Un nou curs es posa en marxa marcat, en política internacional, per la proximitat de les eleccions nord-americanes. Com recullen Gail Collins i Bret Stephens (New York Times), la campanya no és el que Trump tenia al cap fa uns mesos. Eli Stokols i Alex Isenstadt (Politico) fan una fotografia sobre com està ara mateix la cursa electoral. En una paraula: ajustada. Thomas B. Edsall (New York Times) intenta explicar per què la carrera serà un frec a frec.
El New York Times ha presentat dues peces confrontades sobre com són les estratègies d’un i altre partit. Segons David Brooks, Trump ha de centrar tots els esforços en els estats claus i mobilitzar tots els seus partidaris. Mentre que la victòria demòcrata, sota la mirada de Ross Douthat, passa per un missatge de mínims que aglutini totes les forces contràries a Donald Trump.
Sobre les possibles conseqüències d’un resultat o altre, un parell d’apunts: Joseph E. Stiglitz (Project Syndicate) respon què implicaria la victòria de l’expresident per a l’economia dels Estats Units, mentre que Janan Ganesh (Financial Times) creu que una derrota dels republicans estabilitzaria la política americana durant una dècada.
El calendari electoral nord-americà ha frenat en sec la seva activitat exterior. En especial les negociacions dels acords de pau a Ucraïna i Gaza. Jamie Dettmer (Politico) analitza per què no prosperen. Posant el focus al Pròxim Orient, Erin Banco i Jonathan Lemire (Politico) apunten el motiu pel qual s’han refredat les negociacions. Tot i que les converses no avancen, els negociadors preparen un nou impuls, segons explica el New York Times.
El món a les urnes
Les eleccions dels Lands Alemanys celebrades la setmana passada han suposat un nou impuls a l’extrema dreta xenòfoba d’Alternativa per Alemanya, quelcom que portarà el país cap a un territori perillós (The Economist). Les dades són dures: “en el 85 aniversari de la invasió nazi de Polònia de 1939, dos partits obertament antisistema han obtingut entre el 42 i el 49 per cent dels vots”, segons Constanza Stenzenmüller queanalitza els resultats (Financial Times).
Mentrestant, a França, Macron ha posat fi a dos mesos d’inestabilitat al nomenar al conservador Michel Barnier com a Primer Ministre. Sarah White i Ben Hall fan un perfil detallat del qui va ser negociador europeu del Brexit (Financial Times). Políticament, la designació de Barnier, del partit conservador, atorga la clau de la governabilitat a l’extrema dreta de Le Pen. Ho explica Clea Caulcutt a Politico. El desgast de Macron, però, és evident. Tant que, fins i tot, han sorgit veus autoritzades que afirmen que podria renunciar aviat. Caulcutt, Elisa Bertholomey i Pauline de Saint Remyho ho recullen a Politico.
També moltes setmanes després dels comicis, la setmana vinent es proposaran els membres de la nova Comissió Europea. Politico recull els principals candidats a formar part del segon govern Von der Leyen. Un executiu europeu que la presidenta voldria que fos paritari, un objectiu que sembla que no podrà assolir, segons recullen Nicholas Vinocur i Barbara Moens (Politico).
