Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia, va rebre Alberto Núñez Feijóo, president del Partit Popular (PP), i va posar l’accent en el moment polític interessant que viu el país, amb unes eleccions europees a punt d’arribar i uns comicis catalans acabats de celebrar, i el paper fonamental que hi juga el PP.
Guardiola va reflexionar que les dades que han deixat les eleccions catalanes “dibuixen un canvi profund en el mapa polític”, subratllant que “per primera vegada des dels anys 80 el nacionalisme o l’independentisme no té majoria”. Va apuntar, però, que aquest nou marc polític deixa “un escenari fragmentat on no hi ha una majoria clara de govern” i que des del Cercle es valora que “una situació de bloqueig que porti a una repetició electoral seria, sense dubte, una mala notícia per a Catalunya”.
Així doncs, Guardiola va celebrar el punt d’inflexió d’aquestes eleccions a Catalunya que, en la seva opinió, “reforça el procés de normalització de la vida política i social catalana” i mostra que “els alts nivells de tensió del 2017 estan en fase de superació”. Va reiterar que aquesta nova fase “hauria de permetre fer front a problemes pendents”. “(Des del Cercle) entenem que el Partit Popular és un actor fonamental per consolidar la nova etapa política”, va reblar.
Després de felicitar a Feijóo pels resultats significatius en les eleccions del 12 de maig, el president del Cercle va reconèixer la seva sintonia en matèria econòmico-fiscal, si bé va discrepar de la concepció de distribució territorial de poder de l’Estat defensada pel PP. En aquest punt, va demanar al president popular “un paper més proactiu en la proposta de reformes que permetin resoldre l’encallament de Catalunya” i, també, a propòsit de les “carències del model territorial amb relació amb el finançament de les comunitats autònomes i la gestió dels serveis públics”, que va qualificar de “caducat, insuficient i que llasta el potencial d’autogovern”.
Abans de donar pas al ponent, el president del Cercle va donar importància a la gran responsabilitat que tenen la política i la societat civil per “bastir ponts i restaurar la confiança perduda”. Va instar Feijóo a “evitar la polarització i consensuar reformes” a fi i efecte de construir un centre polític que “allunyi els extrems i creï solucions per la majoria”.
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va valorar la política actual espanyola. Ho va fer expressant que la política nacional “ha empitjorat”, al contrari que la política autonòmica, que va indicar que “ha millorat” en general. Va dibuixar una Espanya situada “enmig d’una política egoista, radical i en to baralladís” i va subratllar dues característiques que, des de la seva perspectiva, són pròpies del moment polític: en primer lloc, que “la vida política no gira entorn de les necessitats objectives, ni de la gent, ni dels treballadors, ni de les empreses ni de les institucions”; i, en segon lloc, que “la política aventurera té tendència a cronificar-se”. Davant d’això, el cap de l’oposició va proposar una resposta que combini “treball institucional, recurs de la justícia, debat social i contesa electoral”. Va titllar aquests factors d’“imprescindibles” per evitar i apaivagar la inestabilitat que, en el seu parer, s’està vivint.
En el camp econòmic, Feijóo va assegurar que l’“economia espanyola no va com un coet”. Va reflexionar que Espanya ocupa el lloc 21 dels 27 països (UE) en creixement econòmic des de la pandèmia i va coincidir amb la Nota d’Opinió del Cercle d’Economia que expressa que “estem davant una aclaparadora mediocritat econòmica”. En aquest context general Feijóo va assegurar que el seu propòsit passa per recuperar la “política útil”.
Ja centrat en les diverses convocatòries electorals, el representant del PP va valorar els bons resultats del seu partit en les eleccions catalanes del 12M, fet que “acredita que ha vingut per quedar-se en la política catalana i que serà un partit decisiu”. També va apuntar a les europees pensant a construir una Europa que “estigui al centre i que no es vagi desplaçant ni quedant en una perifèria envellida, reglamentada per una burocràcia cada vegada major i amb falta d’ambició, competitivitat i un projecte preocupant”.
“El primer partit d’Espanya no pot ser el quart a Catalunya”
En el diàleg compartit entre Jaume Guardiola i Alberto Núñez Feijóo i en relació amb el resultat obtingut pel PP en les eleccions a Catalunya del 12 de maig, Feijóo va agrair la confiança als votants en un context que “no era fàcil” i va subratllar que “van superar totes les expectatives”. Però va admetre no estar satisfet amb els resultats perquè “el primer partit d’Espanya no pot ser el quart a Catalunya”, menys quan aquesta “és el segon motor d’Espanya”.
En els pactes, va argumentar que el poble català necessita un govern sòlid -”sense enganyar la ciutadania- i que, de moment, “compta amb una classe política molt inferior a la que necessita i es mereix”. Sobre la caiguda de l’independentisme es va mostrar prudent i va apuntar que “la davallada no significa que a la pròxima no pugui tornar a pujar”.
Nou sistema de finançament “imprescindible”
El president del PP va advocar per la que, al seu parer, és “la millor solució per Espanya”: buscar els “grans acords” i que governin les grans majories. Va posar l’accent en què és molt difícil gestionar una nació quan totes les decisions “depenen de partits polítics amb uns objectius que no van dirigits a enfortir-la, sinó al seu debilitament”. Pel que fa a un nou sistema de finançament, Feijóo el veu “imprescindible” perquè hi ha comunitats autònomes amb un deute que no podran pagar i va apuntar que no tenen suficiència financera.
En clau europea, va apuntar que en aquest moment l’esquerra està en retrocés a Europa, però que el Partit Popular Europeu, tot i ser un dels majoritaris, també té dificultats en alguns països. I per acabar, en una menció a l’OPA del BBVA sobre Banc de Sabadell, Feijóo va reiterar la “poca informació” de la qual disposaven, si bé va manifestar l’“oposició” del seu partit a aquesta operació.
