Clara Campàs, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, va plantejar la sessió en tres grans blocs: un repàs dels darrers 20 anys, amb la revolució tecnològica en biomedicina i els reptes i oportunitats que aquesta presenta; la importància de la investigació bàsica, crucial per desenvolupar productes i tecnologies que transformen la vida dels pacients i ciutadans; i l’anàlisi de com aquests avenços no només creen benestar, sinó que també impacten en la productivitat i les oportunitats per a Espanya, Europa i, més concretament, en el hub biomèdic de Barcelona, un centre clau al sud d'Europa. Campàs va donar inici a la sessió amb la intervenció de Josep Tabernero, director de l’Institut d’Oncologia de la Vall d'Hebron (VHIO), centrada en el càncer, una malaltia que, si bé causa 10 milions de morts a l'any al món, la seva supervivència ha augmentat i certs tipus ja es poden curar.
Josep Tabernero va incidir en els avenços revolucionaris en el coneixement del càncer els darrers 30 anys, indicant que aquesta transformació ha estat possible gràcies a la priorització de l'estudi del genoma de les malalties oncològiques per diversos consorcis internacionals, fet que permet una comprensió més profunda dels mecanismes del càncer. "Entendre que el càncer són múltiples malalties" ha estat crucial per subclassificar grans tumors en entitats més específiques, el que ha facilitat el desenvolupament de tractaments dirigits i la medicina de precisió. Va indicar que la immunoteràpia ha representat un canvi significatiu, ja que permet que el sistema immune reaccioni millor a la malaltia. Un avenç tecnològic notable ha estat la biòpsia líquida, amb diagnòstics més primerencs per a malalties amb alta mortalitat (càncer de pàncrees i pulmó). I va referir-se a l’augment de la supervivència del càncer del 35% al 65% a Espanya, amb expectatives d'assolir el 70% abans del 2030.
Va subratllar els desafiaments persistents: la seva incidència continua sent alarmant -20 milions de diagnòstics anuals que poden créixer fins a 30 milions el 2040-. Això fa necessaris canvis en els hàbits de vida i polítiques educatives robustes, ja que “globalment estem empitjorant”. I prioritzar la innovació en funció del seu valor per a la societat.
L’accés desigual de la població a aquests avenços està ampliant la bretxa d’equitat, per la qual cosa Tabernero va apuntar la necessitat d'una discussió àmplia que empoderi els ciutadans i la societat per abordar les disparitats.
Salut cardiovascular
De la seva part, Valentí Fuster, Physician-in-Chief a The Mount Sinai Hospital i President de Mount Sinai Fuster Heart Hospital, es va centrar en la mortalitat cardiovascular, que ha disminuït en les darreres dècades gràcies als avenços en unitats intensives, cirurgia cardíaca, desfibril·ladors i la reducció del tabaquisme. Si bé va plantejar una paradoxa: "Estem millorant la tecnologia, però en canvi està augmentant la mortalitat", especialment als Estats Units i als països d'economia mitjana i baixa a causa de factors socioeconòmics i a un accés limitat a medicacions cares. També va subratllar que la societat de consum i la pobresa són desafiaments crítics que cal abordar agressivament per millorar la salut cardiovascular.
I sobre l'obesitat, va indicar que és reconeguda i tractada més eficaçment, amb tractaments nous que ajuden a reduir el pes i, en conseqüència, disminuir els riscos de diabetis, hipertensió i colesterol alt. Va afegir que no hi ha dades a llarg termini dels efectes d’aquests medicaments, per la qual cosa va insistir en la necessitat de mantenir una motivació personal per fer exercici i seguir una dieta adequada: "Tu has de decidir si et cuides o no".
Teràpia genètica
En el seu torn de paraula, Virginia Haurigot, responsable d’investigació ocular a Spark Therapeutics, va posar sobre la taula l'evolució de la teràpia i l’edició genètica, subratllant el gran avenç dels últims vint anys i destacant com conceptes que abans semblaven ciència-ficció avui dia s'han traduït en medicaments aprovats: "Si m'haguessin preguntat fa 20 anys què era la teràpia genètica i l'edició genètica, hauria donat una definició molt simple i li hagués dit que era una utopia".
La teràpia genètica es defineix com l'intent d'instruir una cèl·lula perquè produeixi una proteïna que falta o anul·li un gen causant de patologia, mentre que l'edició genètica corregeix directament l'error a l'ADN del pacient. Haurigot també va destacar els avenços tecnològics en el tractament de malalties genètiques amb nombrosos medicaments que permeten tractar condicions abans intractables, com alguns tractaments per a l'atròfia muscular espinal i les formes hereditàries de ceguesa.
Va assenyalar l'acceleració en l'aprovació d'aquests medicaments, gràcies en part a avenços en intel·ligència artificial i biologia molecular que permeten dissenyar vectors i proteïnes a mida. "La cadència d'aprovació de fàrmacs ha anat augmentant exponencialment", va indicar. I va atribuir importància a la recerca bàsica, ja que sovint condueix a aplicacions terapèutiques.
Immunoteràpia
En la sessió també es va parlar de la importància de la recerca en el camp de la immunoteràpia i el seu impacte en diverses malalties i es va posar en relleu que és essencial finançar tant la recerca bàsica com la clínica -ambdues complementàries- per desenvolupar tractaments efectius. Fuster va remarcar que “la ciència bàsica i la clínica han d'estar completament unides” i va assenyalar que als Estats Units es promou aquest enfocament amb projectes grupals ben finançats. Tabernero va fer notar l’“avantatge estructural” d’aquest país en relació amb la recerca sobre el càncer ja que gràcies a iniciatives com el National Cancer Act (1971), es va impulsar la creació del National Cancer Institute i programes de beques per a recerca clínica i translacional. I Haurigot va afegir que la diferència en inversió i actitud envers el risc als Estats Units accelera la producció científica i la innovació.
La moderadora va concloure la sessió destacant la coincidència dels tres ponents en la necessitat d'una col·laboració estreta entre recerca bàsica i clínica, la importància d'un enfocament educatiu i cultural per promoure la salut i la rellevància de polítiques públiques i finançament adequat per mantenir i millorar la competitivitat científica d'Europa.
