Trump s’ha pres molt seriosament el mantra estatunidenc que diu que tot el que no facis els 100 primers dies com a president, no ho aconseguiràs fer. I ha obert totes les carpetes. La que més ressò ha generat va ser l’anunci de nou aranzels. Danielle Kaye (New York Times) explica quines eren les mesures. Ho diem en passat perquè un acord a última hora ho va evitar, però el missatge ja estava enviat. Kanno-Young i Stevis-Gridneff (New York Times) intenten desxifrar què pretenia el president. Per The Economist es tractava d’una eina de pressió per renegociar tractats. Hi coincideix Janan Ganesh (Financial Times), que considera que Trump és tan bo fent tractes com amenaçant en tirar pel dret.
Tot i que la calma ha tornat després dels acords amb els veïns, The Economist alerta que això encara no ha acabat i el tarannà de Trump segueix suposant una amenaça per al comerç internacional. Per això, com avança Alan Beatie (Financial Times), els exportadors globals estan buscant alternatives per si Trump acabés complint les seves amenaces. Quelcom que també respon, a ulls de Victoria Guida (POLITICO), al fet que Trump busca (amb l’augment d’aranzels) els ingressos que li financin la seva agenda política i li permetin una reducció d’impostos als nord-americans. Una voluntat que genera por i pot fer que els Estats Units quedin fora d’acords importants. Hi coincideix Patricia Cohen (New York Times) que alerta que la potència americana està quedant fora d’alguns acords.
El gran dubte és veure la resposta de la resta d’actors. Xi Jinping ho ha fet amb mesures comercials contra empreses nord-americanes i restriccions d'exportació de metalls rars (The Economist). Aquestes represàlies busquen limitar l'escalada del conflicte. Paradoxalment, alguns analistes consideren que l’acció de Trump l’està beneficiant. És el cas de Nahal Toosi (POLITICO), que assegura que Trump redueix la seva influència amb els aranzels i deixa camp lliure a Xi, i Peter Singer (Project Syndicate) que hi coincideix i veu que s’agreuja encara més amb les polítiques "America First", que inclou la suspensió d'ajudes exteriors i la retirada de fòrums internacionals com l'Organització Mundial de la Salut o els Acords de París. A aquesta dinàmica s’hi afegeix una tendència global més profunda: la creixent fragmentació de l'ordre internacional cap a un model transaccional, ho explica en profunditat John Plender (Financial Times).
En aquest context, la Unió Europea es troba davant una situació complexa, amb tensions internes i externes arran de les amenaces de Trump sobre aranzels. Com apunten Dahl i Gijs (POLITICO), la seva unitat està en perill, ja que els estats membres tenen interessos divergents. D’altra banda, el panorama polític alemany també està influenciant la dinàmica europea. Aquesta situació, tal com analitza Jean-Pierre Landau a Project Syndicate, revela les contradiccions de la UE, que sovint no actua de manera pràctica davant els canvis globals. Per això, tal com diu Zia Weise (POLITICO), la comissió i els Estats hauran de trobar la manera de fer valdre els seus interessos comercials i no dinamitar les relacions amb els Estats Units. La presidenta Von der Leyen, conjuntament amb la presidenta del BCE Christine Lagarde, destaquen la necessitat urgent d’introduir reformes per reforçar la competitivitat d'Europa mitjançant la innovació, la inversió i la reducció de costos energètics, tot aprofitant el seu potencial tecnològic i econòmic
Per aconseguir-ho, serà important el que passi a Alemanya, on la figura de Friedrich Merz, nou líder de la CDU, ha canviat el panorama (ho expliquen un grup d’analistes europeus a POLITICO). Mentrestant, l’ascens d’influències externes com Elon Musk, ho explica Anne Applebaum a The Atlantic, podria acabar modelant l’agenda política europea en un escenari cada cop més fragmentat. Començant per les eleccions alemanyes.
Amb la col·laboració de:
