Xavier Vives, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, va presentar algunes de les principals conclusions de l’informe d’Enrico Letta sobre el mercat únic de la Unió Europea (UE). Va indicar que “Europa està endarrerida respecte als Estats Units i la Xina en termes de competitivitat i productivitat”: a tall d’exemple, va descriure que des del 1993 al 2012 la productivitat per càpita als Estats Units va créixer un 60% mentre que a Europa va fer-ho un 30%, i que el nivell de productivitat dels Estats Units va ser un 20% superior a l’europeu el 2022 (quan havien estat similars el 1990).
Va exposar que “el mercat únic necessita una actualització perquè va ser dissenyat per a un món menys integrat”. I que “Europa té una població decreixent i envellida, que suposa menys del 6% de la població mundial, i molts reptes com la transició verda i digital, l'ampliació i la seguretat”.
Ja en el seu torn de paraula, Enrico Letta, exprimer ministre d’Itàlia, va presentar les propostes amb relació al mercat únic de la UE, recollides en l’informe “Empowering the Single Market to deliver a sustainable future and prosperity for all EU citizens” i elaborat com a resultat d’una gira de l’italià per Europa (amb 400 reunions realitzades en 65 ciutats) que “ha permès recollir una visió col·lectiva dels reptes del mercat únic europeu”.
Un dels problemes europeus que Letta va mencionar va ser la interconnexió a Europa, “especialment en el transport ferroviari d'alta velocitat”. I és que per al ponent de la sessió, “(a Europa) som molt bons en la creació dels nostres mercats nacionals, però no som bons en l’ampliació”.
Tot evocant la seva relació amb Jacques Delors, un dels impulsors del mercat únic, va compartir amb les persones assistents “tres consells claus” que el francès li va donar: la importància de la política de cohesió comunitària; la necessitat d'adaptació a un món canviant amb noves potències com la Xina i l'Índia; i la urgència de completar el mercat únic en els sectors energètic, de telecomunicacions i financer.
Letta va destacar la “fragmentació” dels mercats financers europeus com un problema crucial amb l’argument que “molts estalvis europeus acaben als Estats Units”. Per aquest motiu va emfasitzar “la necessitat d'integrar els mercats financers per mantenir els nostres estalvis aquí”. Uns estalvis que també va relacionar amb els costos de la transició europea: “Serà costosa i caldrà trobar recursos tant privats com públics per finançar-la”.
Seguint amb la seva intervenció va atribuir el dèficit d’integració europea a causes polítiques més que no pas econòmiques i va assenyalar la manca d’una unió bancària completa com un “obstacle clau” per a la consecució d’un mercat financer únic. Aquí va voler adoptar una perspectiva optimista perquè “els quatre principals països europeus, incloent-hi Alemanya, ara estan d'acord en la necessitat d'integrar els mercats financers”.
La cinquena llibertat (per a la innovació)
L’exprimer ministre d’Itàlia també va subratllar la importància creixent de la innovació a Europa amb la proposta de creació d'una "cinquena llibertat" per impulsar-la. En el seu diagnòstic a partir de l’informe, Letta afirma que "la manca d'innovació a Europa és una gran dificultat" i que és crucial treballar en els intangibles com el coneixement i la recerca. En aquest sentit, va proposar que la propera Comissió Europea (la resultant de les darreres eleccions europees) compti amb una vicepresidència dedicada a aquesta nova llibertat (una idea que compta amb el suport de la mateixa Ursula Von der Leyen, segons Letta).
Per altra banda, amb la voluntat d’impulsar el capital privat per a la innovació, va suggerir la creació de xarxes universitàries europees per competir amb les inversions xineses i nord-americanes: "Hem de crear xarxes d'universitats per atraure fons i millorar la recerca”.
Alhora, va referir-se al "règim 28", un “sistema legal virtual europeu” que permetria a les empreses “operar a tota la UE sota un sol marc jurídic”. Letta va raonar que aquesta simplificació seria especialment beneficiosa per a les pimes, ja que "només el 17% de les pimes s'estan beneficiant del mercat únic". Des del seu punt de vista aquesta idea -que ha estat ben rebuda als Estats Units, on els empresaris l’han vist com “una solució a la fragmentació europea”- és essencial per captar inversions i fer que el mercat únic sigui més accessible.
Xina, Estats Units i el Regne Unit
Davant la competència creixent procedent dels Estats Units i també de la Xina (una competència que Letta va explicitar que pot ser “justa” en ocasions i, altres cops, “deslleial”), es va mostrar “optimista” (quant al paper que pot jugar la Unió Europea en aquest context) però va posar èmfasi en el pes dels serveis financers, la grandària, la independència i la defensa com els factors necessaris per reeixir en aquest àmbit. “Europa ha d’actuar ràpidament perquè la bretxa amb els Estats Units continuarà creixent”, va reblar.
Quant al Regne Unit, va advocar per “reobrir una discussió amb el país, però crec que ho hem de fer en matèria de defensa” i en benefici de l’interès mutu.
