Les eleccions presidencials del 2024 als Estats Units estan marcades per una intensa batalla (The Economist) per obtenir el suport dels votants clau, especialment en els estats pendulars com Pennsilvània i Geòrgia. És per aquest motiu que els partits i els seus líders busquen transcendir les seves fronteres electorals. És el cas de Donald Trump, qui està posant un èmfasi especial a erosionar el suport tradicionalment demòcrata entre els votants negres a Geòrgia, a la vegada que intenta consolidar una base electoral més àmplia (Natalie Allison a Politico). Per la seva banda, Kamala Harris està centrant els seus esforços en una estratègia dirigida a captar el vot masculí, un segment on segons Richard Reeves (Politico) ha perdut influència. En aquestes eleccions tan ajustades, l'electorat indecís serà crucial, especialment a Pennsilvània, on la campanya de Harris s'ha vist afectada per tensions internes que recullen Holly Otterbein i Elena Shneider a Politico.
Un grup de votants femenines que van donar suport a Trump el 2020, ha parlat amb Kristen Soltis Anderson, Patrick Healy i Adrian J. Rivera del New York Times. Les dones van ser clau per la seva victòria el 2016. Mentre algunes dones continuen confiant en Trump per la seva gestió de l'economia, altres es mostren cada cop més crítiques amb el seu estil i retòrica. També Kamala Harris ha guanyat certa consideració per la seva confiança i entusiasme entre aquest grup de dones, tot i que les participants encara tenen dubtes sobre la seva idoneïtat per a la presidència, la gran pregunta pendent que els deixa Harris en aquestes eleccions. De fet, per la rellevància que té la figura de la dona en aquesta campanya, amb l’avortament com un tema central i estant sobre la taula la possibilitat d’una primera presidenta dona, Carter Sherman (The Guardian) ha analitzat els darrers estudis sobre les dones blanques estatunidenques i ha detectat un gir ideològic a l’esquerra i els seus possibles motius.
Una victòria de Donald Trump el 2024 tindria conseqüències immediates per a la política migratòria dels Estats Units. Segons The Economist, Trump està preparant un pla agressiu per restringir encara més la immigració, la qual cosa afectaria greument les relacions amb les minories i intensificaria les tensions racials. Com destaca Thomas B. Edsall al The New York Times, Trump continua fomentant la por i l'animadversió cap a les persones de color i immigrants, utilitzant la seva retòrica per a mobilitzar una base electoral ressentida per la pèrdua de domini de la població blanca. Però compte, ja que també té efectes entre una població negra que dona més suport a Trump que a cap altre candidat republicà. Charles Blow (The New York Times) analitza el per què.
A Europa, l'impacte d'una victòria de Trump podria reforçar l'extrema dreta i els moviments populistes. The Economist alerta que un segon mandat de Trump augmentaria la retòrica antiimmigració i complicaria les relacions amb la Unió Europea . Això deixaria Europa davant el repte de contenir l'auge dels nacionalismes, alhora que intenta mantenir les seves relacions amb uns Estats Units cada cop més aïllacionistes. Aquest és un dels motius pel qual Tom Ginsburg i Aziz Huq defensen que un segon mandat de Trump seria pitjor que el primer (Project Syndicate).
Realment, a Europa, el debat sobre la immigració està creixent en intensitat i ho fa en països com Itàlia que, en paral·lel, està prenent mesures dràstiques per gestionar la crisi migratòria (The Economist). Aquestes mesures permeten a Itàlia transferir alguns migrants als Balcans, la qual cosa ha generat polèmica sobre la legalitat i l'eficàcia d'aquest enfocament. Itàlia no és l'únic país europeu que està buscant solucions més restrictives: Viktor Orbán a Hongria continua exercint una forta pressió per polítiques antiimmigració. La prova, segons Nicholas Vincour (Politico) que indica que l’obra de Donald Trump ha arribat als debats migratoris europeus.
Enmig d’aquest debat migratori, Robert Skidelsky (Project Syndicate) recorda que la pobresa i la fam a l'Àfrica continuen sent motors centrals dels fluxos migratoris cap a Europa i reclama la urgència d'una resposta comuna i humanitària per part de la Unió Europea.
Aquestes tensions evidencien la complexitat d'un debat que barreja qüestions de seguretat, drets humans i responsabilitats globals.Tanquem amb Kenneth Rogoff (Project Syndicate) abordant un tema de fons en el debat migratori: les desigualtats. Un problema que traspassa fronteres.
Amb la col·laboració de:
