Oriol Aspachs, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, va presentar Xavier Sala i Martín i va donar pas a la conferència del catedràtic i també assessor econòmic principal del Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa), centrada en la Intel·ligència Artificial i els reptes associats amb el seu desenvolupament.
Xavier Sala i Martín va situar la Intel·ligència Artificial (IA) en el context de l’evolució humana al llarg d’una història marcada pel progrés científic i tecnològic, però també per l’organització social. I va referir com, en l’actualitat, una tecnologia que “fa dècades que existeix i que està sent investigada i millorada” genera opinions contraposades entre la ciutadania a propòsit dels avantatges, els inconvenients i els perills que comportarà la seva difusió. Va situar l’epicentre d’aquest debat en la dialèctica entre ‘boomers’ (partidaris) i ‘doomers’ (detractors).
Més enllà de les prediccions aparegudes en els darrers anys sobre les potencialitats “exponencials” i transformadores de la IA, Sala i Martín va advertir del risc de “bombolles” similars a l’onada especulativa viscuda durant els anys 90 del segle passat en l’àmbit dels projectes empresarials vinculats a Internet. Això no obstant, va recomanar a les empreses “abraçar el canvi” i evitar “anar a contracorrent”, amb una evocació de l’aparició de l’electricitat: “en aquell moment hi havia dos tipus d’empreses, les que es van adaptar i les que van desaparèixer”.
El catedràtic d’Economia va definir la IA com “un model estadístic de fer prediccions que intenta emular el funcionament del cervell humà”, però que compta amb “limitacions”. També en presenta ChatGPT, si bé l’eina “resulta útil per depurar missatges o escriure millor els correus electrònics”, va indicar.
La veritat com a limitació
En la seva exposició Xavier Sala i Martín va descriure que “ChatGPT no està dissenyat per dir la veritat. Ho està per fer la següent paraula, per construir frases que s’assemblin a les que construeixen els humans: però això no implicar dir la veritat”. Una altra de les limitacions de la Intel·ligència Artificial té a veure amb les dades, necessàries perquè aquesta tecnologia pugui extreure patrons i fer prediccions: “En mons oberts no hi ha prou dades i no tindràs mai prou dades per entendre, per cobrir totes les possibilitats”, el que pot donar peu a errors (a tall d’exemple, va citar algun accident mortal vinculat a proves de conducció autònoma de vehicles: “La psicologia humana ens porta a confiar en una màquina en la qual no hauríem de confiar i això pot acabar matant una persona”, va reblar).
IA: el repte de la productivitat
Una altra de les reflexions del ponent va versar sobre els efectes que la IA pot tenir en la productivitat. Ho va fer, de nou, a partir d’un paral·lelisme amb la introducció de l’electricitat: resolts els seus aspectes científics i tecnològics, la implantació de l’electricitat –va recordar l’economista– no es va traduir de forma immediata en una millora de la productivitat perquè la mera substitució del vapor per l’electricitat només representava una reducció dels costos. Va ser amb Henry Ford i la posada en marxa de la cadena de muntatge –va prosseguir– que va créixer la productivitat: “Això vol dir dissenyar l’empresa de manera diferent”, va advocar.
En l’actualitat, en aquesta època de generalització de la IA, Sala i Martín va admetre que “una de les sorpreses que tenim els economistes és que no hi ha cap augment de la productivitat” associat a ella. “Igual com va fer Henry Ford, el que cal és que els empresaris redissenyin l’empresa per fer-la productiva” i, sobretot, no caure en el parany de centrar-se en la reducció de costos que pot suposar la seva adopció. “Ara falta la vostra part, aquest és el gran repte”, va apuntar dirigint-se a l’auditori.
Talent, regulació i competència
Un cop conclosa la keynote es va iniciar un debat amb Oriol Aspachs. El vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia va voler posar el focus en la situació a Europa i a Estats Units. En aquesta qüestió el catedràtic va expressar que “ens hem de fer mirar com el talent que tenim va a altres llocs”. Ho va posar en context: “Crec que la Intel·ligència Artificial és simptomàtica del que està passant: els grans savis en la matèria són europeus, però tots treballen en empreses o universitats d’Estats Units o Canadà. I si Estats Units innova, si la Xina o altres països asiàtics han de ser els que produiran, què farem nosaltres?”.
I va aprofundir encara més en el seu diagnòstic crític: “(Europa) ha fet la regulació de la Intel·ligència Artificial. De veritat volem un món on els que innoven són els americans, la producció corre a càrrec de la Xina i nosaltres regulem? A mi em sembla que és el camí equivocat”.
Sobre els eventuals riscos de concentració de mercat que pugui comportar el desenvolupament accelerat de la IA plantejats per Aspachs, el catedràtic d’Economia va afirmar que “hi ha una competència tan gran que crec que ben aviat moltes d’aquestes tecnologies es comodititzaran”.
