El model vigent de finançament autonòmic, que data de l’any 2009, ha mostrat disfuncionalitats profundes que han generat una insatisfacció generalitzada a moltes comunitats autònomes, no només a Catalunya. Hi ha, a més, un consens ampli entre els experts sobre la necessitat de reformar-lo per millorar-ne la solidesa, la responsabilitat fiscal i l’equitat redistributiva.
En l'inici de la nova legislatura al Parlament de Catalunya, el debat sobre la reforma del sistema de finançament s'ha tornat a posar sobre la taula. Quins models són viables a dia d'avui? N’hem parlat amb dos experts en la matèria, el catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Guillem López Casasnovas i el president i conseller delegat d'Ercros Antoni Zabalza, moderats per la vicepresidenta del Cercle d’Economia Teresa Garcia-Milà i el membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia Oriol Aspachs.
El president del Cercle d’Economia Jaume Guardiola ha donat la benvinguda a l’acte recordant que el Cercle va emetre una nota d’opinió el 2018 sobre el sistema de finançament en què es proposava “una estructura de model federal compartint bases fiscals”.
El president i conseller delegat d'Ercros Antoni Zabalza i el catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Guillem López Casasnovas han estat d’acord en la necessitat de reformar l’actual sistema de finançament.
El president i conseller delegat d'Ercros Antoni Zabalza ha qualificat de “complex i obscur” l’actual sistema de finançament, el qual contempla una gran quantitat de fons i de criteris diferents per cadascun dels fons, cosa que “no s’entén”. Zabalza ha afirmat que el sistema s’ha de reformar en base als següents quatre principis: “l’equitat del sistema, la responsabilitat tributària, un mecanisme d’actualització temporal del model i un pla de sanejament del deute autonòmic”. “Hem d’anar cap a la idea que un ciutadà ha d’accedir a tots els serveis, independentment del seu lloc de residència”, ha destacat Zabalza, que ha defensat “un consorci tècnic, que s'ha d'adjectivar i amb la possibilitat que les parts tinguin una possibilitat de bloqueig”.
Respecte a la proposta de “concert” per a Catalunya, Antoni Zabalza ha dit que és "impossible" un model en què Catalunya recaptés tots els impostos. “Des d’un punt de vista pràctic és difícil i políticament és impossible. I és una barbaritat des del punt de vista econòmic. Un govern central ha de tenir els impostos més potents i més elàstics. És inversemblant pensar que un sistema podria funcionar amb totes les comunitats autònomes recaptant els seus impostos, perquè després de Catalunya, ho demanarien la resta de comunitats. Això és perjudicar el funcionament del país, no té cap sentit”, ha assegurat, tot i admetent que és un sistema que es va acceptar per Euskadi i Navarra. "El que s'hauria de reformar és el sistema basc perquè fos igual a les altres autonomies", ha afirmat. "És suportable el model basc i navarrès perquè suposen només el 8% del PIB".
El catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Guillem López Casasnovas ha assegurat que els experts han d'intentar resoldre problemes i el principal en aquests moments és "el desencaix de Catalunya respecte de l'Estat" i una de les causes és el finançament. López-Casasnovas ha explicat que existeixen models de despesa (en què l'Estat ho recapta tot i ho transfereix a les comunitats autònomes) i models d'ingressos.
López Casasnovas ha advertit contra un model en què qui recapta valora les necessitats de cada territori, reclamant un canvi envers més responsabilitat fiscal i més ordinalitat. "Avui dia els més emprenyats són els catalans, els valencians i els de les illes", ha assenyalat, considerant un punt clau com es construeix l'anivellament. Segons ell, el més difícil d'assolir serà "reconduir els concerts" dins d'algun model de règim general.
Guillem López Casasnovas ha recordat que la proposta catalana no és el concert perquè inclou un vessant de solidaritat i que el model de concert ha estat acceptat fins ara pels "partits nacionalistes espanyols, tret de Ciutadans”.
L'exconseller del Banc d'Espanya ha defensat un sistema com l'alemany o el canadenc, basats en la capacitat fiscal de cada land i sobre això construir un mecanisme d'anivellament. Concretament, ha apostat perquè “el model de finançament es basi en els ingressos, en el que l’impost sobre la renda sigui el mecanisme de solidaritat automàtic –perquè la pròpia recaptació, superior per habitant en les comunitats més riques, servirà per compensar– i hi hagi només un fons de compensació, per les comunitats que, com Catalunya, han de fer front a més despeses perquè tenen més competències".
