Teresa Garcia-Milà (vicepresidenta del Cercle d’Economia) va centrar la sessió en aquelles qüestions més notòries i d’actualitat relacionades amb la situació econòmica espanyola, en el present i també en la seva evolució futura.
En resposta al plantejament de la vicepresidenta del Cercle sobre les “dificultats” d’Espanya en allò que fa referència a la productivitat, el ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, va argumentar: “Si l’activitat productiva del país s’hagués mantingut amb el mateix pes que tenien els sectors l’any 2018, la productivitat hauria augmentat només un terç del que ho ha fet en realitat”. Va atribuir la recomposició a la “modernització” de l’economia gràcies a les “inversions en sectors de major valor afegit” en el marc del pla de recuperació.
Cuerpo va oferir un reguitzell de variables positives i valoracions igualment optimistes: un “creixement excel·lent” del 2,5% el 2023 (que multiplica gairebé per sis la mitjana de la zona euro) i una evolució positiva, del 0,7%, en el primer trimestre del 2024 (més del doble de la zona euro); 260.000 afiliacions noves a la Seguretat Social en els quatre primers mesos del 2024; un increment del PIB per al 2024 que organismes econòmics nacionals i internacionals situen per sobre del 2% i, en alguns casos, “per damunt de les pròpies estimacions del Govern”; una previsió de dèficit sobre el PIB del 3% a finals del 2024 (coincident amb les de la Comissió Europea i l’Airef); i una “moderació progressiva dels preus” amb efectes en el poder adquisitiu de les llars.
Després de la pandèmia sanitària i la crisi energètica, torna el rigor fiscal
Prenent al vol la referència al dèficit per part del ministre, Teresa Garcia-Milà va posar sobre la taula l’obligació d’Espanya (i de cada Estat membre) de presentar un pla fiscal estructural abans de setembre del 2024. Com abordarà l’economia espanyola –“que necessita reformes estructurals en imposició i despesa”– el nou horitzó de rigor pressupostari? Aquí Carlos Cuerpo va respondre que “les noves regles fiscals estan fetes mirant cap endavant, sobretot tenint consciència que hem de ser capaços, ara sí, de reduir el dèficit, però que això sigui compatible amb créixer, amb invertir”. Va emprar una terminologia associada a la política monetària per definir el nou horitzó: “Serà un aterratge suau en termes de política fiscal”.
Garcia-Milà també va posar èmfasi en el “desequilibri” entre la responsabilitat creixent de les comunitats autònomes en termes de despesa i la distribució de recursos per part del Govern espanyol cap al conjunt de regions, quelcom que va definir com una “manca d’equitat vertical”. Aquí el ministre va manifestar que “som del tot conscients de la responsabilitat que, en despesa per salut i educació, assumeixen les comunitats autònomes”, però va destacar que, tot i la pròrroga dels pressupostos, el 2024 les entregues a compte a les comunitats autònomes s’incrementaran el 15%.
Fons europeus: recuperació de la pandèmia i modernització
Van coincidir en l’“enorme oportunitat de país” que suposa el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (80.000 milions d’euros en transferències i 80.000 milions més en crèdits procedents de la Comissió Europea a disposició d’Espanya). Amb l’objectiu inicial d’ajudar a la recuperació postpandèmia i un “segon dividend” associat, en boca del ministre, en forma de “contribució a la modernització” de l’economia.
Amb la finalització del programa europeu prevista per al 2026, Cuerpo va advocar per més participació del sector privat –amb una referència directa a la proposta d’Enrico Letta, president de l’Institut Delors, per avançar en un projecte d’unió de mercat de capitals que faciliti la mobilització de l’estalvi de la ciutadania europea i que es destini a finançar inversions o projectes productius en el si de la UE–, acompanyada de més inversió pública en cadascun dels països (en àrees prioritàries com la sostenibilitat o la digitalització) i l’“emissió conjunta de deute i el finançament genuïnament europeu”.
De salaris, jornada laboral, competitivitat, pensions i burocràcia
A tomb de la competitivitat i la productivitat del país, Garcia-Milà va ponderar “si no havia arribat el moment de millorar l’entorn laboral tenint en compte no només la protecció dels treballadors, en la qual hem avançat molt, sinó també les necessitats empresarials i l’eficiència econòmica”. El ministre va posar en valor que “els darrers dos anys la recuperació dels salaris està sent compatible amb la recuperació de marges per part de les empreses a la major part dels sectors”.
Sobre la jornada laboral, va coincidir amb la vicepresidenta del Cercle d’Economia en la tendència de “reducció progressiva” d’aquesta. Un “procés bastant generalitzat a Espanya, però alhora en la major part dels països avançats” que, va defensar el ministre, “hem d’aconseguir que sigui compatible amb l’objectiu empresarial de millora de la productivitat”, però també amb l’objectiu “molt legítim” per part del conjunt de treballadors d’assolir una “millor compatibilització” de l’horari laboral i la vida privada. Això passa per “trobar el grau òptim de flexibilitat”, va precisar. En el mercat laboral, va destacar la “reducció de la temporalitat”, és a dir, la consecució de “més estabilitat” que acompanya la “robusta” creació de llocs de treball. I en pensions va dir que la reforma del sistema conté una clàusula de tancament que “assegura” la seva sostenibilitat.
Garcia-Milà va referir-se a la burocràcia administrativa: “Una administració poc àgil i molt regulada, sobretot pensant en l’entorn on operen les empreses, però també en allò que fa referència a la seva creació i al seu creixement”. Per al ministre, una de les prioritats del Ministeri és “ajudar les pimes a què naveguin l’excés de càrrega regulatòria o la complexitat burocràtica”. Va admetre que “cal simplificar l’esquema administratiu que tenim” mitjançant modificacions normatives i va indicar que “estem treballant en aprofitar les oportunitats de la digitalització i la Intel·ligència Artificial”.
En competitivitat via exportacions, Carlos Cuerpo va admetre que el turisme segueix sent un “component important”. Va valorar de forma positiva el creixement “molt fort” en “serveis no turístics”, com també l’“element diferencial” dels serveis relacionats amb “telecomunicacions i finances”. I va explicitar l’“entrada d’inversió estrangera directa en sectors d’alt valor afegit” que, en la seva opinió, amb el temps es traduirà en “més exportacions en productes industrials”.
