Després de felicitar el president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, pels resultats obtinguts pel PSC en les eleccions de Catalunya del 12-M, Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia, va reflexionar que “investir un govern (a Catalunya) i aconseguir que tingui un mínim d’estabilitat no serà fàcil, però no ha de ser impossible” i va fer una crida a “la transversalitat i al pacte” per evitar el bloqueig i una repetició de les eleccions que “tindria un cost polític i econòmic elevadíssim”. Va reconèixer a Pedro Sánchez “valentia a l’hora de prendre decisions” i va relacionar la “normalització institucional” recuperada per Catalunya en els darrers anys amb la seva acció de govern. “Creiem que l’amnistia és una oportunitat per tancar un període estèril i per obrir una etapa dins el marc constitucional en què sigui possible abordar qüestions vinculades a l’autogovern”, va asseverar.
Va posar èmfasi en la reforma pendent del sistema de finançament autonòmic –“és urgent i ha de ser profunda”– amb un nou model que “ha de recaure en la capacitat de les comunitats autònomes per dissenyar una política tributària que els atorgui capacitat financera suficient i en què siguin corresponsables dels seus ingressos i de les seves despeses”. I que “asseguri un mínim nivell de solidaritat”, va matisar. En la seva exposició també va referir-se a la “polarització” de la vida política espanyola amb una interpel·lació directa al ponent: “La implementació sostinguda d’un programa de reformes ambiciós requereix la reconstrucció d’un espai de diàleg i negociació que el president del Govern ha de liderar”, de la mà “d’empresaris, sindicats i societat civil”.
En economia, Guardiola va lamentar la “mala evolució de la productivitat que creix per sota de la mitjana europea”. Una tendència que, “de persistir, ens aboca a la mediocritat de les economies menys productives de la Unió Europea”.
Catalunya, l’evolució econòmica espanyola i, també, el futur del projecte europeu van delimitar el camp argumental del president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez. Quant a Catalunya va posar en valor “la millora del clima polític i social” i va lloar el paper del Cercle d’Economia: “El vostre sentit de responsabilitat ha exercit un paper fonamental en la superació d’una de les majors crisis polítiques, però també de convivència econòmica i social, viscudes a Catalunya i al conjunt del país durant massa anys”. Va compartir amb Guardiola la idea que el resultat de les eleccions catalanes “redueix els riscos” per a les economies catalana i espanyola i va apuntar que aquests resultats palesen que “Catalunya vol el retrobament, no el desacord; i que opta pel diàleg, no per l’entestament”.
Igualment, el president del Govern es va comprometre a “respectar” la història de Catalunya, a “donar suport” a la llengua i la cultura catalanes, a “redoblar” la inversió en infraestructures (amb una referència explícita al Corredor del Mediterrani i la xarxa de Rodalies), a “mantenir els compromisos adquirits amb el Govern de la Generalitat de Catalunya durant el darrer mandat” i a un “major i millor finançament” per a Catalunya i la resta de territoris. En la seva opinió, l’“Estatut d’Autonomia de Catalunya ens ofereix moltes palanques per millorar l’autogovern amb més recursos econòmics”. Així mateix, va voler donar la “gratitud” al president Pere Aragonès i “reconèixer” el treball i la cooperació amb ell i amb ERC.
Entre la bona marxa econòmica i una “ètica de la responsabilitat”
En matèria econòmica, Sánchez va observar que “les principals institucions revisen a l’alça les previsions de creixement per a Espanya” i que el país “lidera el creixement econòmic entre les cinc grans economies europees”, amb increment de l’ocupació i de la productivitat per hora treballada. “Estem superant els 21 milions de treballadors afiliats a la Seguretat Social, creem quatre de cada deu llocs de treball a la Unió Europea i reduïm la temporalitat a taxes que, per fi, ja són homologables a les dels nostres veïns”, va desgranar.
Va citar el “lideratge en l’execució dels fons europeus amb projectes emblemàtics a Catalunya” (vehicle elèctric), la “pedra angular” que suposa el Barcelona Supercomputing Center en l’estratègia centrada en la Intel·ligència Artificial, l’aposta pel disseny de microxips i els esforços necessaris en reindustrialització. Com a factors a tenir en compte en el foment de la productivitat, va esmentar l’educació i la formació professional, l’impuls de la recerca i la ciència, la millora de l’execució de les infraestructures, la reforma de l’Administració i la digitalització, entre altres.
Va parlar de “reformes transformadores forjades des de l’acord i el diàleg de la mà de la Comissió Europea” en els àmbits laboral, educatiu, en el sistema de ciències, en la reconstrucció del Pacte de Toledo i en la reforma del mercat elèctric. També va fer-ho a propòsit de “la relació que existeix entre pau social i creixement econòmic, entre convivència i desenvolupament econòmic”. Aquí va interpel·lar els sindicats, la patronal i el teixit productiu a una “ètica de la responsabilitat”.
Per una Unió Europea “molt més eficaç”
Sobre Europa i les seves prioritats, Pedro Sánchez va advocar per la necessitat de “definir què significa un bé públic europeu”. Amb aquesta reflexió: “La seguretat és un bé públic europeu, sí o no? Crec que sí, ho estem veient dissortadament a Ucraïna i també al Mediterrani. L’adaptació i la mitigació del canvi climàtic i, per tant, la transició energètica que faci que no s’expulsi indústria sinó que es reindustrialitzi el nostre continent pot ser o no un bé públic. Jo crec que ho és”. Va advertir del repte de l’ampliació de l’Europa dels 27 a la de “més de 30 membres”. Per al president de l’Executiu, “això ens obligarà a definir una Unió Europea molt més eficaç”, mentre sentenciava que “mai no tindrem els Estats Units d’Europa, si bé podem caminar cap a una federalització molt més rellevant del que són els béns públics europeus”.
Un diàleg entre Guardiola i Sánchez, a continuació de les respectives intervencions individuals, va incidir en aquestes mateixes qüestions. Aquí, el president del Cercle d’Economia va motivar unes paraules de Sánchez sobre el rol de l’empresariat i el seu paper en el procés de creació de riquesa i de cohesió social: “Crec que som un Govern que hem intentat que les principals transformacions que afectaven al teixit productiu del nostre país les féssim de la mà d’empresaris i empresàries”, va apuntar el president espanyol.
