A pocs dies per a les eleccions, totes les mirades apunten als Estats Units. En una cursa completament empatada (The Economist), on pocs detalls marquen la diferència els últims dies, Ben Ginsberg (The New York Times)s’atreveix a preveure com serà la nit electoral. La gran pregunta és qui guanyarà i la resposta és molt complexa, fins a quatre analistes del Financial Times intenten explicar què ens diuen les enquestes. En el mateix mitjà, Oliver Roeder ens explica tot allò que no ens diuen.
Gus Wzerek (The New York Times) apunta que els demòcrates han guanyat la batalla dels anuncis i les audiències. Serà prou? De moment, no ho és per aconseguir el suport d’un grup clau en aquestes eleccions: els treballadors. Eric Posner (Project Syndicate) exposa per què els demòcrates no han aconseguit el suport esperat entre els obrers. Més enllà de les enquestes ja tenim algunes dades de participació gràcies al vot anticipat per correu (molt habitual des de fa anys als Estats Units) i, segons The Economist, són positives per a Trump. Tot i els milers de vots ja emesos, el recompte no serà fàcil. Nick Corasaniti (The New York Times)explica què fa que pugui anar per llarg.
Fem un repàs a les estratègies dels dos candidats. Harris ho fia tot al missatge d’oferir una visió de futur que recupera l’esperança (The Economist). Contrasta amb el missatge de Trump, sovint centrat en la divisió i el conflicte. Mentre que, com explica Rachael Bade (Politico), la idea de Trump és que es parli constantment d’ell. Tot i que aquests darrers dies es parla més de Tony Hinchcliffe perquè va dir que Puerto Rico era “una illa flotant de brossa” (McGraw i Kashinsky a Politico), una frase que ha provocat la reacció immediata dels porto-riquenys que viuen a Pensilvània (Hill, McCarthy i Otterbein a Politico).
Els suports públics també han jugat un paper importat en l’últim tram de la campanya. Per primer cop en dècades, el Washington Post ha decidit no recolzar cap candidat, tot i que l’editorial en suport a Harris ja estava escrita, Christopher Grimes i Anna Nicolaou (Financial Times) expliquen què hi ha darrere aquesta decisió. A l’altra banda de la partida, Elon Musk està totalment bolcat en la campanya republicana (The Economist). Jack Ewing (New York Times) assenyala per què. Una cosa que els uneix als dos és el contacte recurrent amb Vladímir Putin, ho explica Maura Reynolds (Politico).
El guanyador definirà el rumb del país en temes com el model tributari (The Economist). Però no tot passa per la Casa Blanca, per això Michelle Cottle, Ross Douthat i Carlos Lozada (New York Times) expliquen les altres curses electorals que definiran el país americà.
Guanyi qui guany, un dels dos haurà de liderar i definir el nou paper dels Estats Units al panorama global. Un panorama en què els països del sud global han segellat la voluntat de crear un nou ordre mundial a la cimera dels BRICS. Dues opinions confrontades: la de Jim O’neill (Project Syndicate) que li treu importància a la cimera i la de Joschka Fischer (Project Syndicate) que creu que sí que és rellevant. Hi coincideix Lydia Polgreen (New York Times) que hi veu un avançament del món que ve. Potser dependrà de qui s’acabi imposant com a líder d’occident.
Amb la col·laboració de:
