Trump ha tornat. La imatge del president electe i el president reunits a la Casa Blanca (que no es va produir ara fa quatre anys amb els mateixos protagonistes amb els papers canviats) il·lustra la tornada del magnat nord-americà a la Casa Blanca quatre anys després. Adam Cancryn (Politico) recull què va passar a la trobada de presidents.
Com ha aconseguit Trump endur-se, amb certa comoditat, unes eleccions que arribaven més que ajustades? Daniel McCarthy (New York Times) ens explica la seva teoria de com s’ho ha fet per guanyar. Tres factors que han estat decisius per la seva victòria: l’ampli suport entre la població llatina (Ali Bianco - Politico), el pes dels homes en aquesta elecció (Maureen Dowd - New York Times) i, com sempre, és l’economia, estúpid! (Mohamed A. El-Erian - Project Syndicate).
Deu dies després de la victòria, però, la gran pregunta és què esperar d’aquest nou mandat de l’expresident (The Economist). Per saber què esperar podem fixar-nos en què ha fet de moment: sense poders presidencials només pot preparar les polítiques que vol engegar al gener de manera immediata i anunciar els membres de la seva administració (The Economist). Un dels fitxatges estel·lars (tot i que previsible) és la confirmació d'Elon Musk com a responsable d'eficiència del govern. Joseph E. Stiglitz (Project Syndicate) alertava fa uns dies dels perills de la seva unió amb Donald Trump. Mentre que David Nasaw (New York Times) augura que és un matrimoni condemnat al fracàs. L’altre gran nom destacat del seu equip és el de Susie Wiles com a cap de gabinet, una experimentada assessora que ja ha exercit com a responsable de la campanya. Ens explica Politico perquè hi ha tan bona sintonia entre ella i Trump.
Tornant a les expectatives d’aquest nou mandat, Edward Luce (Financial Times) creu que cal esperar set de venjança per part de l’expresident en aquest nou mandat. Per Anne Applebaum (The Atlantic), Trump buscarà expandir els límits del que és acceptable. Per fer-ho, té un camí força planer gràcies a haver guanyat l’anomenada trifecta: Casa Blanca, Cambra de Representants i Senat, ho recull The Economist, on també es pregunten què podrà aturar a Trump. David Firestone (New York Times) vol pensar que els mateixos republicans del senat no permetran que el partit caigui en mans dels extremistes de MAGA. Per si de cas, Stephen I. Vladeck (New York Times) reflexiona sobre les capacitats dels tribunals per aturar-lo.
Janan Ganesh (Financial Times)és més optimista i ja pensa en com els demòcrates podrien aturar Trump el 2028 alçant-se de nou amb la victòria. El que és segur, com diu Jonathan Martin (Politico), és que els progressistes necessiten un debat profund sobre els seus plantejaments ideològics, tàctics i estratègics. Hi coincideix Frank Bruni tot i que creu que els resultats de la reflexió es veuran amb la tria del nou candidat presidencial pel 2028.
Fins aleshores, Trump liderarà el país, també (i sobretot) en el taulell internacional. Ian Bremmer (Project Syndicate) reflexiona sobre què implica la tornada de Trump per al món. Posem el focus en la Xina. Angela Huyue Zhang (Project Syndicate) recull què esperar de la relació entre tots dos països amb la tornada del magnat al poder. Per al país del sol naixent la tornada de Trump pot ser tant positiva com negativa (The Economist). Una idea amb la qual coincideix Evan Medeiros (Financial Times), que creu que tot depèn de quina cara del president veiem.
En definitiva, tot es resumeix, com diu Kaushik Basu (Project Syndicate), a si Donald Trump podrà complir les seves promeses.
Amb la col·laboració de:
