La Pedrera va acollir la segona edició de la Conferència Jaume Vicens Vives per commemorar la mítica conferència “El capitán de industria español en los últimos cien años” que l’any 1958 Jaume Vicens Vives va pronunciar al Cercle d'Economia amb l’afany d’identificar i orientar una nova classe dirigent per tal que es comprometés amb la seva societat i així, també a través de l’economia i l'empresa, pogués fer progressar una Catalunya que la dictadura havia deixat sense rumb. Els joves a qui va adreçar aquelles paraules serien els fundadors del Cercle d’Economia.
Tal i com va explicar el director general del Cercle d’Economia Miquel Nadal, el Cercle ha decidit institucionalitzar la Conferència Jaume Vicens Vives convidant una figura intel·lectual de primer nivell perquè expliqui, amb una mirada llarga, la seva visió del país i de les oportunitats i els reptes que planteja el nou context.
En aquesta segona edició, el protagonista va ser Miquel Roca Junyent, que va impartir la conferència "Un nou escenari. Els reptes de sempre".
En primer lloc, Roca va fer una interpretació del que representava la conferència que Jaume Vicens Vives va donar fa 66 anys fundant el Cercle d’Economia, destacant que “la llibertat no és deslligable d’una política econòmica que la faci possible; que és tant com dir, que política i economia tenen un camí que han de recórrer junts”. “Liderant aquesta ambició, el món empresarial lideraria o podia liderar també el canvi que el país, Catalunya, necessitava”, va afegir.
Miquel Roca va afirmar que “l’escenari del 2024 té molt poc a veure amb el del 1958 i ha canviat en un sentit altament positiu” i va subratllar que “tenim democràcia, tenim Generalitat, formem part de la Unió Europea i, sense anar més lluny, segons The Economist ara som l’economia més potent d’Europa”.
Segons Roca, “l’escenari és nou, però substancialment els reptes són els de sempre”. En aquest sentit, va apuntar quatre grans reptes.
En primer lloc la preservació de la identitat de Catalunya, “un objectiu essencialment definidor de la nostra ambició col·lectiva”. Roca va afegir que “Catalunya és un fet de llibertat i, en la llibertat que dona vida al fet identitari català, sempre hi conviu el pacte, la voluntat d’acord i la integració de tot allò que conforma la nostra realitat plural i diversa”. Ara toca donar-hi una resposta “que s’allunyi del risc de la divisió interna apostant per la cohesió que generi orgull de pertinença i del risc de l’aïllament amb més Europa”, va destacar. “Més autogovern, sí; més finançament, sí. Més respecte pel que som i com som, sí”, va afirmar l’advocat i ex polític, que també va matisar que “el gran repte és que mai l’ambició legitimi castigar el benestar i el futur de la gent”.
El segon gran repte, segons Roca, és la construcció de lideratges “forts, potents i generadors d’autoritat moral”. “Lideratges, valents, com els dels capitans d’indústria a què es referia Vicens Vives i que el record del nostre estimat Isak Andic exemplaritza”, va afegir. “Lideratges socials, culturals i cívics que vulguin sortir de la indiferència amb què molt sovint es reacciona davant les crisis que s’arrosseguen pel nostre present”, va apuntar. “Lideratges que expressin opinions i crítiques; que proposin, que executin, que superin la comoditat del silenci i que assumeixin la feina ingrata d’anar, si cal, contra corrent”, va comentar.
El tercer repte, segons Roca, és “adaptar-se al canvi econòmic: o encaixem en la nova economia o correm el risc de la secundarització”. “El canvi no espera; o el protagonitzem o ens converteix en marginals”, va assegurar. “La direcció d’aquest canvi ens obliga a senyalar noves prioritats, noves línies d’acció política, econòmica i social per tal d’estar presents en el mon econòmic, i ésser competitius, guanyar productivitat”, va afirmar Roca, que va concloure que “el poder, ara, vindrà de la tecnologia” i, en aquest sentit, va apostar per “fomentar i emparar la innovació i la recerca”.
En relació al nou sistema de finançament per a Catalunya i les altres Comunitats Autònomes, Miquel Roca va defensar que “la singularitat del finançament és clarament un objectiu coherent i plenament constitucional” i va afegir que “la bilateralitat és la via del tractament d’una economia cada vegada més atenta a la singularitat que defineixen les necessitats i possibilitats de cadascú”.
Roca també va demanar “fer realitat la col·laboració publico privada i reformar l’administració”.
Finalment, el quart repte és “lluitar contra la desigualtat, que no té la gravetat de fa 66 anys però que existeix, està present, és més percebuda i, per tant, és un factor distorsionant de la convivència social”. Per això, segons Roca, “cal aprimar-la”. També va apuntar dos elements que dificulten encara més el tractament de la desigualtat com són “el populisme més descarat, atent a treure profit del problema, sense cap intenció ni propòsit de voler-ho resoldre, així com la demagògia anti immigratòria”. És per això que, segons Roca, “la lluita contra la desigualtat es constitueix en un objectiu fonamental de qualsevol projecte de país”.
L’advocat i ex polític Miquel Roca va constatar que “l’escenari que contemplava Vicens Vives l’any 1958 era molt diferent del que ara veiem i vivim, però que els reptes, en la seva essència, no en la seva magnitud ni en la seva dimensió, segueixen essent els mateixos”. En aquest sentit, va apuntar algunes reflexions. D’entrada, “cap dels reptes tenen solucions ni fàcils ni ràpides i sempre demanen d’acords d’àmplia base social que es projectin en el temps”. Es necessita “capacitat d’acordar, de pactar entre forces i propostes diverses”, perquè “democràcia, avui, és pacte”.
Una segona consideració, segons Roca, és que “el camí de la polarització bloqueja qualsevol acció transformadora i, en una època de canvi accelerat, la temptació de bloquejar ens allunya del progrés i genera tensions que es tradueixen en inestabilitat”. “Els reptes demanen solucions, no simplement denúncies”, va concloure.
Com a tercera reflexió va apuntar que “cal instal·lar entre nosaltres el valor del respecte institucional perquè “funcionalment el respecte al joc de les institucions que els ciutadans s’han donat a si mateixos és la garantia de qualsevol política de progrés”.
Com a quarta i darrera reflexió, Roca va afirmar que “en democràcia, cada força política representa els que l’han votat; no pas més i, per tant i per definició, l’interès general es troba en la capacitat d’integrar la diversitat en un projecte comú”. “Integrar la diversitat, en tot cas, no justifica mai imposar allò que els ciutadans han rebutjat”, va afegir.
Miquel Roca va cloure la seva conferència admetent que “seré, he estat i em fa l’efecte que seguiré sent un nostàlgic del consens” i va destacar que “el consens és justament el gran actiu del Cercle d’Economia”.
En el marc de la Conferència Vicens Vives també es va fer un reconeixement als socis amb més de cinquanta anys d’antiguitat, els quals són l’ànima del Cercle i la base de la continuïtat que ha tingut en el temps. Els socis reconeguts són: Carles M. Monsó, Jose Luis Oller, Manuel Carreras, Fernando Casado, Josep Miguel Cuatrecasas, Lluís Badia, Joan Molins, Andreu Puig i Rafael Jiménez de Parga.
Els socis Fernando Casado i José Luis Oller van agrair la distinció en nom de tots els reconeguts. Casado va fer una comparativa entre la situació econòmica dels anys 90 i l’actual i va remarcar que “fa 50 anys el Cercle era una entitat lliure i ho segueix sent”, mentre que Oller va assegurar que “tot i que la fórmula del Cercle va trigar una mica a tenir èxit, és una fórmula encertada” i va demanar “centrar-se ara en atraure més gent jove”.
En la cloenda de la conferència, el president del Cercle d’Economia Jaume Guardiola va donar les gràcies a Miquel Roca "no només per haver-nos regalat aquesta magnífica conferència, sinó sobretot per tot els que ens ha donat al llarg de tota la seva vida professional, particularment -però no només- quan ha estat un protagonista cabdal de la política catalana i espanyola”. Guardiola va repassar diversos moments de la trajectòria de Roca i va assegurar que “ha estat i encara és, per dir-ho en paraules de Jaume Vicens Vives, un dels nostres capitans d’indústria”. Finalment, el president del Cercle d’Economia va tenir un sentit record pel fundador de Mango Isak Andic, soci del Cercle i membre de la Junta entre 2008 i 2010.