A mesura que avancen les setmanes del nou mandat de Trump, el president fa saber com s’imagina el seu món. Ho va fer davant les cambres legislatives nord-americanes, en el discurs més llarg que mai ha dirigit un president al Congrés - i que ens resumeix Eli Stokols a Politico - i també amb les seves accions, mesures i polítiques d’abast global.
Sobre el discurs, tres apunts: el primer l'anàlisi de nou analistes del The New York Times sobre els punts forts i les crítiques tant en les formes com en el contingut. Seguim amb Edward Luce (Financial Times) que analitza a fons les propostes de Trump i destaca que no responen a cap lògica ideològica coneguda, sinó que en barregen moltes, mentre que David Firestone (The New York Times) posa el focus en les formes, que buscaven la crispació de la bancada demòcrata, i es pregunta com han d'actuar els progressistes per respondre a Trump (més enllà de la indignació).
Però no són només els discursos, són les accions. Com l’acorralament que Trump i el seu vicepresident, JD Vance van protagonitzar al despatx Oval amb Zelensky. Per Rachel Bade (Politico) el president ucraïnès no va mesurar bé el paper del magnat i com calia tractar-lo. Bret Stephens (The New York Times)analitza el raonament (per a ell absurd) que ha portat el conservadorisme nord americà a cedir davant Rússia: EEUU han ajudat a tothom gratuïtament i, així i tot, perd la guerra amb la Xina. The Economist, en la mateixa línia, aporta una conclusió clara a aquest plantejament: els socis històrics dels nord-americans no poden seguir comptant amb ells donada la seva nova inestabilitat. Davant aquest nou panorama, tres preguntes: què ha de fer ara Ucraïna (The Economist), com refer les relacions (Jamie Dettmer - Politico) i quin paper ha de jugar Europa.
Per Sławomir Sierakowski (Project Syndicate) Europa ha de reemplaçar als EEUU en la protecció d’Ucraïna, quelcom en el que coincideix el comitè editorial del Financial Times, que anima Europa a rearmar-se, tot i que això tindrà un preu. Per Janan Ganesh (Financial Times) implicaria retallar estat del benestar. Gregorio Sorgi i Giovanna Faggionato, per la seva banda, alerten de la por d’alguns mandataris europeus de perdre sobirania si la comissió controla completament la defensa en aquest nou context. Encara sobre com defensar Ucraïna, Andrew Kosenko i Joseph E. Stiglitz proposen utilitzar els actius congelats de Rússia per protegir el país eslau. Un últim apunt en clau europea el fa Nahal Toosi (Politico), qui analitza els resultats electorals a Alemanya i el seu impacte en el context global.
Un escenari que també s’ha vist afectat per una nova amenaça aranzelària de Trump (The Economist). Victoria Guida (Politico) intentar explicar el per què de la proposta mentre que Desmond Lachman (Project Syndicate) analitza els possibles impactes. Principalment, aventura una nova crisi de deute a l’Eurozona, tot i que també alerta de l’impacte negatiu que podria tenir per als mateixos Estats Units. En concret, segons assenyala The Economist, la indústria automobilística se’n podria veure clarament perjudicada. Potser per això, diu Dani Rodik (Project Syndicate), els empresaris i la resta d’actors que s’han situat al voltant de Trump en els seus primers dies, podrien començar a enfrontar-se entre ells.
Martin Wolf (Financial Times) alerta del cost econòmic de l'assalt de Trump a l’ordre mundial. De fet, Joseph S. Nye, Jr (Project Syndicate) hi coincideix i es pregunta si aquest nou ordre serà puntual o perdurarà després del mandat de Trump. Sigui temporal o definitiu, el que és clar, per Anne Applebaum (The Atlantic), és que estem davant del final del món posterior a la segona guerra mundial. En definitiva si aquest és el món que imagina Trump, diu Thomas B. Edsall, podem esperar el pitjor.
Amb la col·laboració de:
