’extrema dreta populista.
També hi ha reaccions internes a les polítiques de Trump. Just abans d’anunciar les noves mesures proteccionistes, el president i el seu entorn van patir un fort avís electoral: Elon Musk va convertir unes eleccions judicials a Wisconsin en un referèndum sobre la seva pròpia figura. Després d’haver-hi invertit més de 20 milions de dòlars i d’haver declarat que el futur de la civilització occidental depenia del resultat va perdre per més de 10 punts, ho explica Michelle Cottle (The New York Times). Segons Alex Ward (POLITICO) Trump hauria transmès al seu entorn la intenció d’allunyar Musk del govern. Més enllà de l’impacte immediat, aquestes eleccions reflecteixen un símptoma de fons: Musk i les polítiques impopulars de Trump estan alimentant la ràbia de l’electorat progressista i mobilitzant-lo, mentre que els republicans depenen d’un electorat menys motivat i saciat per la victòria del magnat, ho explica Kristen Soltis Anderson (The New York Times).
La batalla aranzelària, doncs, no només impacta en el comerç global. Accelera la polarització política interna i genera la fragmentació d’un ordre liberal que Trump està determinat a transformar des que ha tornat a la Casa Blanca. Edward Luce (Financial Times) analitza les deu setmanes que ho han canviat tot. La pregunta és, qui en surt beneficiat? (The Economist).
Amb la col·laboració de:
