Xavier Prats, moderador de la sessió, va fer referència al darrer Informe PISA a mode d’introducció. L’exdirector general d’Educació i Cultura de la Comissió Europea i assessor de Teach For All va referir els resultats obtinguts per Catalunya -d’entre els pitjors d’Espanya i dels països de l’OCDE en els tres àmbits d’avaluació: matemàtiques, lectura i ciència- i en com aquests posen en qüestió el propi sistema educatiu català i la seva capacitat de generar futurs professionals que contribueixin a potenciar la productivitat de les empreses i de l’economia.
Andreas Schleicher, director d’Educació de l’OCDE, va fer notar els múltiples reptes col·lectius que presenta el futur -va destacar el canvi climàtic i la inserció de la Intel·ligència Artificial (IA) en diverses àrees i va presentar la tecnologia com un “agent impredictible” pel que fa a la seva evolució en el curt termini- i, ja centrat en el seu àmbit d’expertesa, el de l’educació, va afirmar que “com més escenaris futurs preveiem, millor podrem fer-hi front”.
Pel que fa als resultats de les proves PISA a Catalunya, Schleicher va exposar que “els alumnes catalans poden reproduir el que aprenen a l’escola, però presenten certes dificultats en qüestions d’importància mundial creixent, com l’aplicació del coneixement en situacions no familiars” i, també, que “el que és fàcil d’ensenyar, també és fàcil de ser reproduït per la IA i la digitalització”. En el seu diagnòstic, formulat davant l’auditori, hi ha una gran distància entre les aspiracions dels joves catalans i el que el món necessita d’ells, és a dir, “en el fet de saber com aplicar les bones habilitats a les feines per transformar el nostre món”.
Inversió: quantitat versus qualitat
En l’opinió del representant de l’OCDE i en aquest cas a propòsit de la situació espanyola, el país es troba en la situació en què afegir més recursos no presenta retorns evidents: “Cal saber com invertir els diners en matèria d’educació per a obtenir millors resultats, com per exemple en docents més qualificats. El repte d'Espanya és no sumar més hores per als estudiants, sinó millorar la productivitat del sistema”.
Alhora, va considerar que, en el moment actual, Catalunya es troba en una bona posició tota vegada que pot realitzar una bona inversió en aquest camp: “Es poden gestionar aquests recursos i dur a terme un canvi en el sistema educatiu”, va apuntar.
En el seu torn de paraula, Àngels Fitó, rectora de la UOC, va voler referir-se a “les tres idees errònies” que, en el context social, existeixen sobre l’educació i “les tres realitats diferents” que han aflorat a partir d’un estudi dut a terme per aquesta universitat. Ho va expressar amb aquesta reflexió: “Primer de tot, es creu que els estudis superiors només són per a joves de vint i pocs anys, mentre que l’aprenentatge vital és permanent. En segon lloc, els itineraris en l’educació superior no son lineals, sinó que el repte actual és adoptar una flexibilitat en les universitats per a ser més permeables al context. I tercer, cal integrar la IA en l’educació, és a dir, no excloure-la”.
Els ingredients del talent
Ramon Pastor, vicepresident i director general del negoci d’impressió 3D i director general del campus d’HP a Barcelona, va presentar quins són els ingredients del talent, des del punt de vista d’un representant del sector tecnològic: “Coneixement sobre ciència i tecnologia, pensament crític i una mentalitat oberta per resoldre problemes”.
Va formular que en l’actual sistema educatiu hi ha punts forts (el treball en equip; els alumnes, nadius digitals; les habilitats en comunicació i el treball en projectes), però també punts febles. Aquí va destacar el baix coneixement en ciència i tecnologia i una alta especialització des d’un inici que, en la seva opinió, impedeix un coneixement més ampli de la matèria.
Ja per tancar, Pastor va fer una crida, dirigida a l'administració pública, però també a l'entorn educatiu, a les empreses i al conjunt de la societat: “És important tenir un diàleg sobre una sèrie d’aspectes rellevants i, principalment, dotar d’estabilitat legislativa l’àmbit de l’educació per desvincular-lo dels efectes que els diversos cicles polítics poden tenir sobre ell”.
