La campanya electoral de les eleccions presidencials dels Estats Units ha començat de zero aquesta setmana després de la renúncia del president Biden a la reelecció. Quinze analistes de Politico analitzen l’impacte i la rellevància de la decisió.
Pels demòcrates el primer canvi és evident: el candidat. Kamala Harris compta amb un suport gairebé unànime dins el partit. Des de Hillary Clinton, que ho exposa en un article al New York Times, fins als seguidors de Bernie Sanders (segons Catherine Kim a Politico), amb qui la vicepresidenta connecta gràcies a la seva imatge digital. De fet, les xarxes socials han aconseguit formar una nova visió de Harris i Anusha Mathur recull com ho han fet a Politico. Sarah Churchwell (Financial Times) analitza l’impacte que pot tenir això en els resultats electorals. Ankush Khardori (Politico) explica com es vol presentar davant la societat: com una policia. Apel·lant al seu passat com a fiscal en què va perseguir a “tipus com Trump” va dir ella mateixa en el seu primer discurs com a candidata. La gran pregunta sobre Harris ara mateix és qui l’acompanyarà a la papereta electoral. Martha Muir fa un repàs dels candidats al Financial Times.
Però, quines són les possibilitats de Harris de poder batre a Trump? Segons la demoscòpia (The Economist) i els estudis de probabilitat (Financial Times), l’expresident continua per davant de la vicepresidenta. Però tot és massa recent. L’important és que ara hi ha partit (The Economist), a ulls de Michelle Goldberg (New York Times), gràcies al poder de l’alegria que Harris ha injectat a les files demòcrates. Alguns analistes alerten que l’arribada de la vicepresidenta no soluciona tots els problemes del partit blau. Per Michael Kazin (Politico) el partit és massa homogeni en el discurs, mentre que per Janan Ganesh (Financial Times) la principal debilitat de la candidata serà la seva legitimitat per la falta de primàries.
De fet, els republicans ja estan ajustant el seu relat per atacar Harris: desapareix el factor de l’edat, però la seguiran fent responsable de la mala gestió actual (The Economist). Quelcom que anirà acompanyat d’una nova onada desinformativa i de teories de la conspiració (Matthew D. Taylor – Politico), iniciada poc després de l’intent d’assassinat de Trump.
Per Anne Applebaum l’edat no desapareixerà de la campanya presidencial, però ara son els republicans els que han d’explicar perquè mantenen un candidat que no pot argumentar sòlidament ni acabar una frase. Un factor més que entrarà en escena és el gènere, segons Edward Luce (Financial Times).
La decisió de Biden ha eclipsat una altra gran novetat dels darrers dies: la designació de JD Vance com a vicepresident. Una decisió que va més enllà de les eleccions. Per Thomas B. Edsall (New York Times) té un impacte directe en l’extremització del partit. Hi coincideix Michael Lind (New York Times), que ho veu com la garantia que el trumpisme sobreviurà després de Trump.
