Laura Urquizu, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia i moderadora de la sessió, va situar les coordenades del debat en un “apropament global” a la Intel·ligència Artificial (IA) que visualitzi els efectes de la seva introducció i generalització en el món empresarial i, també, en termes de productivitat: “Quan i com una empresa ha d’implantar la Intel·ligència Artificial?”, va traslladar als ponents.
Ignacio Melero, Azure App Innovation & Developer a Microsoft, va manifestar que la tecnologia, sigui quina sigui, “ha de resoldre problemes i ha de generar algun tipus de retorn a l’empresa” i que, per tant, és des d’aquesta doble perspectiva que es pot respondre sobre el ‘quan’ plantejat per Urquizu. Sobre el ‘com’, va defensar incidir en aquelles eines que “entren directament en l’àmbit de la productivitat”. I, en qualsevol cas, “evitar el hype tecnològic” i tenir en compte “la privacitat i l’ètica”.
Ariadna Font, cofundadora i CEO d’Alinia, va defensar que “hem de plantejar-nos que no perquè es pugui fer, s’hauria de fer”. Va establir una limitació general en l’ús de la IA –“evitar delegar en màquines aquelles preses de decisions que afecten les vides de les persones”– i la necessitat d’“entendre la tecnologia”. Va advocar per una IA “responsable” que “operi de manera segura i respectant els valors, les polítiques i els reglaments” i va alertar dels “biaixos de l’algorisme” adquirits durant el seu procés d’aprenentatge.
Ulises Cortés, catedràtic d’Intel·ligència Artificial a la UPC i director del grup d’Intel·ligència Artificial d’Alt Rendiment al Barcelona Supercomputing Center, va mostrar-se crític: “És un tipus d’eina que no s’ha certificat d’entrada, no sabem si funciona de veritat”. I tot seguit: “Per què aquestes eines que hi ha al mercat, aparentment gratuïtes i que ningú ha certificat, seran la panacea per resoldre els problemes industrials del futur?”. Alhora, va reivindicar l’actiu que suposa la “capacitat científica i tecnològica” del país i va citar la iniciativa europea AI Factories que permetrà que “hi hagi màquines per a petites i mitjanes empreses”.
Computació i sostenibilitat
El debat va derivar cap als àmbits de la capacitat de computació i els aspectes mediambientals vinculats amb l’ús intensiu de la IA. En el camp concret de la IA generativa (el propi, per exemple, de ChatGPT), Melero va contraposar el Large Language Model (LLM) amb el Small Language Model (SLM) –aquest darrer, més petit, més afinat per a tasques més específiques i sense el problema de l’escalfament associat a l’LLM. Cortés va citar els superordinadors Dojo (Tesla) i Stargate (OpenAI i Microsoft) i va recordar que “Bill Gates és un dels grans inversors en plantes nuclears petites”. I és que “allà on hi hagi un centre de supercòmput i no hi hagi capacitat de producció d’electricitat, caldrà instal·lar una planta nuclear”, va reblar el catedràtic de la UPC.
Font va alertar de l’impacte de la computació i de la IA en el camp de la sostenibilitat. Ho va fer amb l’aportació de les dades següents: “Crec que hi ha uns 200 milions de consultes diàries a XatGPT-4. I cada consulta equival, de forma aproximada, a tenir encesa durant una hora una bombeta LED”. Per la seva part, Ulises Cortés va fer notar que “aquí només estem parlant de l’electricitat, però l’altra aspecte és el de l’aigua: perquè cal refredar aquests sistemes. Aquí tenim un problema molt greu”.
Productivitat, habilitats, reciclatge professional i sobirania tecnològica
En un altre moment de la sessió, la vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia Laura Urquizu va afirmar que “hi ha sectors industrials o processos productius clarament beneficiats” per la IA en alguna de les seves manifestacions o aplicacions. A continuació va inquirir als ponents: “Hi ha algun sector que pugui patir la IA? Hi ha tasques que puguin veure’s afectades de forma negativa per aquesta tecnologia?”.
La cofundadora i CEO d’Alinia va voler compartir un missatge de confiança: “La IA és una eina i com a tal ha d’emprar-se per ampliar la intel·ligència humana, les capacitats humanes. Depèn de tots nosaltres, empresaris, tecnòlegs, però també el conjunt de la societat, com i quan cal aplicar-la”. Va manifestar que “tant de bo contribueixi a incrementar la productivitat de l’empresa” i que, en qualsevol cas, la seva adopció també s’ha de contemplar a través de la perspectiva de l’aprenentatge, l’adquisició d’habilitats i el reciclatge professional de treballadores i treballadors.
El representant de Microsoft va defensar que la Intel·ligència Artificial i, de forma particular, la IA generativa, tindrà un “impacte molt positiu en el nostre dia a dia” en l’àmbit de la productivitat i que això serà així pràcticament de forma general.
Ulises Cortés va aportar un punt de vista geogràfic (o geopolític): “Si a Europa no disposem de capacitat de desenvolupament de la tecnologia la nostra sobirania tecnològica es veurà molt afectada i dependrem sempre de tercers que vendran la seva tecnologia”. Va advocar per una “indústria potent” a Europa que, a més, generi un model propi que estigui alineat amb els valors de justícia, democràcia i responsabilitat mediambiental.
Entorns d’innovació i de regulació
Tots tres ponents van mostrar-se favorables a la regulació en matèria d’IA i van aplaudir el “lideratge” de la Unió Europea en aquest camp. Però van alertar del perill del sorgiment d’“oasis tecnològics” derivats de la coexistència de jurisdiccions molt regulades i poc o gens regulades en la matèria. La recepta compartida: “Buscar el terme mig”, per evitar que “uns puguin innovar massa ràpid en detriment d’altres”. Cortés va assenyalar l’“assimetria en el tamany de la inversió” en allò que fa referència a la innovació en IA si s’analitza en termes comparatius entre diversos països o àrees econòmiques. I també van compartir, moderadora i conjunt de ponents, la idea que “la Intel·ligència Artificial és i serà un avantatge competitiu” per a les empreses.
