El primer debat entre Donald Trump i Kamala Harris (John Harris – Politico) va mantenir l’onada d’optimisme entre els demòcrates, que comencen a veure els primers resultats a les enquestes (The Economist). Kristen Soltis Anderson (New York Times) apunta algunes dades claus que mostra la demoscòpia. En unes eleccions tan ajustades serà important la mobilització dels indecisos. El New York Times ha reunit a catorze votants joves (que encara no tenen clar el seu vot) per comentar el debat. Ross Douthat (New York Times), per la seva banda, intenta posar-se en el cap d’un indecís per esclarir les seves preocupacions.
Hi ha una por que recorre alguns ciutadans dels Estats Units (després del que van viure el 2020): què passarà si les eleccions són posades, novament, en dubte? The Economist en busca la resposta. Per altra banda, Anne Applebaum (The Atlantic)en dona una clau: el paper dels jutges “seguidistes” de Trump.
Per la seva banda, Paul Krugman (New York Times), analitza la proposta econòmica de Trump i les seves conseqüències, ja que l’economia atraurà moltes mirades en aquestes eleccions després que la Reserva Federal hagi iniciat el camí de la reducció dels tipus impositius (The Economist). Colby Smith (Financial Times) explica per què ara, mentre que Victoria Guida (Politico) explica la relació entre les eleccions i el futur de la FED.
Travessant l’oceà, Ursula von der Leyen ha presentat la seva nova Comissió Europea per a la present legislatura europea. Politico ha preparat dues peces molt interessants: qui és qui en aquest govern i un petit recull sobre com funcionen les institucions europees i què ha passat després de les eleccions. Es complementen amb la informació de Lucia Mackenzie i Max Fahler (Politico) sobre qui treballa per qui en aquesta Comissió i el repàs de com ha aconseguit Von der Leyen aquest acord, de la mà de Barbara Moens, Max Griera i Jacopo Barigazzi (també a Politico).
Però, més enllà del qui, preguntem-nos el què. Aquí tenim un petit repàs dels reptes de la nova Comissió: per Steven Everts (Financial Times) rellançar la política exterior és clau; per Simone Tagliapietra, Cecilia Trasi i Giovanni Sgaravatti (Politico) el focus s’ha de posar en fer de l’European Green Deal un acord global; a The Economist, alerten del perill de caure en una tecnocràcia; i l’editorial del Financial Times demana donar prioritat a la unió bancària.
Mario Draghi considera que la millora de la competitivitat és el gran repte europeu, ja que és imprescindible per mantenir el model social, i quantifica en 800.000 milions d’euros anuals l’esforç inversor necessari perquè el creixement faci un pas endavant. Jenny Gross i Patricia Cohen (New York Times) recullen el més rellevant d’un document amb el qual Draghi intenta salvar Europa d’ella mateixa, o així ho interpreta Martin Wolff (Financial Times). Janan Ganesh (Financial Times) explica per què, tot i els múltiples plans aprovats, la Unió Europea no atraparà mai els Estats Units i, per tant, la millor via és la de la cooperació.
L’entesa entre els Estats Units i la Unió Europea és clau per abordar els reptes de futur. També entre Washington i la Xina per a fer front als reptes del segle XXI, així ho defensa Gideon Rachman (Financial Times). Dani Rodrik (Project Syndicate) agrupa els reptes en el que anomena el trilema de l’economia global: combatre el canvi climàtic, fer créixer les classes mitjanes i reduir la pobresa a escala global.
Com diu Rodrik sembla difícil poder avançar en els tres objectius de forma simultània. Sobretot, amb l’augment de la distància entre ciutadania i política, que ens explica Ivan Krastev (Financial Times) agafant l’exemple de Bulgària. És per això que, com recullen Adam Nelson i Kristen Sample (Project Syndicate), hem de passar de l’any de les eleccions a l’any de la (bona) governança. No només als governs, també a les empreses, on precisament, segons Lindsay Hooper (Financial Times), caldrà renovar la convivència entre rendibilitat i sostenibilitat.
Amb la col·laboració de:
