Núria Mas, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, va introduir el diàleg sobre el paper que les institucions financeres poden jugar en la productivitat agraint la presència dels dos ponents i fent menció que aquest era el darrer acte públic de Pablo Hernández de Cos com a governador del Banc d’Espanya (BdE) després de sis anys al capdavant de la institució. Mas va posar sobre la taula les projeccions econòmiques per a Espanya a curt termini i les expectatives de baixada de tipus d'interès prevista per al mes de juny.
Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d’Espanya, va mostrar-se convençut que la situació econòmica actual, amb el progressiu descens de la inflació, faria possible una primera baixada de tipus d’interès al juny, si bé va referir els riscos associats a una “geopolítica inestable”. Ja centrat en l’economia espanyola, a l’alça en un “context macroeconòmic difícil”, va assegurar que ha mostrat "un grau de resiliència molt alt" que farà que el BdE, amb tota seguretat, millori la previsió de creixement del PIB per aquest any.
Malgrat la bona evolució, el governador va posar l’èmfasi en les “incerteses i debilitats” que poden acabar creant un escenari molt negatiu. “Una incertesa que derivarà de la necessitat de reduir el dèficit públic, una de les principals vulnerabilitats de l'economia espanyola en aquest moment”, va afegir. I va recordar l’entrada en vigor, l’any vinent, de noves normes europees que "obliguen Espanya a reduir el deute mig punt cada any", fet que també pot generar algun efecte negatiu sobre el creixement. Davant d’aquesta “situació inèdita”, va instar a “què el procés de consolidació fiscal sigui gradual i que vagi acompanyat de reformes estructurals que donin confiança i que puguin generar i, fins i tot, reduir els efectes negatius de curt termini de l'ajust fiscal”.
Baixa productivitat i atur
Amb relació a la baixa productivitat de l’economia espanyola, Hernández de Cos va insistir que aquesta és, amb l’atur, la causa principal de la manca de convergència en renda per càpita amb els socis europeus, en un desajust motivat per diferents elements (dinàmica de creixement marcat per la presència de moltes empreses petites, exigències regulatòries excessives, taxa elevada d’abandonament escolar i inversió minsa en R+D dels sectors privat i públic).
Per la seva part, José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank, va destacar la necessitat d'apuntalar el creixement europeu: "Fa temps que parlo de forma obsessiva de creixement”. Europa suposa un 6% de la població mundial, un 18% del PIB i un 42% de la despesa social -“una situació magnífica”-, però que, si es vol garantir l’estat del benestar, cal seguir potenciant: “És complex perquè tenim molta competència en un món que viu canvis radicals i hem de ser conscients que no anem en la bona direcció". En comparació amb els Estats Units, va prosseguir, el creixement europeu és inferior i “la situació al nostre país és encara més dèbil”, el que augmenta la bretxa amb els EUA. Va coincidir amb el governador del BdE en la necessitat de millorar la formació i l’educació (l’atur juvenil a Espanya dobla les dades europees) i va apuntar que una de les principals preocupacions de l’empresariat és la manca de personal. Partidari de combinar inversió pública i privada, va apostar per donar suport al món empresarial per “retenir i crear inversió, i també per atraure-la” en “una societat que cregui en els valors empresarials, en l’emprenedoria”.
El paper de la banca i la seva resiliència
Pablo Hernández de Cos es va referir al matalàs de capital anticíclic, un instrument creat pel Comitè de Basilea per augmentar la resiliència del sector bancari en temps de risc sistèmic. Aquest enfocament preventiu s'implementarà gradualment amb un augment del matalàs de capital d'un punt en dues fases: mig punt el 2025 i un altre mig punt el 2026. Una mesura, segons el governador, que afegeix “un estabilitzador macroeconòmic addicional, crucial atesa la capacitat limitada fiscal actual per l'alt deute i dèficit públics”.
Per la seva part, Goirigolzarri va destacar els grans desafiaments demogràfics a Espanya i Europa (envelliment de la població i baixa natalitat) que impacten sobre el sistema de pensions i la capacitat d'estalvi a llarg termini. Va subratllar la importància de fomentar plans de pensions privats mitjançant incentius fiscals i va argumentar que la banca no és el millor instrument per finançar inversions en innovació i startups, tot suggerint que el mercat de capitals i els fons de venture capital són més adequats en aquest camp.
Ambdós ponents van fer èmfasi en la necessitat d'una integració europea més gran en termes de mercats de capitals i unió fiscal. Hernández de Cos va assenyalar que una unió fiscal és essencial per finançar de forma adequada “inversions en digitalització, canvi climàtic i defensa”. Goirigolzarri va donar suport a aquesta visió amb la defensa que el futur d'Europa depèn d'una integració més gran, especialment en política fiscal i en la creació d'un fons de garantia de dipòsits mutualitzat.
Intel·ligència Artificial i digitalització
Quant a l'impacte de la Intel·ligència Artificial i la digitalització a la banca, Goirigolzarri va destacar que les tecnologies transformen amb profunditat la producció bancària i que la transformació tecnològica coincideix amb un canvi radical en els hàbits dels clients: va parlar d’un “gran repte estratègic”. I tot i el “desafiament” que suposen els nous competidors (FinTech i Big Tech), es va mostrar optimista gràcies a “la sòlida base de clients i la confiança que els bancs tradicionals encara tenen”.
Fusions bancàries a Espanya i unió bancària europea
Pablo Hernández de Cos va admetre que "als reguladors ens preocupa tant un excés de competència, per una rendibilitat baixa de les entitats, com la poca competència", alhora que subratllava la importància d'aconseguir “un objectiu encara llunyà”, com és “una veritable unió bancària europea”.
I sobre l'opa hostil del BBVA a Banc Sabadell, va concloure: “Analitzem-la i un cop tinguem un diagnòstic, prenguem la decisió que sigui millor per a l'economia". "Sobre l'operació jo no tinc res a dir, ni puc ni dec. Ja els tocarà decidir als accionistes. Com a regulador (el BdE) haurem de decidir des del punt de vista de l'estabilitat financera", va tancar.
