La reelecció de Donald Trump ha redefinit el tauler polític i econòmic als Estats Units. Michael Kruse (Politico) subratlla que la seva transició cap al segon mandat està marcada per un control més rigorós i l’elecció de lleials en llocs clau, la qual cosa reflecteix una estratègia més madura i calculada. Aquesta nova etapa també mostra una consolidació del seu poder al Senat, com es veu en la probable confirmació dels seus nomenaments, tot i les controvèrsies. Jeff Greenfield (Politico) explica com pot ser que superin la votació al Senat. Sobre la polèmica dels candidats de Trump, molt sovint relacionada amb acusacions d’abusos sexuals, en parla Gail Colins (New York Times), que ho relaciona amb el paper de la dona a la política americana.
Els progressistes, per la seva banda, miren d’adaptar-se, també, a la nova realitat amb una estratègia innovadora que ens expliquen Otterbein, Gibson i Lee Hill (Politico) i que implica recolzar certes propostes de Trump. Mentrestant, Joe Biden afronta l’últim tram del seu mandat. Primerament, amb un dilema personal i polític sobre un possible indult al seu fill Hunter (Ankush Khardori - Politico). En plana internacional intenta deixar empremta amb la consecució d’una treva al Líban aconseguida gràcies a la seva mediació i que, segons Peter Baker (New York Times), el president aspira que porti la pau a la regió.
Tres apunts ràpids sobre la treva: Zilber i Shotter (Financial Times) intenten explicar per què Netanyahu l’ha acceptat. Hubbard fa el mateix amb Hezbollah (The New York Times) i Richard Hass (Project Syndicate) hi veu una nova oportunitat per a la regió en l’encaix que s’ha trobat entre diplomàcia internacional i compromisos regionals.
Encara en plana internacional, Ucraïna també atreu totes les mirades des de l’elecció de Trump (The Economist). Anne Applebaum (The Atlantic) creu que Vladímir Putin no busca només territori sinó la destrucció d’Ucraïna com a nació. Per Alec Russell (Financial Times) el nou president, però, podria sorprendre empenyent cap a un alto el foc amb fronteres provisionals similars al model coreà.
La imprevisibilitat definirà l’agenda internacional de Trump en aquest segon mandat, creu Edward Luce (Financial Times). Gillian Tett (Financial Times) apunta que, malgrat les tensions comercials i geopolítiques, la globalització evoluciona cap a un món multipolar, amb fluxos globals més diversificats que redueixen el protagonisme dels Estats Units. Alhora, Mohamed ElBaradei (Project Syndicate) alerta que la crisi del multilateralisme i les vulneracions del dret internacional posen en risc la pau global.
Finalment, el segon mandat de Donald Trump promet transformar, també, el panorama econòmic i comercial global (The Economist). En aquesta línia va l’anunci de l’augment del proteccionisme, que es materialitza amb l’anunci de nous aranzels del 25% a Mèxic i Canadà i del 10% a la Xina, justificats per la immigració il·legal i el tràfic de drogues (Aime Williams - Financial Times). Alan Beatie (Financial Times) fa propostes per conviure amb aquestes noves polítiques econòmiques. Marieke Blom (Financial Times), per la seva banda, es mostra optimista i creu que els efectes podrien ser menys dramàtics del previst.
Segons Olivier Babeau i Gregoire Verdeaux (Politico), el gir cap a un comerç més regulat, impulsat pel proteccionisme de Trump, està generant respostes mixtes a la Unió Europea, que intenta mantenir acords com Mercosur malgrat les tensions internes. Una Europa que també enfronta reptes interns significatius. La victòria del candidat d’extrema dreta Călin Georgescu a Romania, un candidat pro-rus, ha generat preocupació a la UE i l’OTAN, mentre que les audiències per als nous comissaris europeus reflecteixen tensions polítiques internes i un escrutini rigorós fruit de la força de la dreta extrema a la cambra i la correlativa polarització (totes dues anàlisis a Politico). Mentre Trump redefineix el panorama global, Liane Schalatek (Project Syndicate) denuncia la manca de compromís cap als reptes globals prioritaris com el fracàs en el finançament climàtic. D’altra banda, Katharina Pistor, també a Project Syndicate, alerta que el capitalisme contemporani està erosionant les bases de la democràcia, evidenciat per l’elecció d’un Trump que simbolitza el descontentament amb l’ordre neoliberal actual. La tornada de l'expresident no revoluciona el panorama global per si mateixa, sinó per tot el que porta implícit la seva elecció.
Amb la col·laboració de:
