Consensuar una política d’immigració és particularment difícil. Pocs temes creen divisions internes tan viscerals dins de moviments ideològics i polítics. El dret a cercar una vida millor vs. el dret a definir les pròpies fronteres i garantir la cohesió social.
A la quarta sessió del cicle "La immigració als països avançats: problema o solució?" hem debatut sobre com gestionar la immigració amb Sergi Pardos-Prado, professor de política comparada a la Universitat de Glasgow; Blanca Garcés, investigadora sènior de l'àrea de migracions i coordinadora de recerca del CIDOB i Carles Campuzano, diputat al Parlament de Catalunya i exconseller de Drets Socials, moderats per Miquel Nadal, director general del Cercle d'Economia.
La consellera de Drets Socials i Inclusió Mònica Martínez Bravo ha fet una intervenció inicial posant en valor “la contribució de les persones migrades al creixement econòmic i social del país”. Martínez Bravo ha fet una crida al sector empresarial per combatre els discursos d’odi i treballar plegats per canviar les percepcions errònies existents sobre la migració: “Tenim la sort de ser un país atractiu per la migració, que és clau per a la sostenibilitat de l’estat del benestar i del sistema de pensions”.
La titular de Drets Socials i Inclusió ha defensat la necessitat d’abordar el fenomen migratori des del rigor, les dades i l’evidència científica. Entre altres, la consellera ha recordat que la taxa d’activitat de les persones migrants a Espanya és una de les més elevades de la Unió Europea i que, tot i contribuir amb el 10% dels ingressos de la seguretat social, només reben un 1% en prestacions. En un context d’envelliment demogràfic, “els alts nivells d’immigració contribueixen de manera decisiva al creixement econòmic i a la prosperitat del país”, ha exposat.
Martínez Bravo ha destacat que per assegurar una integració efectiva de les persones migrades, cal invertir en polítiques públiques de qualitat i en reforçar l’estat del benestar: “Una petita inversió en la seva acollida, no només millora la justícia social, sinó que genera un retorn social i econòmic per a tothom”, i ha insistit que cal que Govern i empreses treballin conjuntament per assolir-ho. “Les empreses no són només motors econòmics, sinó també agents socials amb responsabilitats envers la societat en què operen“, ha recordat.
A continuació ha tingut lloc un debat sobre com gestionar la immigració moderat pel director general del Cercle d’Economia Miquel Nadal amb les intervencions de Carles Campuzano, Blanca Garcés i Sergi Pardos-Prado.
El diputat al Parlament de Catalunya i exconseller de Drets Socials Carles Campuzano ha recordat que "el marc legal espanyol que regula el flux migratori no ha canviat des del 1985" i ha assegurat que “és molt administratiu i rígid però topa amb una realitat econòmica dinàmica i flexible, cosa que porta a que s’estableixi un mecanisme pervers de regulacions”. Campuzano s’ha mostrat a favor d’obrir “vies legals i segures per al mercat laboral ja que amb el model econòmic actual necessitem aquests migrants” i ha recordat que fa cinquanta anys a Catalunya ja hi havia una gran migració de població provinent d’Espanya. “I ens ha funcionat prou bé”, ha dit. També ha subratllat que “quan l’any 2024 parlem d’immigració parlem de la gent que arriba ara, no dels fills i nets dels que van arribar des de finals dels anys 90”.
La investigadora sènior de l'àrea de migracions i coordinadora de recerca del CIDOB Blanca Garcés ha explicat que “en el model europeu de gestió de la immigració, Espanya destaca perquè ha anat tard però ha anat molt ràpid i ara liderem els països europeus en termes de població d’origen immigrant”. Garcés ha afegit que Espanya també destaca per “polítiques relativament més inclusives i per una, fins ara, baixa politització del tema”. La investigadora del CIDOB ha apuntat que "el model de gestió de la immigració espanyol és disfuncional però permet resoldre tres condicionants contradictoris entre si com són una política migratòria restrictiva, un creixement econòmic que depèn de l’arribada dels migrants i una política de visats que manté la frontera atlàntica relativament oberta". També ha afirmat que "repensar el model migratori implica pensar en el model social i econòmic que volem". A més ha alertat que deixar la gestió de la migració “només al mercat, més que caos, és un laissez faire que es pot pagar molt car perquè crea desigualtats socials” greus i, per tant, conflicte.
Finalment, el professor de política comparada a la Universitat de Glasgow Sergi Pardos-Prado ha remarcat que en la gestió de la immigració “no hi ha models miraculosos ni una sola recepta” i ha afegit que “li demanen massa a la política d’immigració”. Tot i així ha assegurat que “el model síndria és el que aporta millors resultats a la curta i a la llarga”. Un model que aposta per una regulació externa dels migrants, que incorpori selecció (per qualificació d'estudis, contractes en origen), però un cop a dins tinguin igualtat de drets comparable als autòctons.